Penes de 20 i 22 anys de presó per a la mare de l'Alba i el seu company per lesions i maltractaments
El cas va evidenciar la descoordinació entre forces de seguretat, serveis socials i jutges
0
CarregantLa Secció 20 de l'Audiència de Barcelona ha condemnat Ana Maria Cano, mare de l'Alba, a 20 anys i mig de presó i al seu company Francisco Javier Espinosa, a 22 anys de presó, per diversos delictes de lesions, maltractaments habituals i contra la integritat moral. El tribunal considera que la mare va actuar com a còmplice en un dels delictes de lesions. A més, l'Audiència de Barcelona imposa una multa de 1.500.000 euros per als acusats com a responsables de les lesions causades a la menor i la prohibició de comunicació i aproximació a la nena durant el temps de la condemna. També es retira a la mare de l'Alba la pàtria potestat de la menor, com van demanar les acusacions durant el judici.
El tribunal considera que els condemnats són responsables de diversos delictes de lesions, maltractament habitual i un altre contra la integritat moral i els aplica les penes més altes per cadascun d'ells. Fins i tot té en compte els agreujants de traïdoria i parentesc en l'agressió del 4 de març del 2006 en el domicili familiar de Montcada i Reixac que va acabar amb les greus seqüeles que encara pateix la menor. Malgrat això, la sentència creu que els condemnats no van cometre el delicte d'intent d'homicidi que demanava el fiscal ja que no tenien intenció de matar la nena quan la van agredir.
La sentència destaca que el condemnat va sotmetre a l'Alba a diverses vexacions com lligar-la a la cadira, donar-li per menjar els seus vòmits o fer-li beure aigua amb una xeringa per un forat mentre tenia la boca tapada amb cinta adhesiva, i que la mare coneixia aquesta actitud de la seva parella, sense fer res per evitar-la. Francisco Javier hauria fet aquestes vexacions a partir d'anar a viure amb la mare i la nena a finals del 2005. En aquest sentit, es destaca que el padastre és l'únic culpable de l'agressió del 18 de desembre del 2005 on la nena va ser hospitalitzada pel trencament del braç.
La nit del 4 de març del 2006, els condemnats van decidir abandonar el domicili en companyia de l'Alba i d'una altre nena, filla de l'acusat d'un matrimoni anterior, per anar a les festes de Santa Perpètua de Mogoda. Tot i això, Francisco Javier va dir a la seva companya que l'esperés al carrer amb l'altra nena mentre ell li posava la jaqueta a l'Alba. Un cop va quedar-se a soles amb la menor, el condemnat va agredir-la amb tanta violència que la menor va perdre el sentit. El tribunal destaca que la mare va deixar-lo sol amb la filla durant deu minuts tot i saber que la maltractava, i per això considera que és còmplice d'aquests delictes.
L'agressió va provocar a la nena un traumatisme cranioencefàlic i una aturada cardiorespiratòria, tot i que va ser reanimada a l'Hospital Vall d'Hebron. A causa d'aquestes lesions va ser intervinguda quirúrgicament en diverses ocasions tot i que li han quedat nombroses seqüeles, que poden ser 'definitives'. En aquest sentit, es destaca que tenia problemes respiratoris, problemes neurològics amb pèrdues de mobilitat, problemes de vista, paràlisi facial, pèrdua del llenguatge verbal i malalties renals. Per tot això, necessita ajuda d'una altre persona i va en cadira de rodes, la qual no pot moure ella mateixa. Per això, el tribunal també imposa als condemnats que indemnitzin la víctima amb 1.500.000 euros per les lesions i aquestes greus seqüeles.
El tribunal també destaca el testimoni de Maite, l'altre filla del condemnat, que va relatar davant d'un equip de psicopedagogs com el seu pare vexava a l'Alba, i fins i tot ho va arribar a reproduir amb les seves nines, tal com va declarar la seva mare en el judici. Els magistrats consideren que la prova pericial descarta la versió de la caiguda del llit que va relatar el condemnat, ja que la gravetat de les lesions de l'Alba no són compatibles amb una topada contra el terra i si amb una sacsejada brusca.
La sentència destaca que la mare de l'Alba va incórrer en 'un greu incompliment' dels deures de cura i assistència de la filla, i per això se la priva de la pàtria potestat de la nena. A més, el tribunal imposa que no pugui rebre informació sobre l'estat de la menor en el centre penitenciari on compleixi condemna, tal com Ana Maria Cano va demanar en el darrer torn de paraula.
L'anomenat 'cas Alba' va posar de manifest diverses descoordinacions entre forces de seguretat, serveis socials i jutges, denunciat en una investigació del Síndic de Greuges. Per evitar que es repetissin es va signar un protocol d'atenció als infants entre diverses administracions públiques.
En el judici celebrat a l'Audiència de Barcelona fa un mes, els dos condemnats es van contradir en les seves declaracions. Ana Maria Cano va dir que el 4 de març del 2006 esperava al carrer amb la filla de l'altre processat per anar a la fira, mentre Francisco Javier estava al pis amb l'Alba. La dona va declarar que trigaven molt a baixar i quan ho van fer el padrastre portava la nena en braços sense sentit. El condemnat va dir-li a la dona, quan portaven l'Alba a l'hospital, que s'havia trobat la nena al terra del menjador i havia intentat reanimar-la.
Per la seva banda, Francisco Javier va dir que la nit de l'incident estava veient la televisió en el sofà de casa seva quan va sentir un cop molt fort que venia de l'habitació de les nenes. L'home va anar allà i va trobar a l'Alba a terra ja que havia caigut del llit i l'altre nena plorava. Després ell la va portar a l'hospital sense preguntar a la filla com havia caigut.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat