Política Última actualització Divendres, 8 de juny de 2007 16:43 h

El PP vol per a les seves comunitats el sistema de finançament català

Tot i això el PP manté el recurs d'inconstitucionalitat a l'Estatut català

L'exministre i actual secretari d'Economia del PP, Miguel Arias Cañete, ha defensat el model de finançament català. Sembla increible, tentint en compte que el PP ha presentat un recurs inconstitucional a l'Estatut català. Els conservadors defenen el sistema d'impostos de l'Estatut: les comunitats passin a controlar el 50% de la recaptació de l'IVA i de l'IRPF en lloc del 35% i 33% actuals. Com poden canviar les coses segons com bufa el vent.

El Partit Popular sempre ha mantingut una postura clarament en contra del nou Estatut català. Sobretot, un dels temes que han criticat més a sang i espassa ha estat el finançament espanyol, allò de "ciudadanos de priemera y segunda". Doncs ara sembla ser que el model català de finançament no els desagrada del tot, sobretot si s'aplica a les Comunitats Autònomes on el PP en té la governació. És curiós com el PP reclama el mateix sistema de finançament que té recorregut davant el Tribunal Constitucional.

El secretari d'Economia del PP, Miguel Arias Cañete, va sol·licitar ahir una revisió de l'actual model de finançament que permeti dotar de més recursos a les comunitats autònomes, amb la tesi que algunes s'estan veient desbordades a l'hora de prestar els serveis transferits per l'increment demogràfic derivat de la immigració. El més sorprenent és que Cañete admetés en la seva intervenció que el PP estaria d'acord amb el model que estableix l'Estatut català, fent especial menció, a més, al model de cessió d'impostos: això és, que les comunitats passin a controlar el 50% de la recaptació de l'IVA i de l'IRPF en lloc del 35% i 33% actuals. Cañete va utilitzar tres arguments per a defensar que aquesta posició no suposa trencar la solidaritat: hauria d'aplicar-se igual en totes les comunitats, hauria de pactar-se per consens en el  sí del Consell de Política Fiscal i Financera i no de forma bilateral, i hauria d'acompanyar-se d'un augment de la dotació del Fons de Compensació Interterritorial per a assegurar els recursos suficients a totes les regions. Malgrat aquestes garanties, no és difícil imaginar la distància que podria obrir entre unes comunitats i unes altres el fet de manejar recursos tan extraordinàriament desiguals, segons parlem de regions riques i pobres.