Joan Ferran rebutja construir la nació a través dels mitjans públics
Ell va ser qui va dir que calia arrancar la 'crosta nacionalista' de TV3
El diputat del PSC i portaveu adjunt del grup al Parlament, Joan Ferran, ha rebutjat aquest divendres utilitzar els mitjans de comunicació públics de Catalunya per a la construcció nacional, i ha reclamat l'elaboració d'un llibre d'estil que permeti un 'llenguatge unificat'. 'Hem de trobar un punt d'encontre en el discurs, el lèxic, els conceptes i els simbolismes, perquè tothom s'hi senti còmode', ha assegurat, durant la presentació del seu llibre 'Maleïda crosta', editat per la col·lecció 'L'arquer', on fa referència a la seva polèmica, d'ara fa un any, en relació als mitjans de comunicació públics de Catalunya. Ferran vol uns mitjans 'nacionals, i no nacionalistes'.
En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, Ferran ha presentat el seu llibre, que narra la relació entre una jove llicenciada en Ciències Polítiques i el portaveu d'un grup parlamentari del Parlament. Ferran ha reconegut que, en l'obra, la realitat i la ficció es confonen, i ha volgut deixar clar que la qüestió de la 'crosta' és un element més dels que hi apareixen.Ferran ha volgut deixar clar que el llibre també inclou una 'controvèrsia generacional' i que també hi ha 'una trama emocional de passió, amor i relació'. Tot i això, no ha volgut defugir el debat sobre els mitjans públics i sobre el concepte de la 'crosta nacionalista'. Fa un any va assegurar que calia 'arrencar' aquesta 'crosta', i ara creu que aquella va ser 'una ocasió que no va sortir bé', ja que 'hi va haver molt mal humor'. A més, ha assegurat que no va pretendre fer 'una agressió a la professió'.
Així, creu que es va 'tergiversar' el tema, ja que la intenció inicial 'no era pejorativa, sinó figurativa'. De fet, ha dit que potser no ho tornaria a dir de la mateixa manera 'per les reaccions, però sí pel contingut'. Ara, a 'Maleïda crosta', Ferran aborda aquest tema, incorporant alguns personatges polítics reals.
El dirigent socialista, que ha tingut bones paraules per a comunicadors com Josep Cuní, Antoni Bassas o Mònica Terribas, ha assegurat que hi ha en aquests moments 'una assignatura pendent' amb aquest tema. Per Ferran, cal analitzar 'si és veritat que al llarg de 23 anys d'una direcció de la televisió i la ràdio públiques amb dirigents nomenats governamental, si va sedimentar unes maneres de fer, de dir, de nomenar, d'introduir uns determinats llenguatges, cosmovisió del món, simbolisme o estereotips', i si s'han posat 'elements per corregir-ho'.
Ferran creu que cal 'trobar un llenguatge i conceptes unificats' perquè tothom tingui cabuda als mitjans públics, i 'no es pressuposi un contingut conceptual del que ha de ser el país'. 'No m'agrada quan es diu que s'ha de construir la nació a través dels mitjans', ha assegurat, tot i no discutir que hagin de ser en català. 'Hem de trobar un punt d'encontre en el discurs, el lèxic, els conceptes i els simbolismes, perquè tothom s'hi senti còmode', ha assegurat.
Per tal d'aconseguir-ho, el diputat del PSC ha instat la direcció actual dels mitjans públics –tot citant a Rosa Cullell i Mònica Terribas- a elaborar un llibre d'estil 'per definir conceptes' i 'fer un esforç d'unificació per a que tothom es pugui sentir còmode'. Ferran creu que, si no es fa, els mitjans públics 'seguiran ocupant una franja d'un 20 o un 23% de la població', mentre que considera que cal treballar per incorporar-hi més gent. Ferran ha dit que aquests mitjans han d'estar 'al servei d'una cultura, des del final d'Alacant fins a la Catalunya Nord'. 'Però això ha de ser seducció, no imposició', ha dit.
El diputat del PSC ha defensat que ara hi ha 'les condicions perquè els professionals puguin treballar amb més professionalitat, tenen més llibertat', i ha constatat que a les comissions de control als mitjans de la CCMA que se celebren al Parlament, 'tothom es queixa'. A més, ha assegurat que si ara hi hagués trucades des del Govern directament als mitjans 'es muntaria un escàndol espectacular'.
A més, ha defensat la llei del CAC o la de la CCMA. Per Ferran, queda encara un 'llarg camí', però 'no hi ha calor respecte a 20 anys enrere'.







