El nou Diccionari de la literatura catalana inclou autors i obres de tots els temps i gèneres
L'han elaborat 100 experts durant 8 anys i compta amb 4.000 entrades
El primer gran diccionari de literatura catalana, editat per Enciclopèdia Catalana, inclou tots els temps, territoris i gèneres de la creació literària en català, amb més de 4.000 entrades entre autors, obres i personatges literaris. Coordinat pel professor i editor Àlex Broch, aquest volum, de 1.242 pàgines, analitza els escriptors consolidats amb el pas del temps i els més novells, amb gairebé dos-cents escriptors nascuts a partir dels seixanta. Aquesta aposta per recollir la producció literària fins a la més recent actualitat demostra, per Broch, una 'voluntat de sumar passat i present sense ruptura', legitimant molts noms fins ara no reconeguts.
Durant vuit anys, aquest professor de literatura ha dirigit més de 100 experts, entre els quals hi ha Jaume Aulet, Anton M. Espadaler, Josep Massot, Joaquim Molas, Carme Arnau o Isidor Cònsul, per donar forma a un diccionari de literatura catalana que pretén convertir-se en una 'obra de referència', absolutament fidel al seu any de publicació.En aquest sentit, el diccionari fa una mirada al present, però també al passat i al futur, segons ha apuntat Àlex Broch, per explicar la presència d'escriptors catalans nascuts després dels anys seixanta, posant el límit per entrar-hi al 1975, com ara Francesc Serés, Sebastià Alzamora o Ada Castells, tots ells joves literats sense presència fins ara en un recull així, però que ja tenen 'un consens crític'.
A banda d'aquesta aposta pel futur, que Àlex Broch reconeixia arriscada però necessària, el diccionari analitza amb deteniment la literatura catalana des de l'Edat Mitjana, amb Ramon Llull o Isabel de Villena, fins a Maria-Mercè Marçal, Albert Sánchez Piñol o Manuel Baixauli, aquests dos últims nascuts després dels seixanta, però amb una literatura més legitimada.
En les entrades per autors, hi figuren la vida i obra dels escriptors, s'indica la bibliografia que els ha estudiat i es descriuen amb aprofundiment les seves principals obres. Per la seva important empremta, Ramon Llull és l'entrada amb més extensió, ocupa quatre planes, mentre que Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer, Joan Lluís Vives o Josep Pla també s'emporten més d'una pàgina.
En relació a d'altres obres precedents, aquest diccionari actualitza i amplia els autors catalans de tots els territoris de parla catalana, Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent, Andorra, Catalunya Nord i L'Alguer, i de tots els gèneres, entre novel·la, poesia, teatre, assaig, memorialisme i traducció.
Tanmateix, s'hi incorporen escriptors de gèneres fronterers amb a literatura de creació, però que fan una tasca literària, com poden ser periodistes, traductors, sociolingüistes, llatinistes i hel·lenistes, a més de crítics, historiadors i investigadors catalans i estrangers. Entre aquests últims, hi figuren catalanòfils com Alan Yates, Giuseppe Grilli o Robert Archer.
Diccionari d'obres literàries
Com la majoria de les principals literatures occidentals, a partir d'aquesta publicació, la catalana disposa d'un diccionari d'obres literàries, amb la descripció i anàlisi de 425 obres del corpus literari català de tots els temps, entre les que hi ha 'Aloma', de Mercè Rodoreda; 'Curial e Güelfa', novel·la cavalleresca d'autor anònim, o 'L'Atlàntida', de Jacint Verdaguer, o 'El quadren gris', de Josep Pla.
Aquest corpus també inclou obra més recent, com ara 'L'espai desert', de pere Gimferrer, 'Dins el darrer blau', de Carme Riera, 'L'emperador', de Jordi Coca, 'L'emperador o l'ull del vent', de Baltasar Porcel, 'L'adolescent de sal', de Biel Mesquida, o 'Els treballs perduts', de Joan Francesc Mira.
Però a banda de les obres, el diccionari també ofereix una entrada pròpia a personatges literaris, amb la intenció de reforçar un nou camp bibliogràfic d'investigació amb la creació i anàlisi d'un corpus de personatges catalans, amb figures com el comte Arnau, la Colometa, Plaerdemavida, Lluquet i Rovelló o Manelic.







