Internacional Última actualització Divendres, 25 de febrer de 2011 09:40 h

El Sinn Féin aspira a triplicar la seva presència a la República d'Irlanda a les eleccions anticipades d'avui

El Fine Gael, partit germà del PP, favorit a totes les enquestes · S'ha plantejat eliminar el gaèlic com a assignatura obligatòria

La República d'Irlanda acudeix a les urnes avui immersa en una profunda crisi econòmica, política i social. Les eleccions generals anticipades es van forçar després de l'acceptació del rescat de 85.000 milions d'euros de la Unió Europea, que pretén redreçar les finances del país amb un dèficit del 32%. Els sondejos pronostiquen una victòria del principal partit de l'oposició, el centre-dretà Fine Gael, tot i que la formació podria necessitar el suport dels laboristes per formar un govern. Les enquestes també indiquen una derrota històrica pel partit fins ara al capdavant de l'executiu, el liberal Fianna Fáil, que es podria convertir en la quarta força del país, fins i tot per darrere del Partit Laborista i el Sinn Féin.

Als carrers de Dublín, els ciutadans expressen la seva frustració i desil·lusió amb la classe política i, en especial, amb el Fianna Fáil, que ha estat la força hegemònica al país des dels anys 60.

Molts irlandesos consideren que l'executiu sortint ha portat el país prop del col·lapse. Amb un atur del 13,4%, unes retallades de la despesa pública que retiraran 15.000 milions d'euros de l'economia en els propers quatre anys i una estimació segons la qual prop de 120.000 persones podrien abandonar el país en els propers mesos, l'esperança és difícil de trobar.

Una campanya basada en l'economia
El rescat de la Unió Europea i l'economia han centrat bona part de la campanya electoral. Els partits majoritaris irlandesos -Fine Gael, laboristes i Fianna Fáil- comparteixen l'opinió que cal aplicar les mesures de disciplina fiscal exigides per Brussel·les, que impliquen retallar 6.000 milions d'euros dels pressupostos per aquest any i fins a un total de 15.000 en els propers quatre. Amb tot, els laboristes han precisat que les retallades haurien d'anar a un ritme més lent i que els plans de reducció del dèficit s'han d'ampliar als propers sis i no només quatre anys.

Els laboristes, probables socis de coalició del Fine Gael, tenen una intenció de vot de prop del 20%. El partit, liderat per Eamon Gilmore, ha caigut a les enquestes, especialment durant la campanya electoral. Els ciutadans mostren majoritàriament el seu suport pel Fine Gael d'Enda Kenny, que pot aconseguir prop del 38% dels vots. El seu fins ara principal rival polític, el Fianna Fáil, patirà per arribar al 14%, segons les enquestes.

El Sinn Féin és l'única força política que s'oposa frontalment al rescat i a les retallades de despesa social que comporta. La decisió del seu líder, el nord-irlandès Gerry Adams, d'abandonar el seu feu de Belfast Oest per presentar-se a les eleccions a la República ha generat moltes simpaties arreu de la nació, fins al punt que la majoria d'enquestes pronostiquen que podria duplicar o, fins i tot, triplicar els 5 diputats actuals dels 166 que conformen la Dáil (parlament irlandès).

Al carrer la gent està preocupada per l'impacte que les retallades tindran a les seves butxaques. Amb menys despesa pública disponible, i amb els sous de funcionaris i treballadors públics ja retallats entre el 5 i el 10%, alguns veuen poc marge de maniobra. El líder del Fine Gael, Enda Kenny, ja ha anunciat renúncies a pagues extraordinàries, com la que li pertocaria de pensió per haver estat professor. Altres polítics estan fent moviments similars, remarcant que la classe dirigent serà 'la primera' a estrènyer-se el cinturó.

Els col·legis electorals obren a les 7 del matí i tanquen a les 10 de la nit. En total, 3.1 milions d'irlandesos estan cridats a les urnes, en unes de les eleccions més importants al país en les darreres dècades. Està previst que el parlament es torni a reunir amb els nous diputats el dimecres 9 de març.

L'obligatorietat del gaèlic
Un altre gran debat que ha agitat el panorama polític irlandès ha estat la proposta del Fine Gael d'eliminar l'examen obligatori de gaèlic irlandès a les proves finals de secundària, que donen dret al Leaving Certificate. La proposta va ser immediatament rebatuda per la resta de partits i pel sindicat estudiantil Union of Students in Ireland, que va convocar una protesta silenciosa davant de la Dáil en defensa de l'obligatorietat (vídeo), perquè 'convertir la llengua irlandesa en opcional causaria un mal irreparable per al futur de la nostra llengua materna'.