Una exposició a Madrid difon el compromís democràtic i catalanista de Pau Casals
La mostra recull amb especial atenció l'exili de l'artista
0
Carregant
'Pau Casals era un patriota de la llibertat, de les persones i els pobles'. La frase amb què el president del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, ha descrit aquest dilluns a Madrid la figura de Casals (El Vendrell, 1876 – Puerto Rico, 1973) és un reconeixement al compromís amb la democràcia i el catalanisme de Pau Casals, un dels millors violoncel·listes del segle XX. 35 anys després de la seva mort, la fundació que porta el seu nom i el Govern de la Generalitat presenten al Centre Cultural Blanquerna de Madrid una mostra que va més enllà de la figura de Casals com a icona musical i repassa la seva lluita personal per la pau, la justícia i la llibertat de Catalunya.
'Pau Casals: un músic compromès' es podrà visitar a Madrid fins el pròxim 11 d'abril i explora moments clau de la vida del violoncel·lista, des de la seva acció a favor dels refugiats a la fi de la Guerra Civil i la renúncia a tocar a cap dels països aliats que no van entrar en conflicte amb l'Espanya franquista el 1945, a la interpretació del Cant dels Ocells a la seu de les Nacions Unides de Nova York el 1958.
L'exposició presenta nombroses fotografies i documents històrics i inèdita com les llistes manuscrites de Pau Casals amb donacions econòmiques a refugiats republicans. Els papers provenen majoritàriament de la fundació que porta el seu nom, però també de l'Arxiu de Montserrat Tarradellas, i la Biblioteca de Catalunya, entre altres.
S'hi pot veure, per exemple, una carta que Casals va escriure al director de l'Orquestra Simfònica de Boston on Casals parla de la maternitat de Elna, dels camps de concentració i del nazisme, règim que defineix com la 'bèstia que amenaça a tot el món'.
També recorda el seu convenciment que les persones i la llibertat estan per davant de tot. 'Hi ha coses més importants que la música', va dir el 1939 des de l'exili de Prades per anunciar que silenciava el seu instrument per atendre els refugiats de la Guerra Civil.
Una seva determinació el va fer mereixedor de la Medalla de la Llibertat als Estats Units (1963) i la Medalla de la Pau de les Nacions Unides (1971), a més de ser nominat en dues ocasions com a Premi Nobel de la Pau els anys 1956 i 1958, i que el situa avui en dia com un dels referents més clars de la lluita a favor dels principis democràtics i la pau.
La comissària de l'exposició, Núria Ballester, recorda que la mostra posa al descobert un Pau Casals 'desconegut fins ara' perquè la seva figura com a músic ha estat àmpliament documentada però el seu compromís amb els seus compatriotes, sobretot durant l'exili, així com la determinació a favor de la democràcia i contra les dictadures, no ha estat investigat amb la mateixa profunditat.
Segons el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, Casals va tenir molt clar que 'abans d'artista era ciutadà', que 'l'art està al servei dels ciutadans', i que 'les democràcies liberals no podien ser tolerants amb els sistemes dictatorials'.
És per aquest motiu que la presidenta de la Fundació Pau Casals, Pepa Domingo, ha reivindicat aquest dilluns que els llibres de text de les escoles recullin la seva figura. 'Pot ser un bon model pels joves d'avui en dia' perquè 'coneguin que hi ha persones que fins al final dels seus dies son coherents malgrat aquest fet els comporta haver de fer renúncies molt importants', com en el cas de Casals deixar de tocar o no retornar al seu país: Catalunya.
L'exposició, que fa especial atenció de l'exili de l'artista, es presenta acompanyada d'un programa d'activitats al Centre Cultural Blanquerna on hi participaran, entre d'altres, l'escriptor Ignasi Riera; els historiadors Joan Descals, Jaume Comelles i Josep Mª Figueres; i el musicòleg Xosé Aviñoa.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat