El premi literari més ben dotat del país, per una furibunda anticatalana
La guanyadora del Ramon Llull, Nuria Amat, va signar el manifest contra el català i exigia anar a Frankfurt escrivint en castellà
El premi Ramon Llull de literatura, el més ben dotat del país, ha anat a parar a Nuria Amat, una escriptora barcelonina amb una llarga trajectòria en espanyol que s'ha passat al català per primera vegada. Tot i aquesta conversió recent, Amat ha tingut una actitud de bel·ligerància extrema contra la llengua catalana els darrers anys: va signar el Manifiesto por una lengua común, que s'oposava a la normalització del català a Catalunya i a la immersió a les escoles, i va fer campanya per aconseguir anar a la Fira del llibre de Frankfurt amb la delegació catalana escrivint en castellà. A més, en declaracions a Els Matins de TV3, va arribar a comprar les polítiques lingüístiques de la Generalitat amb el nazisme, en assegurar que el Govern tripartit feia 'les mateixes subtileses amb la llengua que el partit nazi'.
Amat s'ha emportat els 90.000 euros del premi Ramon Llull, el més ben dotat de la llengua catalana, que atorga l'editorial Planeta, per la novel·la Amor i guerra, una història situada a la Guerra Civil que barreja personatges reals i de ficció, el que suposa la seva primera novel·la en català després d'una llarga carrera. Amat es descriu a si mateixa com 'una escriptora catalana de dues llengües', però tot i això no ha dubtat a mantenir una actitud contra la normalització de la llengua durant anys.Amat assegurava, en una entrevista a TV3 arran de la Fira del Llibre de Frankfurt, que havia 'estudiat molt el tema' i podia comparar 'l'actitud del Govern català amb el partit nacionalsocialista pel que fa a la llengua, les mateixes subtileses'. 'Moltes coses que estan fent ara són actituds molt semblants a les que feia el partit nazi al començament, com imposar un tipus de llengua, imposar una parla rural, això és una forma que també es feia a l'alemanya del 36', reblava l'escriptora.
En aquesta línia, Amat també va denunciar que 'amb un afany de tancament, per mantenir el poder oficial i la puresa identitària, han decidit utilitzar la llengua com a bandera única de la seva ideologia', en referència a les polítiques de la Generalitat.
Es retracta de les seves declaracions a 'El Matí de Catalunya Ràdio'
L'endemà del premi, aquest divendres, en ser entrevistada per Manel Fuentes, Amat ha matisat les seves paraules respecte la Fira del Llibre de Frankfurt, i ha assegurat que a l'actualitat la situació lingüística 'va a millor'. Amat ha explicat que tota la seva família parla i ha parlat en català, i ha defensat que el català 'sigui una llengua normal'.
Davant la insistència de Fuentes, Amat ha acceptat que la immersió lingüística és positiva, allunyant-se dels postulats del Manifiesto, i s'ha mostrat a favor de la llengua catalana a les escoles, tot i que no està a favor 'de la imposició radical'.