L'eurocambra frena la setmana laboral de 65 hores
Vol limitar-la a un màxim de 48 sense excepcions
0
Carregant
La jornada laboral de 65 hores setmanals s'ha estavellat aquest dimecres contra la comissió de Treball i Afers Socials del Parlament Europeu. Els eurodiputats han frenat, amb 35 vots a favor, 13 en contra i 2 abstencions, l'aprovació de la polèmica directiva pactada pels 27 i han exigit que la jornada laboral es limiti a un màxim de 48 hores sense excepcions.
L'informe del socialista espanyol Alejandro Cercas reclama també que d'aquí a tres anys s'hagi posat fi a les clàusules opt out que donen barra lliure als empresaris per fer treballar per sobre d'aquest límit els treballadors que ho acceptin i que s'utilitza sobretot a la Gran Bretanya.
La directiva de les 65 hores haurà de ser votada ara en el plenari de l'eurocambra, la setmana del 16 de desembre a Estrasburg. Si una majoria torna a rebutjar la proposta, els governs dels 27 estaran obligats a modificar la directiva, negociant-la amb els eurodiputats. Però si ni així no tanquen un acord, es mantindrà en vigor la legislació actual, que obliga a respectar aquest dret social conquerit fa 91 anys per l'Organització Internacional del Treball.
Superant les reticències del govern espanyol i de Bèlgica, Xipre, Grècia i Hongria, els ministres de Treball europeus van acordar el 10 de juny a Luxemburg que la setmana laboral podrà superar les 48 hores i allargar-se fins a 60 o, en el cas de les guàrdies mèdiques, 65. La setmana laboral seguiria sent oficialment de 48 hores, però els 27 van aprovar un seguit d'excepcions –clàusules opt out– que donen llibertat als empresaris per fer treballar per sobre d'aquest límit els treballadors que ho acceptin. Es tracta de generalitzar una flexibilització que la Gran Bretanya ja practica des del 1993. Així, la setmana laboral es podria allargar en 12 hores més o en fins a 17, si s'inclouen les guàrdies. Un màxim de 60 hores, o 65, calculades com a mitjana durant un període de tres mesos, és a dir, que puntualment la setmana laboral podrà arribar fins a les 78.
Els 27, a més, volen que els períodes inactius de les guàrdies mèdiques no es considerin temps de treball. Aquest és el principal objectiu dels ministres per aprovar el més aviat possible la directiva, després que diverses sentències del Tribunal de Luxemburg que resolen que les guàrdies mèdiques s'han de considerar com a temps treballat. La majoria dels governs ho incompleixen i, per tant, es troben en una situació irregular.
Els 27 van introduir algunes salvaguardes, com la durada màxima d'un any que tindrà aquest acord, tot i que serà renovable, o que només el puguin signar els empleats que portin més de 4 setmanes treballant en l'empresa. Els qui tinguin un contracte de menys de 10 setmanes quedarien fora d'aquesta normativa. Aquest nou topall de 60 hores setmanals també es podria superar sempre que un conveni col·lectiu, o un acord de patronal i sindicat, fixi un límit més alt.
La comissió de Treball i Afers Socials del Parlament Europeu tampoc no accepta que, com demanen els governs, si un treballador no pot gaudir del seu temps de descans normal no hagi d'agafar-se aquest temps lliure que li pertocaria immediatament després de la jornada, sinó en un període 'raonable' de temps. Després de 4 anys de negociacions, al sisè intent, i en una maratoniana reunió de 12 hores a Luxemburg, Gran Bretanya i Alemanya van sortir-se amb la seva convencent Itàlia i França que canviessin d'opinió. Això, i la pressa de molts socis per deixar d'incomplir la legislació va deixar aïllat el ministre espanyol de Treball, Celestino Corbacho, que va advertir que la decisió 'és una regressió en els drets socials' dels europeus.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat