La Generalitat es compromet a tenir en sis mesos el Pla Integral d'Arqueologia
Serà l'eina bàsica per actualitzar el model de gestió del patrimoni del país
0
CarregantEl conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, s'ha compromès aquest dimecres a tenir redactat en un període de sis mesos el Pla Integral d'Arqueologia de Catalunya (PIACAT), que serà l'eina bàsica per actualitzar el model de gestió del patrimoni arqueològic del país i adaptar l'arqueologia a les necessitats de la societat actual. El responsable de Cultura ho ha dit després de rebre les conclusions del comitè assessor per a la elaboració del PIACAT, en què destaquen les demandes de més recursos i personal qualificat, la millora de la difusió, a través de museus locals i parcs arqueològics, i un major esforç en recerca.
Acompanyat del secretari de Cultura, Eduard Voltas, i el director general del Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté, el conseller ha rebut les demandes del col·lectiu d'arqueòlegs per millorar la preservació, estudi i difusió del patrimoni arqueològic, un sector que no s'actualitza des de fa anys, malgrat els profunds canvis dels últims trenta anys, en què s'ha passat de 106 intervencions arqueològiques el 1981 a 1.786 durant el 2008.
Les reivindicacions del sector s'han focalitzat en un comitè assessor que ha recollit el treball d'onze taules de diferents temàtiques de debat, en què hi ha participat uns 150 experts, entre arqueòlegs, investigadors, gestors o museòlegs. En nom d'ells, el catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona Miquel Molist ha presentat els resultats en un acte al Palau de la Generalitat.
A grans trets, el document dels arqueòlegs planteja l'arqueologia com una oportunitat per reforçar llaços entre cultures i afavorir la cohesió social i considera que cal millorar la formació aprofitant les reformes del Pla Bolonya, creant estudis de grau o la continuïtat de la formació en l'àmbit d'Història, amb una posterior especialització per mitjà de postgraus i màsters.
En l'entorn professional, els experts proposen definir les funcions dels diferents professionals que intervenen en l'arqueologia i crear una normativa d'avaluació de riscos de la professió. Aquest apartat també inclou propostes com la creació de museus municipals, que comptin amb la figura d'un arqueòleg que també assumeixi les funcions d'arqueòleg municipal. La creació de parcs arqueològics entre diferents administracions també s'apunta com a possibilitat.
En la mateixa línia que altres àmbits culturals i socials, els arqueòlegs també reclamen la 'descentralització' com a gran mesura positiva i necessària de control, en paraules de Molist. A banda de buscar noves vies de finançament per millorar les intervencions arqueològiques, també demanen que s'elabori un cens del recursos humans i estructurals i es plantegi la creació d'un ens de recerca específic dins del Pla Integral de Recerca de la Generalitat.
Com un dels dèficits més significatius del sector, Miquel Molist ha citat la maca d'un col•legi professional i ha demanat a la conselleria que lideri l'escomesa d'impulsar-lo. Mentre no existeixi, els arqueòlegs demanen a la Direcció General de Patrimoni que assumeixi algunes de les tasques que li correspondrien, com ara la inhabilitació de professionals i empreses, la revisió de normes deficients de preservació o la persecució d'infraccions.
En l'àmbit legislatiu, els experts consideren que el marc actual no és vàlid i recomanen el desplegament reglamentari de la Llei de Patrimoni Cultural i del Decret del Regalemnt de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic per millorar el control sobre el patrimoni i agilitar els tràmits administratius.
A més de potenciar la difusió del patrimoni i les excavacions arqueològiques, tant per al públic general com per a l'escolar, el document també planteja aprofitar l'arqueologia com un reclam turisme, no només en centres de referència com Empúries, sinó en altres excavacions.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat