Internacional Última actualització Dimarts, 22 de febrer de 2011 05:00 h

Els impulsors del recurs contra la sentència del TC asseguren que guanyaran si Estrasburg l'admet a tràmit

La iniciativa de Quim Torra i Jordi Cortada suma ja més de 7.000 adhesions · Si el tribunal europeu l'accepta, la dedicaran a Duran i Lleida

Optimisme prudent. Aquest és l'estat d'ànim de l'editor Quim Torra i l'advocat Jordi Cortada un mes després d'haver presentat una demanda al Tribunal d'Estrasburg contra la sentència estatutària del Tribunal Constitucional. En un acte que ha servit per explicar a fons la iniciativa, que compta amb el suport de l'associació El Matí, Torra i Cortada han assegurat que el recurs serà guanyat si els magistrats europeus l'admeten a tràmit, fet que,si es produeix, serà en un termini de temps de sis mesos. No obstant, els impulsors de la iniciativa s'han mostrat prudents respecte que el tribunal europeu accepti estudiar la demanda, que ha comptat amb la col·laboració dels prestigiosos advocats Antoni Abad i Bertrand Mathieu, que han supervisat el text degut al seu caire atípic i a les seves dificultats jurídiques. La demanda presentada acusa al TC de ser parcial a l'hora de realitzar la sentència així com també de vulnerar unilateralment el que el poble de Catalunya va votar en referèndum. La iniciativa ja compta amb més de 7.000 persones que s'hi han adherit mitjançant el portal web inclòs en el diari digital del col·lectiu El Matí, afí a UDC però oposat a les tesis unionistes de Josep Antoni Duran i Lleida.

Tan Torra com Cortada han coincidit en afirmar que s'han d'explorar totes les vies per tal de defensar Catalunya, alhora que han destacat que no se senten sols en aquest procés. Els impulsors han fet un repàs de les passos fet fins ara, fent especial èmfasi en les raons que els han dut a presentar la demanda al Tribunal d'Estrasburg. 15 raons són les que argumenten la presentació del recurs, d'entre les quals destaquen els anys de politització del Tribunal Constitucional abans de la sentència, la vulneració del dret a un judici equitatiu o l'actuació unilateral respecte a la voluntat del poble de Catalunya. Per aquests motius, Torra i Cortada demanen al 'al regne d'Espanya' que deixi la sentència sense efecte, encara que han advertit que Europa no té cap possibilitat d'obligar a l'estat espanyol a que rectifiqui sobre la sentència. Cortada ha afirmat en aquest sentit que el govern espanyol pot fer cas omís de la sentència d'Estrasburg i ha donat per segures les pressions que Espanya farà a Europa per tal de frenar la demanda.

'El nostre mal vol soroll'
L'advocat Jordi Cortada creu que Catalunya està pitjor que fa 20 anys, fet que l'ha mogut a 'fer soroll' per demostrar els problemes dels catalans. Per Cortada, ja s'han acabat els temps de prudència, i el que cal ara és difondre i fer-se escoltar arreu del continent. L'advocat català ha estat molt crític amb els magistrats del TC, i ha posat com a exemple les paraules de l'expresidenta del tribunal , Maria Emilia Casas, quan, en el seu discurs de comiat com a presidenta del tribunal,  va acusar als partits polítics d'incomplir la Constitució al no haver respectat els terminis de renovació de l'alt tribunal. Cortada ha agraït les mostres de suport a la iniciativa que encapçala, i ha destacat el caire atípic que té aquest recurs. És per aquest motiu, ha dit, que s'ha demanat la col·laboració d'experts constitucionalistes com Antoni Abad i Bertrand Mathieu.

Torra dedicarà l'admissió a tràmit a Duran i Lleida
Per la seva banda l'editor Quim Torra ha volgut deixar palès que hi ha hagut una gran temptació de polititzar la demanda, encara que ha afegit que, en cas que els magistrats europeus acceptin a tràmit el recurs, 'li dedicarem a Josep Antoni Duran Lleida'. Torra ha apuntat al líder d'Unió després que el democristià hagi mostrat públicament la seva manca de confiança en la iniciativa. L'editor ha desvelat  també que ni ell ni Cortada van votar favorablement al text estatutari, però ha destacat la voluntat d'esgotar totes les vies possibles per tal de defensar Catalunya.

Àlvar Llobet

---

Notícies relacionades