Política Última actualització Divendres, 18 de febrer de 2011 05:00 h

5 anys del 18F: on som?

La primera manifestació multitudinària 'va marcar l'inici d'un cicle important: sortim de l'armari, reivindiquem la nostra nació i aconseguim que també ho faci molta gent més', analitza Mònica Sabata · Va posar el 'dret a decidir' a l'agenda política

Som una nació i tenim el dret de decidir. Tan senzill i tan contundent alhora. Avui fa cinc anys de la primera gran manifestació sobiranista a Catalunya, la del 18F del 2006, que precisament brandava aquesta reivindicació com a lema de capçalera. La llavors portaveu de l'entitat organitzadora de la marxa, la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), Mònica Sabata, analitza per a directe!cat el cicle polític encetat avui fa cinc anys i apunta: 'Els moviments polítics mai no es poden mirar a curt termini, perquè en el fons estem parlant de canvis en les actituds de les persones, i aquests són molt lents: qui fa cinc anys pensava que les quotes de democràcia que li donava l'Estat espanyol ja eren suficients, no canvia d'opinió d'un dia per altre. I la manifestació de fa cinc anys segurament és l'embrió d'allò que ha anat passant en aquest país del 2006 ençà.'

De fet, la manifestació d'avui fa cinc anys va ser la primera en què es va posar sobre la taula el concepte de 'dret a decidir', entès com a eufemisme de 'dret a l'autodeterminació'. Segons Sabata, 'quan l'independentista parlava de 'dret a autodeterminació', generava certa por. Per tant, necessitàvem un nou llenguatge, i d'aquí en va sortir el 'dret a decidir', un concepte clarament vinculat a la radicalitat democràtica, en el sentit que qualsevol poble ha de poder decidir sobre qualsevol cosa que l'afecti: des d'on ha de passar un tren fins a la independència'.

La nova expressió va renovar tan profundament el llenguatge que ha arribat a ser adoptat per multitud de col·lectius i, fins i tot, per la coalició política que dóna suport a l'actual Govern, CiU, que ara fa cinc anys es va desmarcar obertament de la marxa. 'El dret de decidir ja no és només patrimoni de l'independentisme, sinó de molta altra gent. Això és positiu, perquè s'ha fet present als carrers, als mitjans, a les entitats socials, a les associacions veïnals...', ressalta.

Des del seu punt de vista, 'molts col·lectius s'han fet seu un concepte que abans segurament només usava l'esquerra independentista més clàssica. Primer hi havia el 'dret a l'autodeterminació' enarborat només per uns quants, després el 'dret a decidir' per a uns més, i ara tothom ja se'l fa seu'.

Després de la manifestació del 18F, vingueren la de l'1D del 2007 i la del 10J del 2010. Totes tres, enarborant la bandera del 'dret a decidir'. Segons Sabata, 'la del 18F marca l'inici d'un cicle important al nostre país. Sortim de l'armari, reivindiquem la nostra nació i fem que molta més gent es faci seva aquesta reclamació, per la via del reclam de major democràcia'.

Canalització política
Tot sovint s'ha ressaltat la contradicció que va suposar la manifestació del 2007, a què el PSC no s'hi va sumar però sí que va arrasar a les eleccions espanyoles del 2009. Segons Sabata, 'la translació dels reclams de la societat civil cap als polítics no és automàtica ni molt ràpida. L'èxit del 18F i de l'1D va repercutir en el l'èxit del 10J, que alhora també té repercussió en la vida política actual. Al Parlament hi ha 76 diputats sobiranistes, l'onada va creixent'.

Però Sabata no és partidària de fixar-se només en la repercussió política d'aquella manifestació a llarg termini: 'Si obrim l'angular i ens fixem en la repercussió que ha tingut fora dels partits -el conjunt de la societat, els opinadors...-, la valoració també és positiva: avui hi ha molta més gent que fa cinc anys que creu que el tracte que rebem des d'Espanya és vergonyós i que tenim el dret de decidir si hi volem continuar
compartint el futur.'

Reptes de futur
En aquest context, la decisió que precisament ahir va adoptar el Tribunal Constitucional espanyol (TC) de paralitzar la llei de consultes a petició del govern espanyol sembla ser 'més pròpia d'una representació esperpèntica que de cap altra cosa'. Segons Sabata, 'hem de demanar una nova llei que no ens obligui a demanar permís a Madrid i que ens permeti exercir el dret reclamat el 18F, l'1D i el 10J. Les consultes populars municipals han estat un molt bon assaig, però com a ciutadans hem d'aspirar a poder-ho fer dins del marc legal'.

Així mateix, Sabata també ressalta que enguany també se celebrarà el quarantè aniversari de la constitució de l'Assemblea de Catalunya: 'La societat civil no pot afluixar el ritme d'aquests cinc anys. Seria desitjable que tinguéssim un espai transversal que aplegués societat civil, empresaris, universitaris, partits..., que impulsi realment el dret de decidir de Catalunya, seria bo que existís alguna cosa similar al que llavors va representar l'Assemblea de Catalunya'.

Tres gran manifestacions
La manifestació d'avui fa cinc anys va ser la primera de les tres grans manifestacions sobiranistes que s'han viscut mai a Catalunya, sorgida com a reacció al pacte sobre l'Estatut a què havien arribat el 21 de gener el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el llavors cap de l'oposició a Catalunya, Artur Mas. Tot i els dubtes inicials, va acabar sent un èxit esclatant de convocatòria, malgrat que la majoria de partits polítics se n'havia desmarcat, com també ho va fer Òmnium Cultural. Tan sols ERC i EUiA hi van donar suport actiu, per bé que força dirigents i militants de CiU molestos amb l'actitud de Mas també hi van assistir a títol individual.

Al cap d'un any i mig, l'1 de desembre del 2007, la PDD va protagonitzar una nova manifestació massiva, en aquella ocasió en contra del caos de Rodalies i amb el lema Som una nació i diem Prou! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures. En aquesta ocasió, ja s'hi va sumar també CiU, ICV i les CUP, a més a més d'ERC i EUiA.

I a la manifestació del 10 de juliol de l'any passat, organitzada en aquest cas per Òmnium Cultural amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim, també s'hi va arribar a sumar el PSC. Aquesta progressiva incorporació dels partits a les manifestacions a favor del dret de decidir 'indica que en aquests cinc anys hi ha hagut molta evolució, cal que en siguem conscients', ressalta Sabata.


Bernat Ferrer