Els dèficits democràtics de l'Estat espanyol afavoreixen la independència de Catalunya i Euskadi, segons un estudi
Un treball d'àmbit europeu conclou que els processos d'independència dels anys 90 s'han vist impulsats per democràcies febles
És on hi ha més dèficits democràtics on és més probable que neixin nous estats. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi 'Ampliant la democràcia a Europa. Nous estats i processos de sobirania', que l'escriptor Alfred Bosch, l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras i el professor Jaume López han presentat aquest dimarts al Parlament Europeu. L'estudi conclou que el dèficit democràtic dels estats és crucial en el processos d'independència i pot actuar com a element multiplicador, i afegeix que la democràcia a l'Estat espanyol té molts més dèficits respecte de les demandes de Catalunya i Euskadi del que tenen el Regne Unit amb Escòcia o el Canadà amb el Quebec, on ja s'han celebrat referèndums d'autodeterminació.
L'estudi, promogut pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de Barcelona i en què hi han participat experts de 21 universitats europees, examina, d'una banda, les nacions que han esdevingut estat als anys 90 i, de l'altra, les nacions que reclamen més autonomia. 'No hi ha un element social diferenciador que expliqui perquè alguns territoris -com Bòsnia o Kosovo- ara són estats i els altres -com Catalunya o Flandes- no', explica López .Amb tot, el text conclou que a Occident hi ha un grup de nacions sense estat que reclamen més autonomia-el Quebec, Escòcia, Flandes, el País Basc i Catalunya- que comparteix diversos elements en el camí cap a la independència. Totes aquestes nacions, ha explicat López a l'Eurocambra, comptaven amb institucions pròpies durant l'edat moderna; tenen societats que no pertanyen a la cultura dominant del seu estat actual, és a dir, que tenen una llengua pròpia o una religió diferent; i gaudeixen, actualment, d'alts nivells de descentralització i compten, per tant, amb el seu propi poder legislatiu dins de l'estat al qual pertanyen. Amb tot, aquestes nacions parteixen d'un punt de vista diferent pel que fa a la possibilitat d'esdevenir independents.
On hi ha una democràcia més feble, hi ha més secessió
L'experiència dels processos d'independència de l'Europa de l'Est als anys 90 mostra que el dèficit democràtic dels estats és crucial en el processos d'independència i pot actuar com a element multiplicador. Així, on hi ha una democràcia més feble és on hi ha més secessió. 'Hi ha una manera molt diferent d'acomodar els moviments nacionals a Dinamarca respecte Grenlàndia, el Regne Unit respecte Escòcia, i Bèlgica respecte Flandes, i la manera amb què ho fa Espanya respecte Catalunya i Euskadi', explica López.
'Dinamarca, el Regne Unit i Bèlgica reconeixen la naturalesa nacional de les minories territorials, però aquest no és el cas d'Espanya, on diverses sentències del Tribunal Constitucional afirmen que l'única nació que té dret a decidir sobre el seu territori és la nació espanyola i on es poden prendre decisions és només a les Corts Generals', explica López. 'En canvi, tant pel procés de 'devolution' al Regne Unit, com al darrer estatut d'autonomia de Grenlàndia, com amb la relació entre el Quebec i Canadà es produeix la possibilitat d'engegar processos d'autodeterminació i de consulta democràtica sobre el futur de les seves societats', afegeix.
Quinze experts d'una dotzena d'universitats han participat al procés de recollida de dades de l'estudi, publicat a la revista 'Idees' del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat, i 17 professors de 21 universitats d'arreu d'Europa han col·laborat en les conclusions.