Arriba al Museu d'Història de Catalunya una bandera del 1714
Va sobreviure amagada en convents 200 anys
Un estendard de guerra que 'va ser confeccionat per una confraria de pagesos dels gremis del Vallès Occidental' en temps de la guerra dels Segadors ha estat entregat oficialment aquest dimecres al migdia al Museu d'Història de Catalunya. Així comença el periple d'aquesta bandera segons explica la persona que l'ha tingut a les seves mans els darrers anys, Enric Cat Carreres, un metge de Girona. La bandera va ser un estendard d'una brigada d'artilleria lleugera que 'va participar en la guerra de Successió' i l'any 1714 va ser l''únic' que no va ser destruït. La bandera va sobreviure, 'segons sembla', amagada en convents més de 200 anys.
El director d'Ordre Públic de la Generalitat l'any 1936, Frederic Escofet, va decidir, 'veient s'estaven cremant convents' durant el juliol d'aquell any, endur-se la bandera per amagar-la 'a casa seva'. Quan Escofet va exiliar-se va passar-li l'estendard al seu cosí germà, amb qui l'unia una 'bona amistat'.Aquest cosí germà era el doctor Bartomeu Pasqual, metge de l'Hospital Clínic que va guardar la bandera durant la guerra i tota la dictadura. Enric Cat va ser assistent de Pasqual durant molts anys en aquest hospital. Quan va arribar la Transició, va donar-li la bandera al psiquiatra gironí perquè fos ell qui la retornés un cop s''haguessin restablert' les institucions catalanes.
Cat va guardar aquesta bandera perquè entenia que 'no podia retornar-la a qualsevol oficina'. Quan el director del Museu d'Història de Catalunya va explicar-li que hi havia mitjans tècnics que podrien demostrar l''autèntica vàlua' de la bandera i la veracitat de 'tota la història', el metge va decidir retornar-la. Aquest dimecres al migdia, amb la seva entrega oficial al Museu d'Història, la bandera ha acabat un periple que l'ha mantingut a l'ombra durant més de 300 anys, quan van iniciar-se les persecucions als símbols catalans.







