Diversos músics catalans denuncien la falta de compromís dels mitjans nacionals amb la música del país
Per contra, defensen la tasca 'fonamental' dels mitjans locals
3
CarregantMolts dels músics del país que s'expressen en llengua catalana defensen la feina feta durant tots aquests anys pels mitjans de comunicació locals i comarcals del país, a favor de la música cantada en català. En canvi coincideixen a assenyalar la poca implicació dels mitjans d'abast nacional, tant públics com privats, a l'hora de promoure els músics catalans. Músics com Miquel Pujadó o membres d'Els Pets, Lax'n'Busto, Brams i Mesclat analitzen, a través de l'ACN, el paper que, segons ells, han jugat els mitjans en la promoció de la música feta a Catalunya, en el marc de la celebració dels 20 anys del programa de ràdio 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio de Reus, el degà de la música en català.
Els músics catalans pensen que sempre ha existit un 'dèficit' en els mitjans de comunicació d'àmbit nacional, ja siguin públics o privats, a l'hora de difondre la música interpretada en la llengua del país i la cultura catalana en general. A l'hora, creuen que ha estat 'fonamental' la tasca que han desenvolupat els mitjans locals i comarcals en aquest sentit.
Miquel Pujadó és un cantautor, escriptor i filòleg que compta amb una quinzena de discos editats des de l'any 1976. A més, és un gran coneixedor de la cançó d'autor i del moviment de la Nova Cançó. Pujadó recorda a l'ACN el paper que, des de sempre, han jugat els mitjans de comunicació local. Com a exemple, cita el cas dels Esquirols, una formació molt popular la dècada dels setanta que, segons el cantautor, 'van esdevenir un autèntic fenomen a nivell social, gràcies al fet d'haver comptat amb el suport dels mitjans locals'.
El músic Joan Reig, que ha editat catorze treballs amb els grups Els Pets i Mesclat, coincideix amb Pujadó a l'hora d'assenyalar la poca implicació dels mitjans nacionals cap a la música del país. Assegura a l'ACN que aquests mateixos mitjans 'primer ja van deixar que la Cançó es podrís per sí sola' i després 'tampoc van fer cas de la gent jove que a finals dels vuitanta intentàvem cantar en català amb uns ritmes més actuals que els que s'havien fet fins aleshores'.
Joan Reig diu que en aquella època, 'el moviment del rock en català, sort en va tenir de les emissores locals tant de ràdio com de televisió, i de la premsa comarcal', perquè 'els grans mitjans d'àmbit nacional no feien cas ni al rock cantat en català ni a la música catalana en general'.
També a finals dels vuitanta, a El Vendrell naixia una banda que cantava en català sota el nom de Lax'n'Busto, i que fins ara porten publicats onze discos. Un dels seus membres, Cristian G. Montenegro, també apunta a l'ACN que 'ja des del principi, els primers que ens van acollir són els petits mitjans locals i comarcals', una situació que tal com explica, va canviar en el moment que hi va haver l'esclat del rock cantat en català de principis de la dècada dels noranta.
Sobre aquest aspecte, el bateria d'Els Pets Joan Reig, pensa el mateix. Explica que quan hi va haver aquest 'boom', 'llavors sí que s'hi van apuntar els grans mitjans que, fins i tot, van estrenar programes dedicats només a la música en català'.
Coincidint amb aquest esclat del rock interpretat en llengua catalana, van néixer moltes bandes arreu del país. A Berga, sorgien els Brams, un grup marcat pel compromís nacional i social de les seves lletres, que va estar en actiu entre els anys 1990 i 2005, període en el qual van publicar els deu treballs de la seva discografia. El seu cantant era Francesc Ribera 'Titot', un músic que actualment segueix vinculat a altres projectes com Mesclat i Aramateix.
Ribera manifesta a l'ACN que el paper de les emissores locals ha estat 'imprescindible', ja que és l'únic lloc on s'ha pogut escoltar música 'amb normalitat'. El berguedà creu que els grans mitjans 'han jugat en contra de la música del país durant tot aquest temps, tret de moments puntuals', lamenta que la presència de música catalana als mitjans d'àmbit nacional 'ha estat la mínima' i pensa que les emissores públiques 'compleixen el 25% a desgrat i perquè ho han de fer'.
Francesc Ribera qualifica 'd'inaudit' que els mitjans de comunicació nacionals tant públics com privats de Catalunya, 's'entestin en crear una realitat on no hi té lloc la cultura d'aquest país' i 'on no entrin els grups que canten en català'. 'Volen que siguem una peça de museu i no un racó del carrer de la plaça que representa la societat', afegeix el músic.
Cristian G. Montenegro, dels Lax'n'Busto, també és del parer que 'la música en els grans mitjans, sobretot en la televisió, està molt menystinguda'. Miquel Pujadó va més enllà en el seu plantejament i afirma que 'moltes vegades aquestes televisions trien allò que s'ha de difondre en funció d'un posicionament molt polític i ideològic'. A més, 'a vegades -afegeix el cantautor-, quan veus TV3 no saps si és la nostra o és una televisió espanyola traduïda al català'.
Pujadó denuncia que, pels músics 'és complicat accedir als grans mitjans' i pensa que el suport a la música del nostre país, i en extensió a la cultura catalana, 'és una funció impossible d'obviar i de deixar de banda' que deriva en 'la pèrdua de referències pròpies'. Per aquest motiu, creu que la feina que fan els mitjans de comunicació locals i comarcals és 'essencial'.
Imprimir
Enviar
BCN
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat