L'Audiència Nacional espanyola continuarà perseguint qualsevol agressió futura a la figura del rei
Considera que la crema de retrats dels monarques és perseguible fins i tot si el Rei no vol
El Ple de la Sala del Penal de l'Audiència Nacional espanyola ha confirmat la condemna de 2.700 euros de multa dictada el passat 9 de juliol contra Jaume Roura i Enric Stern per la crema de retrats dels reis durant la visita dels monarques a Girona al setembre del 2007. Els deu magistrats que van votar a favor de mantenir la condemna creuen que el delicte és perseguible 'fins i tot contra la voluntat del Rei'. La sentència també assegura que els joves van sotmetre la imatge del Rei a un 'aquelarre' o un 'judici inquisitorial'. Per contra, cinc magistrats que van votar en contra de la sentència asseguren que cremar una fotografia no és delicte sinó un 'acte simbòlic'.
El Ple de la Sala del Penal considera que 'el perdó de la persona ofesa és irrellevant i no extingeix l'acció, ni la pena imposada ni la que s'està executant', assegura l'escrit fet públic aquest dimarts. L'Audiència Nacional espanyola recorda que 'el cap de l'Estat com a màxima autoritat de la nació és objecte d'una especial protecció, més intensa que la de la resta de ciutadans però no més amplia'. També puntualitza que 'només es protegeix l'honor del Rei sempre que vagi associat a l'exercici de la seva funció constitucional, de manera que qualsevol altre atac al seu honor fora d'aquest àmbit no tindrà més protecció que la que tinguin en general les injúries'.En aquest escrit, l'Audiència Nacional espanyola separà la crítica a la Corona de la d'altres institucions. De tal manera que si s'injuria greument el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem, 'l'imputat quedarà exempt de pena quan provi si es veritat la imputació'.
Cinc magistrats en contra
Aquesta sentència compta amb cinc vots particulars dels magistrats que van votar en contra de mantenir la condemna de Roura i Stern. Un d'aquests vots, el del jutge Alfonso Guevara creu que els fets estan emparats pels drets a la llibertat ideològica.
Un altra dels magistrats discrepants, Ramón Saéz Valcárcel, considera que 'calar foc a banderes, símbols, fotografies o representacions iconogràfiques del poder en manifestacions al carrer és un fet normal al món globalitzat, una manera d'exterioritzar un rebuig radical'.
Aquest magistrat ho il·lustra fent servir la mitologia clàssica en la qual el foc 'és font de vida, imprescindible com font de calor, però sobretot per cuinar aliments'. Per Valcárcel, 'el dissident es confronta amb la efígie, no insulta, només expressa el seu rebuig'.







