Dos criadors de Sort lluiten per recuperar i difondre la raça autòctona de ruc català
Ja fa 8 anys que es dediquen a aquesta tasca
0
( 2 vots )
CarregantDos criadors de Sort, Jesús Martín i Josep Lluís Piqué, lluiten per recuperar i difondre la raça autòctona de ruc català. Van començar amb dos exemplars per retre un homenatge a aquesta raça centenària i ara ja en tenen vuit. Aquesta labor de recuperació s'ha vist premiada recentment al concurs morfològic que va tenir lloc a la localitat de Banyoles, en el marc de la fira de Sant Martirià. Una de les seves ruques, la Peregrina, va participar en el concurs en la categoria de pollines de 2 a 3 anys i va aconseguir el primer premi. Els dos criadors de Sort des de fa 8 anys es dediquen a recuperar i donar a conèixer aquesta raça autòctona de Catalunya.
Els criadors de Sort tenen la Peregrina pasturant en una finca de Guils del Cantó junt amb 8 exemplars més de ruques. El Jesús Martín, un dels criadors explica que tot va començar com una afició i que poc a poc han anat ampliant el ramat. Martín explica que van escollir aquests animals i no uns altres donat que es tracta d'una espècie en perill d'extinció i d'aquesta manera poden contribuir a la conservació de l'espècie i a la vegada retre un homenatge a aquests animals que durant molts anys van ser bàsics pel treball al camp.
Pel que fa a les característiques concretes que van portar a la Peregrina a guanyar el concurs van ser la seva gran talla, les extremitats robustes i de gran harmonia, la taca blanca del morro, les orelles erectes, la mirada expressiva o la seva noblesa, característiques totes elles dels rucs de raça català.
El passat dia 16 la Peregrina es va traslladar a la Fira de Salàs on va participar juntament amb altres exemplars en la primera mostra d'ase català que es realitza en el marc d'aquesta fira. En total es van exposar 25 rucs propietat de Salvador Prat de Santa Creu, Josep Jutglà de Surp, Jesús Martín i Josep Lluís Piqué de Sort i Josep Maria Piqué de Vallfogona de Balaguer. Els organitzadors pretenen recuperar la presencia de bestiar ja que Salàs era antigament la fira més important del Pirineu pel que fa a bestiar de peu rodó: mules, matxos i rucs.
La crisis econòmica del sector equí dels anys 50, la mecanització del camp i l'èxode rural cap a les ciutats, foren els factors determinants de la gran involució que patí la raça, i l'espècie en general. Distribuïda majoritàriament per Catalunya, trobem efectius de la raça (un 28% del cens actual) també en altres zones geogràfiques d'Espanya, però encara avui dia, el ruc català es troba encara en perill d'extinció, donat que la seva població no arriba encara als 1.000 exemplars, nombre que es considera idoni per a la supervivència de la raça.
La tendència i perspectives futures de la raça són altament optimistes. Dos fets fonamentals han contribuït a això. En primer lloc el naixement de l'associació AFRAC, realitzant tasques per a la recuperació, gestió i foment dels ases catalans. I en segon lloc, la instauració, a partir de l'any 1995, d'un Programa de Conservació, promogut i finançat pel Departament d'Agricultura en col·laboració amb l'AFRAC i la Facultat de Veterinària de Barcelona. A finals de l'any 1995, únicament eren 98 els exemplars vius inscrits a l'AFRAC, havent passat en l'actualitat a un cens total de 336 animals. En la darrera dècada s'ha triplicat el cens controlat dels mateixos. Les tasques de divulgació de la raça han estat força importants en els darrers anys, el que ha comportat un fort augment de la demanda per a la criança i tinença d'aquests animals.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat