Política Última actualització Divendres, 4 de febrer de 2011 05:00 h

Ridao: 'La gent està cansada de jugar a segona divisió, podent-ho fer a la Champions'

El Secretari general republicà coicideix amb Jordi Pujol en el seu darrer llibre: 'O submissió o ruptura'

Jordi Pujol escrivia el 25 de gener: 'O rendició o independència.' El secretari general d'ERC, Joan Ridao, acaba de publicar el seu darrer llibre 'Catalunya i Espanya, l'encaix impossible' (Proa), amb data de gener de 2011, en què també afirma: 'La sentència deixa escletxes per fer encara molta gestió i política a curt termini, però situa l'horitzó, més enllà de conjuntures electorals, a termini mitjà i llarg, en termes molt crus: submissió o ruptura, sense terminis mitjans que valguin.' L'anàlisi d'un i altre sobre Catalunya després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) contra l'Estatut, doncs, és plenament coincident. I Ridao rebla: 'La gent està cansada de jugar a segona divisió, podent-ho fer a la Champions.'

El secretari general republicà afirma, referint-se a la sentència, que 'la discrepància és tan profunda que, mentre les institucions catalanes i la majoria dels catalans pensen que la sentència ha estat una destralada a l'Espanya plural i inclusiva, els partits espanyols no consideren que això sigui un autèntic terratrèmol sinó un malestar passatger que es pot temperar i mitigar amb una liquidació que indemnitzi pels danys i perjudicis soferts en forma d'alguns traspassos pendents des de l'època del pleistocè. El forat que deixa el TC i els anys viscuts perillosament, en forma de catalanofòbia, no s'arregla amb un pedaç matusser.'

És per això que proposa: 'O bé optem per una legalitat -i una mentalitat- espanyola castradora, o bé optem per una legitimitat que emana només de la voluntat popular. La disjuntiva se situa entre restar immersos en el mateix líquid amniòtic de l'autonomisme tronat dels darrers trenta anys o bé optar per eixir del claustre matern, emancipant-nos, posant el dret a decidir en l'agenda política i iniciar el pròxim cicle històric amb una transició pacífica i democràtica cap a la independència.'

Basant-se en la història del país, també es veu amb cor d'afirmar: 'Quan Catalunya -que ha estat el tradicional trencaglaç de l'Espanya autonòmica- ha intentat de forma sòlida i legal elevar el sostre del seu autogovern, ha rebut, i de valent.'

Atomització independentista

L'aparició d'altres opcions nítidament independentistes al marge d'ERC com Reagrupament i Solidaritat Catalana és vist positivament per Ridao, que afirma: 'L'actual atomització de l'espai independentista s'ha de veure com un fet de normalització política d'un independentisme capaç de disposar de més d'una figura en el paisatge polític i partidari català.'