Els fills adoptats podran conèixer els pares biològics
El Govern aprova la reforma del Codi Civil
1
Carregant
El Govern ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de Llei del llibre II del Codi Civil de Catalunya relatiu a la persona i a la família, amb la intenció de 'simplificar' i adaptar, segons ha explicat la consellera de Justícia, Montserrat Tura, la llei vigent als canvis que s'han produït a la societat catalana. L'avantprojecte s'estructura sobre la base de quatre lleis diferents, entre elles el Codi de Família, de les quals en reordena els continguts, n'esmena aspectes tècnics i introdueix algunes novetats. Entre elles, destaca la mesura que obliga els pares a comunicar les adopcions als fills pensant, segons Tura, en els drets de l'infant que en un futur 'voldrà saber qui és i d'on ve'. També estableix que, en casos de divorci, els progenitors hagin de buscar preferentment una responsabilitat compartida en la custòdia dels infants.
Per tal de fer efectiva aquesta mesura el Codi Civil estableix un procediment confidencial de mediació. També i excepcionalment, s'obren fórmules perquè en interès del fill adoptat aquest pugui continuar mantenint vincles amb la família biològica. La inserció d'aquesta obligació en el nou Codi Civil de Catalunya, no fa altre cosa, segons el Departament de Justícia, que recollir el que ja van fer fa temps les lleis de Noruega, Suècia o Itàlia, entre altres, i que fins i tot la major part dels països d'on procedeixen els nens adoptats exigeixen que el país d'acollida garanteixi que el menor tindrà coneixement del seu origen.
Tura ha destacat l'esforç del seu Departament per simplificar i adaptar la legislació vigent, derogant 'tres lleis i una part molt important d'una quarta'. En concret les lleis relatives a l'antic Codi de famílies, al de les unions estables de parella, a les situacions convivencials d'ajuda mútua i també a la Llei sobre mesures de protecció del menor, dels desemparats i de l'adopció. En alguns casos qüestions que pertanyen, segons ha reconegut Tura, a la vida 'íntima i privada' de les persones. En aquest sentit ha assegurat que el Govern no vol en cap cas 'fer intromissió', però sí ha explicat que cal regular determinats àmbits de la vida familiar que l'experiència ha demostrat que poden desembocar als tribunals per manca d'acord.
Cinc tipus de famílies
Algunes de les novetats que contempla el nou Codi Civil pel que fa a l'àmbit familiar és la incorporació de totes les tipologies de famílies, segons ha explicat la consellera. Així, el nou text reconeix els matrimonis heterosexuals, homosexuals, la convivència estable de parella així com les estructures monoparentals. Tura ha remarcat també la importància de l'aparició, per primera vegada, de les 'famílies reconstituïdes', és a dir, aquelles famílies formades per persones que han format part d'un altre matrimoni anteriorment i que tenen al seu càrrec fills no comuns. Ara, la llei el faculta per a intervenir en les qüestions referides a les relacions amb els educadors, l'atenció a les necessitats ordinàries i altres determinacions que afecten al menor i en les que, sovint, està involucrat materialment.
Pel que fa a la convivència estable, el nou text determina que les parelles ho són quan dues persones mantenen una convivència que dura més de dos anys ininterromputs, o aquelles que iniciada la seva convivència tenen un fill en comú o aquelles que formalitzin la seva relació en escriptura pública. També es contempla la possibilitat de constituir com a famílies les parelles que tenen una convivència estable però que estan formades per persones que no es poden casar perquè una d'elles continua casada amb una altra persona.
Un cop el matrimoni es trenca, el nou Codi Civil referent a la família també permet i recomana els pactes en previsió del cessament de la convivència. Es regulen per primera vegada els anomenats acords amistosos de separació i se'n fixa el règim de validesa i efectes, tot remarcant-ne el caràcter vinculant però preveient un termini de revocació que pretén garantir que els acords es van prendre lliurement.
Responsabilitats compartides
Una altra novetat destacada del nou text és que s'abandona el principi general de que el trencament de la convivència entre una parella significa de forma automàtica que els fills hagin de ser apartats d'un dels progenitors per quedar encomanats de forma individual a l'altre. Segons ha explicat Tura, el Govern pretén trencar així amb el procediment tradicional que atorga a l'autoritat judicial la potestat de decidir 'qui és el cònjuge bo i qui és el dolent'.
Així, davant de la ruptura de les parelles, el nou text parteix de la igualtat de drets i deures dels progenitors i busca preferentment que comparteixin la responsabilitat dels fills i que aquest compartiment de responsabilitats s'estableixi en 'els plans de parentalitat'. Aquest pla consisteix en uns acords entre els pares en els quals s'ha de fixar com s'afrontarà la cura dels menors pel que fa a habitatge, alimentació, sanitat, educació, activitats extraescolars o vacances. L'autoritat judicial respectarà les decisions establertes en el pla de parentalitat sempre que no siguin perjudicials per als menors, i sempre que no hi hagi constància de maltractaments d'algun tipus per part d'un dels dos progenitors que afecti de forma directa o indirecta als fills. En aquest cas el jutge decidirà allò que més beneficiï el menor.
Més enllà de la incapacitació
Segons ha explicat Tura, l'únic apartat que ha resultat més extens que la Llei vigent és el que fa referència als poders preventius en relació a la persona. En concret, la consellera de Justícia s'ha referit al punt que tracta sobre la incapacitació de les persones. El llibre II parteix de la reflexió que la incapacitació és un recurs massa dràstic i, a vegades, poc respectuós amb la capacitat de la persona protegida, ja que segons ha apuntat Tura els diferents estats de salut de les persones no passen en la majoria de casos 'de la capacitat a la incapacitat'. A més, tal com ha explicat Tura, la incapacitació és 'irreversible', i obliga a algun familiar pròxim a denunciar-ne per via judicial la incapacitació. .
L'Avantprojecte de llei incorpora la figura dels poders preventius i l'assistència, que va dirigida a la persona major d'edat que necessita que algú tingui cura de la seva persona o béns a causa d'una disminució no incapacitant de les seves facultats físiques o psíquiques. Es pot tractar de situacions com la vellesa o una discapacitat psíquica lleu, la drogodependència, la minusvalidesa física lleu o casos similars. Així, el nou text pretén que no sigui sempre necessària la figura de la incapacitació i la constitució formal de la tutela i crea diverses figures per a aquells casos en què no sigui necessària la incapacitació però les persones necessitin un suport o ajuda per evitar ser víctimes d'abusos per part de tercers.
Imprimir
Enviar
Maresme
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat