Set cooperatives catalanes produiran biodièsel
Els pagesos han descobert en aquest mercat una nova sortida econòmica a les seves collites
L'agricultura ha de buscar nous mercats. Ara sembla que set cooperatives catalanes veuen que el futur passa per produir biodièsel. Concretament, la producció de cereals com la civada o la colza són matèries primeres per a elaborar aquest combustible, que sens dubte és més net, sostenible i ecològic. Les cooperatives produiran el seu propi combustible a partir de l'any que ve. Fins ara venien els cereals a França.
El gira-sol serveix per produir biodièsel, el carburant amb més projecció de futur
Comparteix
TweetEtiquetes
Fins ara aquestes cooperatives venien els seus cereals a França, on es troba una planta que transforma la civada i la colza en biodièsel. Però ara l'acord farà que a partir de l'any que ve les set cooperatives unides siguin autosuficients i així puguin produir el seu propi biodièsel. Les set cooperatives han comprat cinc màquines premsadores, funcionaran l'abril de l'any que ve i preveuen que tractaran a l'any 24.000 tones de llavor, de la qual obtindran 8.000 litres de biodièsel. El tortó, molt ric en proteïna i greix, és el principal residu del procés i es vendrà a productors de pinso, socis també de les cooperatives.
Realment de la civada i la colza surt combustible?
Doncs sí, i a més és més net i sostenible que el dièsel normal. Una hectàrea de colza dóna per conduir un cotxe fins a 25.000 quilòmetres. El bioetanol, per la seva banda, pot extreure's, per exemple, de la civada, i una hectàrea permet a un vehicle fer uns 20.000 quilòmetres. De cada hectàrea, en sortiran 5.000 quilos de llavor destinada a biodièsel. La fàbrica que es col·locarà a Juneda tractarà a l'any 24.000 tones de llavor, de la qual obtindran 8.000 litres de biodièsel. El tortó, molt ric en proteïna i greix, és el principal residu del procés i es vendrà a productors de pinso, socis també de les cooperatives.
Amb aquesta nova activitat, els pagesos han descobert en aquest mercat una nova sortida econòmica a les seves collites.