Bargalló tractarà les universitats espanyoles 'com si fossin estrangeres'
dóna la raó a Quim Monzó i també critica el nivell de català de TV3
El director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, ha explicat que el fet que s'estudiï el català a més universitats alemanyes, franceses, angleses, o d'EEUU, que espanyoles es deu, en part, als 'dubtes' de la Generalitat sobre com afrontar aquesta situació. 'Fins ara', ha recordat, pensaven que 'no calia pagar' a les universitats espanyoles perquè l'estat ja se 'n'encarregaria' de fer-ho per potenciar una llengua que és oficial a l'estat. Però 'això no ha estat així', ha lamentat. A partir d'ara 'tractarem les universitats espanyoles com si fossin estrangeres i pagarem per veure si la situació canvia', ha avançat en unes declaracions fetes a l'ACN.
Bargalló ha aclarit que si a Alemanya es parla català es 'perquè allà es concentren la majoria d'estudis de filologies romàniques d'Europa. En el cas de França i Anglaterra, l'explicació es troba en l'emigració de professors durant el Franquisme que van acabar exercint en aquests països. I els EEUU 'és molt gran i allà s'estudien totes les carreres'.L'IRL paga a aquestes universitats perquè ofereixin estudis de català. 'Si no paguéssim també hi hauria universitats que ensenyessin català, però n'hi hauria menys', ha resumit. Les quantitats que s'aporten a aquests centres 'de mitjana' són de 12.000 euros però varien molt en funció de si allà hi ha 'només un professor o hi ha un centre de recerca on es duen a terme, per exemple, tesis doctorals centrades en el català'.
Bargalló ha explicat que fins ara es creia que 'com que els catalans ja paguen els seus impostos es podia esperar que l'estat donés diners a les universitats espanyoles per potenciar el català', però això 'no ha estat així', ha lamentat. A partir d'ara, el president de l'IRL ha assegurat que tractarà les universitats espanyoles com si fossin estrangeres i pagaran 'aquests 12.000 euros' per veure si així s'aconsegueix que s'estudiï el català a l'estat espanyol.
Venècia no és Frankfurt
Sobre la pròxima participació de Catalunya en la Biennal de Venècia, Bargalló ha reconegut que li fa por que la gent s'esperi un 'segon Frankfurt'. 'No serà el mateix', ha dit. A Frankfurt la cultura catalana era 'la protagonista', i al Festival Cervantino de Guanajuato del passat mes d'octubre, 'també'. A Venècia, en canvi, serà 'una més de 200'.
L'IRL i el govern valencià perpetuen la seva relació díscola
La negativa del govern popular de la Generalitat valenciana d'incorporar-se a l'IRL ha estat interpretada per Bargalló com el 'resultat dels anys de la transició' on 'tots hem comès errors' que ha conduït cap a la situació actual. El filòleg ha explicat que no posarà al govern valencià en la tessitura d'haver 'de dir no' y ha assegurat que persones 'rellevants populars' amb les que ha mantingut converses mai li han donat a entendre que no existís cap possibilitat de crear un espai lingüístic comú que agrupi els Països Catalans.
El català a TV3
Josep Bargalló, ha donat la raó a l'escriptor Quim Monzó i també ha criticat el baix nivell de català que es parla en alguns programes de TV3. 'Ens falta orgull per exigir que es respectin els drets de la llengua catalana', ha assegurat. Demanar que els professionals que treballen amb la llengua la parlin correctament equival a demanar que les persones que treballen 'de metges hagin estudiat medicina'. Bargalló també ha volgut tancar la polèmica del català al Parlament Europeu apuntant cap a les institucions de l'estat espanyol, 'quan aquestes ho acceptin en qüestió d'hores també ho faran les europees', ha pronosticat en declaracions a l'ACN.







