
Històrica entrada d'Esquerra al Parlament i Ajuntaments de les Balears
Esquerra demana a UM sentit de país per fer un pacte progressista
El líder republicà recordà que Esquerra i Unió Mallorquina han estat socis a les europees i, per tant, "no hauria de ser tan difícil arribar a acords". El president d'Esquerra a les Illes, Joan Lladó, fou més contundent a l'hora de demanar a UM que si vol ser la "casa comuna del mallorquinisme polític" ha de tenir "sentit comú i sentit de país" i ha de pactar amb l'esquerra perquè, segons el republicà, en les qüestions de país té més coincidències amb ells, el Bloc o Eivissa pel Canvi que amb el PP.
Josep-Lluís Carod-Rovira, president d'Esquerra, ha qualificat com un "esdeveniment històric la presència normalitzada al panorama polític balear d'una força independentista i sobiranista".Realment, aquest fet és molt important ja que Esquerra no accedia a les institucions des de la Segona República. Els independentistes, ja sigui directament, en coalició o amb candidatures associades ha obtingut vuit regidors a Mallorca i un a Eivissa, i una diputada, Esperança Marí, a través d'Eivissa pel Canvi. El dirigent republicà advertí que l'entrada d'Esquerra als ajuntaments entronca amb la tradició republicana mallorquina. A més va dedicar els resultats electorals a l'històric republicà Josep Pons Bestard, darrerament desaparegut i representant d'un "republicanisme latent" que ara torna a les institucions.
Els republicans obtenen representació a Sant Josep (Eivissa), Manacor, Felanitx, Binisssalem, Artà, Son Servera, Sineu, Bunyola i Sóller. Carod reivindicà que ha estat la suma dels vots d'Esquerra la que ha permès que el PP perdés la majoria absoluta. També defensà la "responsabilitat" del seu partit integrant-se en candidatures unitàries com la del Bloc o la d'Eivissa pel Canvi