Cultura Última actualització Dilluns, 23 de febrer de 2009 05:00 h

Les 'Passions' catalanes han de recórrer a la imaginació per afrontar la crisi

La temporada de representacions comença la setmana vinent

Les diferents entitats que representen arreu de Catalunya la Passió de Jesús Natzarè, escalfen motors des de fa setmanes per tenir enllestits els seus muntatges. La temporada de representacions d'aquest 2009 començarà al març, i enguany ve marcada per la crisi econòmica, que fa témer un descens en la xifra d'espectadors i obliga, a més, a 'estrènyer el cinturó' a l'hora de dur a escena l'obra. Per aquest motiu, les 'novetats' se centren més en modificacions del text, canvis en el repartiment dels personatges i canvis en les escenes, que, que no pas en nous decorats, vestuari, o publicitat.

Manel Roca, president de la Passió d'Esparreguera, afirma que la novetat principal enguany és veurà en l'escena de 'Glòria'. 'Tindrà un final més apoteòsic' ha declarat 'l'any passat va ser amb la Resurrecció' ha recordat el director del muntatge. Roca també ha explicat que hi hagut canvis en el repartiment per 'motius personals dels actors' i que s'està fent un treball addicional per 'millorar el nivell interpretatiu' dels actors. Des de fa 40 anys, es representa a Esparreguera La Passió de Crist, basant-se en un text que data del 1969, i que està signat per l'autor local Ramon Torrella i Satorra. En quant a les expectatives de públic, Roca diu que, tot i el neguit per la crisi, el nombre de reserves fetes fins ara són, més o menys, com les de l'any passat. 'No ens pot anar pitjor que al 2008, on la campanya electoral ens va escapçar les representacions' ha afirmat.

Just a escassos cinc quilòmetres d'Esparreguera, es troba Olesa de Montserrat, municipi també conegut per la seva Passió. 'Afrontem la temporada amb ganes i il·lusió' ha declarat el director del muntatge i coordinar de direcció, Raül Díaz. 'Sempre busquem nous reptes, però enguany en tenim un de nou, que és vigilar el que gastem' ha assenyalat. D'entrada, l'element més visual que es podrà apreciar aquesta temporada són els 'retocs al pròleg' que s'han fet.

Díaz ha comentat que en l'inici de l'obra, sortirà un nen que cantarà 'a capella' el 'Glòria'.'També inclourem un retaule del naixement i baptisme de Jesús i donarem més presència al personatge de Maria Magdalena' ha continuat Raül Díaz. 'Abans, ella no sortia fins a la tercera part, i ho feia com si fos un bolet' ha afegit el director de la Passió d'Olesa, que ha destacat que en l'obra és vital la tasca 'voluntària' dels habitants del municipi, la majoria dels quals tenen un vincle, directe o indirecte, amb l'obra. 'La majoria ho fem per amor a la tradició i al teatre, més que no pas per conviccions religioses' ha assenyalat.

Pel que fa a la històrica rivalitat entre les Passions d'Esparregura i Olesa, Manel Roca admet que 'existeix', però que és una rivalitat 'sana'. 'Ens suposa un estímul per superar-nos any rere any' ha apuntat. Des d'Olesa es veu aquesta qüestió d'una manera similar 'som rivals, però també companys' ha declarat Pere Quer, membre de la Passió olesana. Tot i així, recalca que 'són dues passions difícils de comparar' malgrat que 'compartim història, trajectòria i orígens'. 'Nosaltres ens comparem més amb les obres que es fan a Cervera i Ulldecona, que són passions més tradicionals' ha conclòs Quer.

La Passió de Cervera: tradició 'modernitzada'

El president del Patronat Passió de Cervera, Ramon Subies, reconeix que aquest 2009 no és un bon any per fer inversions i que el pressuposts per a la temporada és 'ajustat'. Ha afegit que, tot i que les reserves per veure l'espectacle s'estan fent a un ritme semblant a anys anteriors, hi ha una 'incertesa' pel que fa al nombre d'espectadors. Com en d'altres municipis, els orígens de la Passió de la capital de Segarra es remunten a finals del segle XV, amb representacions que tenien lloc a l'església de Santa Maria de Cervera. Fins i tot, un estudi de la Universitat de la Sorbona de París, assegura que les escenificacions de La Passió de Cervera són les més antigues de tot Europa.

Entre els actors d'aquelles primeres funcions, es trobaven els sacerdots cerverins Baltasar Sança i Pere Ponç, els quals, a banda d'interpretar els papers protagonistes, van ser autors del primer text. El concili de Trento del 1545 al 1563, va prohibir tot acte no litúrgic a l'interior dels temples. Des de llavors, les representacions es fan a l'exterior de l'església. Primer es van fer al costat, a la plaça de la Sebolleria, i després dins el teatre. Després de representar versions escrites per el monjo de Montserrat, Fra Anton de Sant Jeroni; Àngel Guimerà i Rossend Perelló, acabada la Guerra Civil es va confiar la tasca de fer un nou text als poetes locals Emili Rabell i Josep Maria Sarrate.


'Cristo, Misterio de Pasión' es va estrenar amb un gran èxit l'any 1940. Es tractava d'un llibret més fidel als evangelis i s'adaptava a les condicions escenogràfiques del muntatge. D'altra banda, el Gran Teatre de La Passió, ofereix una espectacular visió al públic, amb els seus 40 metres d'amplada de boca, el que el converteix en el teatre amb la 'boca' més gran de l'estat espanyol, i el tercer d'Europa. Subies destaca també la 'gran càrrega emotiva' de l'obra, en escenes com el Diumenge de Rams i, sobretot, l'Oració a l'hort, la qual Subies defineix com 'absolutament vibrant'. Unes 300 persones fan possible cada any la Passió de Cervera, en la que es fan representacions en català i en castellà.

La modernitat de Molins de Rei

A diferència de les altres Passions que es fan a Catalunya, Molins de Rei té la particularitat de tenir un llibret propi escrit al segle XX, obra del poeta local Mateu Janés i Duran. Amb el títol 'La Sacra Passió de Natzarè', el muntatge es va estrenar l'any 1953 i, després de dècades sense fer-se, es va recuperar l'any 1998. Un dels seus trets més característics, és que els personatges no van amb túniques i sandàlies, sinó que porten samarretes i pantalons, en colors neutres. El responsable de l'entitat que coordina el muntatge, Miquel Olivé, destaca com una de les escenes més 'impactants' de la representació és el diàleg que Judes manté amb la seva consciència –representada per una dona vestida de negre- moments abans de suïcidar-se.

Es dóna el cas que, en anys anteriors, a la Passió de Molins de Rei, el traïdor de Jesucrist es treia la vida disparant-se un tret al cap. Actualment s'ha recuperat el fet que es pengi, tot i que no es veu explícitament. Pel que fa a la possible davallada de públic enguany. Les representacions es faran enguany els dies 4, 5, 18 i 19 d'abril, al Teatre de la Joventut Catòlica.

La Passió de Reus, una Passió contemporània

La Passió de Reus es basa en un text escrit per Josep Maria Llop, que també és l'actual director del muntatge. Més de 200 persones el fan possible tant a la part tècnica com artística. Només fa dotze anys que la Passió es representa a la capital del Baix Camp, però té tant d'èxit que hi ha una llarga llista d'espera de persones que volen participar en l'obra, que es representa en dues úniques funcions al Teatre Fortuny. Enguany aquestes funcions seran el 28 i el 29 de març a dos quarts de set de la tarda.

Llop ha explicat a l'ACN que un dels elements que característics de l'espectacle és la seva posada en escena, amb decorats 'moderns' i 'minimalistes', amb pantalles neutres i tarimes de fusta. D'aquesta manera, enlloc de situar cada acció davant un 'decorat pintat' , l'escenari compta amb projeccions i jocs d'il•luminació per recrear el fons de les diferents escenes. 'La Passió de Reus' té també quatre personatges nous i inèdits: la 'Raó', la 'Creença', la 'Paraula' i la 'Humanitat'. Aquest darrer paper està representat per un home que va vestit com en l'època actual.

El director de l'espectacle explica que són quatre elements que estan presents en l'obra però que no interfereixen en el fil argumental de la història que tothom coneix. De fet, aquests personatges tenen com a funció 'esperonar' l'acció i la consciència de l'espectador, interactuant amb ell. 'La nostra voluntat és emmirallar la Passió en l'època actual', ha apuntat Josep Maria Llop, 'ja que els temes que preocupen l'existència humana són, en la major part dels casos, els mateixos que els de fa més de dos mil anys' ha afegit.

La Passió 'Via Crucis' de Granollers i Canovelles

Qui vulgui veure la Passió que es fa a la capital del Vallès Oriental només té una sola oportunitat cada any. Es representa el Divendres Sant –enguany és el 10 d'abril- i té la singularitat que es fa pels carrers del municipi. La fan possible, des de fa set anys, els feligresos de la parròquia de Fàtima . El muntatge es divideix en tres actes. Als jardins de la parròquia es representa el primer, amb el Sant Sopar, l'Oració a l'hort de les oliveres i el judici davant Pilat.

El segon acte es trasllada al carrer Indústria, indret on té lloc el 'camí del Calvari', una acció que és semblant a una processó de Setmana Santa. Finalment, el tercer acte consta dels capítols de la 'Crucifixió' i 'Resurrecció' i es fa a la plaça de la Joventut. 'Considerem que és la part més espectacular del muntatge', ha afirmat el president de la Passió de Granollers-Canovelles, Manuel Barcos. El text és fidel als evangelis, tot i que han agafat alguna referència de diversos autors per facilitar el disseny de la interpretació dels actors i actrius. Unes cinquanta persones participen cada any a la Passió de Granollers i Canovelles.

---

Notícies relacionades