directe ! a La República. N. 4126. Dilluns, 24 de gener de 2022 07:34 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

La Generalitat preveu la construcció d'onze nous aeroports i aeròdroms

Hi haurà aeroports a Pirineus-Andorra i a les terres de l'Ebre

Comentaris 0  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
carregant Carregant

El Govern de la Generalitat preveu la construcció d'onze nous aeroports i aeròdroms a Catalunya, que se sumaran als deu ja existents, segons el Pla d'Aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015, aprovat aquest dimarts pel Consell de Govern. En concret, el pla impulsa quatre nous aeroports, el de Lleida-Alguaire –ja en construcció-, el de Pirineus-Andorra, el de les Terres de l'Ebre i l'aeroport corporatiu-empresarial –sobre el qual no es concreta ubicació- i set aeròdroms. L'executiu també ha aprovat el Projecte de llei d'aeroports i heliports, que crea l'ens públics Aeroports de Catalunya com a eina de gestió del Govern per exercir les competències en matèria aeroportuària.
avio iberia el prat aeroport barcelona catalunya
Un avió d'Iberia al Prat

Comparteix
   

Aquest pla va ser aprovat inicialment el desembre del 2007, i aquest dimarts s'ha aprovat després d'un procés participatiu que ha comportat 289 aportacions. Actualment, Catalunya compta amb deu aeroports i aeròdroms, i el pla tindrà en compte, a més de la millora d'aquestes infraestructures existents, la construcció d'onze nous aeroports i aeròdroms. El pla incorpora els aeroports de Barcelona, Girona, Reus i Sabadell, gestionats per AENA, en previsió del desenvolupament estatutari.

A més dels aeroports comercials existents, el Govern en preveu quatre de nous, i fixa les línies estratègiques per a cada infraestructura. En el cas del de Barcelona, situa com a 'màxima prioritat' la seva consolidació com a aeroport amb connexions de llarg recorregut, de vols intercontinentals, sobretot davant la imminent posada en marxa de la nova terminal. Pel que fa a Girona, el pla el situa com un cas paradigmàtic d'aeroport de tarifa reduïda a escala europea, tot recordant que AENA preveu arribar als 10 milions de passatgers el 2015. Els objectius de Reus són convertir-se en infraestructura internacional i assolir els 7 milions de passatgers l'any 2020.

Pel que fa als aeroports de nova construcció, el pla preveu la posada en marxa de l'aeroport de Lleida-Alguaire el segon semestre del 2009, ja que la seva construcció està molt avançada, amb objectius de trànsit al voltant dels 400.000 o 500.000 viatgers anuals. També es preveu aprofitar les sinèrgies amb les activitats de recerca, logística i industrials que es podrien ubicar a l'entorn de l'aeroport per a activitat de càrrega aèria. A més, es proposa la propietat de la Generalitat i la gestió a càrrec de la iniciativa privada.

Pel que fa a l'aeroport Pirineus-Andorra, el Govern té la intenció de portar a terme una actuació en els propers mesos que permeti la reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell. L'aeroport Pirineus-Andorra es concep per donar servei a les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya, i a Andorra, vinculant-ho al turisme de muntanya. Es preveu endegar en els propers mesos el Pla Director de l'Aeroport.

L'objectiu principal de l'aeroport de les Terres de l'Ebre serà connectar la zona sud de Catalunya amb la resta del país, i es preveu que s'ubiqui entre Tortosa i Amposta. Es preveuen vols xàrter i aerotaxi, així com donar suport als serveis públics sanitaris i de bombers. Actualment, s'està iniciant el procés de tramitació, que ha d'incloure el Pla director i l'estudi de viabilitat econòmica. Això també permetrà definir el model de gestió de la instal·lació i establir-se el grau de participació pública i privada.

Finalment, el pla no aclareix un s'ubicarà el futur aeroport corporatiu-empresarial i es limita a dir que ha de tenir una localització a l'entorn de la regió metropolitana de Barcelona. Així, determina que hauria d'estar a prop de Barcelona, tenir bones connexions viàries i ferroviàries i tenir possibilitats d'expansió. A més, s'anuncia un procés de concurrència pública obert als ajuntaments que estiguin interessats a acollir aquesta infraestructura. L'objectiu és alleugerir la pressió creixent de l'aviació corporativa i esportiva sobre els aeroports de Barcelona i Sabadell.

Pel que fa als aeròdroms, el Govern preveu diferents actuacions de millora als set existents: Sabadell, Igualada-Òdena, la Cerdanya, Empuriabrava, Calaf-Sallavinera, Sant Fruitós de Bages i Alfés. El pla preveu set aeròdroms nous i ja s'estan tramitant els plans directors: Lladurs, Cervera, Tremp, Arnes, Ribera d'Ebre, Prat de Moià i Viladamat. A més, el pla s'obre a l'anàlisi de la viabilitat d'aeròdroms al Priorat, Vallmoll, el Castell de Santa Maria, Tàrrega, Mollerussa i Palafolls.

Altiport al Pirineu

També es planteja contemplar la viabilitat d'un altiport al Pirineu, una infraestructura de muntanya pensada per a l'aviació general, que es caracteritza per la baixa longitud de la pista i un fort pendent. El conseller Nadal ha explicat que una infraestructura d'aquest tipus permetria enlairament i aterratges fins i tot amb neu, tot i que ha afegit que cal anar 'per passes', i que primer cal posar en marxa l'aeroport del Pirineu.

Una inversió de 1.586 MEUR


El pla inclou una inversió de 1.586 MEUR per a tota la xarxa d'aeroports i aeròdroms, 394,22 MEUR per als que són competència directa de la Generalitat, i 1.191,7 segons les previsions d'AENA per als aeroports que gestiona.

Pel que fa als heliports, es preveu que el 2012 més d'un centenar d'helicòpters tindran la seva base d'operacions a Catalunya, el 70% dedicats a activitats hospitalàries i d'emergències, i el 30% de turisme i indústria. Actualment hi ha una flota d'uns 80 helicòpters en divuit operadors, inclosos els institucionals, i 82 infraestructures heliportuàries.

Aeroports de Catalunya, l'AENA catalana


A més del pla, el Consell de Govern també ha aprovat el Projecte de llei d'aeroports i heliports, que ara anirà al Parlament per al seu tràmit. L'objectiu és regular les infraestructures de transport aeri i les competències en matèria aeroportuària del Govern que preveu l'Estatut. El text preveu la creació de l'ens públic Aeroports de Catalunya, com a eina de gestió del Govern per exercir les competències en matèria aeroportuària. Al setembre del 2007, el Govern va crear la societat limitada Aeroports Públics de Catalunya, i ara la nova llei crea aquest nou ens públic, que complementarà les funcions que s'atorgaven a la primera societat.

Aquest ens tindrà personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, econòmica i financera, i patrimoni propi. Serà l'ens encarregat d'administrar les infraestructures de titularitat de la Generalitat que el Govern li adscrigui, i ho podrà fer de forma directa o indirecta. De fet, l'ens podrà gestionar directament un aeroport en qüestió, o bé crear una societat gestora d'aeroports i aeròdroms, que tindrà una participació majoritària d'Aeroports de Catalunya i podran participar ens públics i locals amb vinculació a l'àmbit territorial de la infraestructura.

Altres funcions d'Aeroports de Catalunya seran contractar les obres de construcció i conservació; estudiar i avaluar les necessitats d'infraestructures aeroportuàries i elaborar propostes de noves infraestructures; coordinar tots els aeroports de la seva competència; fomentar el transport aeri i realitzar activitats de comercialització de les infraestructures, i definir i percebre taxes, cànons i preus públics i privats dels actes i serveis aeroportuaris.

Pel que fa a les infraestructures privades, podran ser gestionades pels seus propietaris amb subjecció a les condicions fixades per l'autorització del Govern i pel Pla Director Urbanístic Aeroportuari, que també defineix la llei.

Drets i deures dels passatgers


D'altra banda, la llei també preveu la creació d'un registre de les infraestructures aeroportuàries de tot el territori, així com els drets i deures de les persones usuàries. Els usuaris tindran dret a utilitzat les infraestructures amb uns nivells de qualitat i a rebre informació sobre els vols i les incidències que puguin afectar el servei. També podran formular reclamacions mitjançant fulls oficials i disposaran d'una Oficina d'Atenció a la Persona Passatgera per atendre les queixes en cada infraestructura aeroportuària.

La llei atorga al Govern la funció d'inspecció i aplicar el règim. Les multen poden ser des dels 60.000 euros, les més lleis, fins als 600.000 euros les greus i fins a 3 MEUR les molt greus.





Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
Els catalans catalanoparlants són així d’estimats per molts d’espanyols espanyoloparlants
Vicent Luna Vicent Luna
Vint anys del COM
Ramon Boixet Ramon Boixet
Nova carta republicana als Reis d'Orient

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.