Andorra celebra a París els seus 15 anys de Constitució democràtica
També es va inaugurar una exposició fotogràfica
0
CarregantLa ministra d'Afers Exteriors d'Andorra, Meritxell Mateu, va presidir aquest dimecres la celebració a París dels 15 anys de Constitució del Coprincipat, en un acte al Centre d'Estudis Catalans en què es va inaugurar una exposició fotogràfica i va comptar amb la participació d'alguns dels responsables de la redacció constitucional, com l'ex representant personal del president de la República francesa, Jean-Yves Caullet. Caullet va explicar el procés per fer aprovar el text en referèndum el 1993 i la manera com va ser encarregat d'impulsar-ho per François Mitterrand. Per la seva part, l'ambaixador andorrà al Vaticà, Antoni Morell, es va referir al recent Concordat amb la Santa Seu.
'Vaig respirar quan l'assemblea general de les Nacions Unides va reconèixer la Constitució. Ja podia explicar que havia participat en el naixement d'un estat', va confessar Jean-Yves Caullet sobre el procés de redacció que va durar dos anys i que va requerir d'un important esforç diplomàtic a tres bandes per convertir en democràtica l'especial naturalesa del Coprincipat d'Andorra, amb el bisbe d'Urgell també com a cap d'estat. 'Aquest és l'últim estat creat sense conflicte a l'Europa de l'oest', va remarcar Caullet, que havia entrat en el segon mandat del president Mitterrand com a conseller en el seu gabinet i va ser encarregat per aquest de crear les institucions per garantir un estat de dret i la separació de poders.
Caullet, que va recordar que va aprendre el català per poder agilitzar les discussions, es va basar en diverses anècdotes per recrear la particularitat de les discussions. Una d'elles, 'el fet que Mitterrand s'hagués de fer enviar una carta per l'ambaixador francès a Andorra en tant que un dels dos caps d'estat del Coprincipat'.
L'ex negociador francès tampoc va eludir la polèmica sobre el caràcter de paradís fiscal d'Andorra. 'Un dia o altre, s'haurà de solucionar. Fent-ho, de forma positiva, amb les mateixes energies que es van utilitzar per tirar endavant la Constitució'.
Per la seva part, la ministra d'Exteriors, Meritxell Mateu, que va exercir d'ambaixadora a París just després de l'aprovació constitucional, va destacar que 'l'important en aquells moments era aplicar i reformar les institucions, amb una disciplina a l'administració'. Actualment, Andorra manté relacions bilaterals amb França, Espanya, Portugal i Regne Unit i té d'altres ambaixades a Brusel·les, Ginebra, Viena o Nova York, que cobreixen àmbits geogràfics més amplis i els organismes internacionals dels quals el Principat forma part o disposa d'acords. Mateu va definir l'estatut jurídic d'Andorra de 'Coprincipat atípic, entre un poder temporal i un altre d'intemporal, és a dir com una proesa jurídica'.
L'actual ambaixador al Vaticà, l'advocat i escriptor Antoni Morell, que entre els anys setanta i vuitanta va ser primer secretari del president andorrà Òscar Ribas, es va mostrar encara inquiet per la democratització andorrana. 'Ens falta, sobretot, una assimilació psicosocial. Molts andorrans encara estan avesats als usos i costums, a l'antic poble de pagesos. Alguns consellers reconeixen que no van votar la Constitució'.
Morell va apuntar com a qüestions pendents el millor funcionament de la justícia i 'el regne de taifes de les parròquies', per la qual cosa va considerar necessària 'repensar la Constitució'. Respecte la identitat andorrana, el diplomàtic va afirmar que Andorra 'és un país de llengua catalana, no un país català'. 'No és Catalunya, no és Espanya, malgrat els intents monàrquics de posar un rei', en al·lusió tant a la transició espanyola com l'andorrana.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat