El català entra al ple del Senat aquest dimarts per primera vegada en democràcia
La reforma del Reglament permet que s'utilitzi per debatre mocions, però no a les preguntes al govern espanyol
El senador de l'Entesa Catalana del Progrés, Ramon Aleu, serà el primer a utilitzar el català en un ple del Senat espanyol des de l'inici del període democràtic. La fita s'assolirà aquest dimarts en una sessió en què s'estrena el nou Reglament de la cambra aprovat per tots els grups a excepció del PP i UPN, que permet que els senadors facin ús de les llengües oficials en les seves intervencions a les mocions, però manté tancada la porta a aquestes llengües a les sessions de control al govern espanyol, on els membres de la cambra alta interpel·len els membres de l'executiu.
Cap 'festa especial' per un acte 'normal'Aleu serà l'encarregat d'obrir foc amb la primera intervenció en català que versarà sobre els mecanismes que pensa posar en marxa el govern espanyol per superar el fracàs escolar. En declaracions a l'ACN, el senador socialista ha apuntat que està 'content' per un 'avenç importantíssim' cap a la 'normalitat'. Coincideix amb ell el portaveu de CiU al Senat, Jordi Vilajoana que assegura que 'no faran cap festa especial' perquè el que és 'normal cada dia' a Catalunya i 'als passadissos' del Senat, no ha de ser extraordinari dins la cambra.
Aquesta modificació de les normes de funcionament no afecta a tota la sessió plenària. Els senadors hauran de seguir preguntant als membres del govern espanyol en castellà, així com les interpel·lacions, que no podran fer-se en un altre idioma. El canvi radica en les mocions i mocions conseqüència d'interpel·lació. Segons el senador Ramon Aleu, les ocasions per fer servir el català són entre el 60 i el 70% de les tramitacions de la Cambra Alta. Entesa, CiU, BNG, PNB i el grup mixt amb membres que tenen territoris amb llengua pròpia ja han avançat que faran les seves intervencions en els seus respectius idiomes.
Pel que fa al PP, que va votar en contra de la modificació però que sí es va mostrar favorable a l'ús del català en la Comissió General de Comunitats Autònomes, està per veure quin paper jugarà. La seva portaveu, Alícia Sánchez-Camacho, sí ha parlat en català en les sessions dedicades a les comunitats autònomes. Per la seva banda, el portaveu de CiU, Jordi Vilajoana, ha afirmat que no volen polemitzar en aquest sentit i que cadascú és lliure d'escollir la llengua que utilitza, ara que té possibilitat.
Un sector de la premsa atia la polèmica abundant en el cost de les traduccions
El nou Reglament arriba acompanyat d'una suposada polèmica atiada per la dreta mediàtica sobre el cost de les traduccions. Ni CiU ni Entesa volen entrar a formar part del 'soroll' que critica la mesura per la seva despesa econòmica, justificant-ho en els temps de crisi. 'El tema és si es fa o no, independentment de la despesa', explica Aleu. Segons el socialista, utilitzar l'economia en aquest debat és una 'desmesura' i un 'argument que se'ls girarà en contra'. 'Em nego a fer comptes', afirma el senador socialista perquè la normalització d'unes llengües no té preu, és més, creu que centrar-se en aquest aspecte és 'banalitzar una qüestió tan important com tenir diferents llengües'.
En la mateixa línia, Jordi Vilajoana, nega taxativament cap increment de despesa amb el nou reglament i es pregunta perquè si es qüestiona aquest sistema no es qüestiona la traducció que proporciona el Parlament Europeu. 'El caràcter plural i la riquesa col·lectiva de la llengua no té preu', ha assegurat. L'argument de la despesa econòmica en temps de crisi per Vilajoana és 'impresentable' i 'no val'. De la mateixa manera que la llum és cara i s'encareix amb el nou any, raona Vilajoana, 'no ens plantegem apagar la llum' doncs tampoc 'apaguem la llengua'.