directe ! a La República. N. 4126. Dijous, 28 de març de 2024 23:38 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Societat doble fletxa

Pels experts l'església es va allunyar de la societat catalana amb el seu posicionament durant la Guerra Civil

La institució 'va ser víctima en alguns llocs però també botxí'

Comentaris 1  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
carregant Carregant

El paper de l'església durant la Guerra Civil va suposar un abans i un després en la relació d'aquesta institució amb la societat catalana. El seu suport a les forces de sublevació en els inicis del conflicte va comportar una repressió contra aquest sector. Una repressió que es va produir principalment a Tarragona i les Terres de l'Ebre, on hi va haver, durant l'últim semestre del 1936, 1.400 víctimes mortals, 336 de les quals religiosos. Un congrés pioner sobre el paper de l'església durant la Guerra Civil, pretén posar llum sobre aquests fets, acabar amb la visió 'maniquea' del conflicte i evidenciar que la institució 'va ser víctima en alguns llocs però també botxí'.

Comparteix
   

Un dels organitzadors del primer Congrés 'Església i Guerra Civil (1936-1939)', l'historiador Josep Sánchez Cervelló, assegura que l'església sempre ha considerat els seus morts com a màrtirs mentre que, per altra banda, 'ha silenciat repressions brutals'. L'església va posar-se al costat del govern en aquelles zones de l'Estat espanyol sublevades contra la Segona República mentre que en les zones republicanes van romandre amagats fins que els milicians van caure per l'ofensiva dels nacionals. Els clergues, assegura Cervelló, anaven sempre davant dels requetès (soldats carlistes), i van participar activament en el desenvolupament de la guerra, convertint-la, de manera subjacent, en un conflicte religiós.

Per Cervelló, aquest posicionament de l'església primer al costat dels carlins i després de l'anomenada ultradreta, sobretot a partir del seu suport a la dictadura de Primo de Rivera, va suposar un allunyament de la societat civil catalana. Una de les persones que va intentar evitar aquest allunyament va ser el cardenal Vidal i Barraquer.

La figura del cardenal tarragoní representa per als experts una peça destacada en la història de la Guerra Civil a Catalunya ja que va negar-se a signar una carta de suport al franquisme per part dels bisbes espanyols i va veure's obligat a exiliar-se. Des de l'exili, a Itàlia, Vidal i Barraquer intenta 'establir ponts' entre l'església i el poble i entre l'església i la República, sense tenir èxit. El cardenal buscava que hi hagués una convivència entre institucions però defensava la idea que l'església no havia d'intervenir en la política ni prendre partit per una de les parts bel"ligerants. Com es fa evident amb el pas del temps, però, no se'n va sortir.

El cardenal tarragoní es trobava, a més en una de les zones més castigades per la repressió de la Guerra Civil, com explica el cap de l'Arxiu Històric de Tarragona, Josep Piqué. El Tarragonès i el Baix Ebre, per comptar amb seus episcopals, van ser objecte de les repressions més dures entre milicians anarquistes i la dreta i entre juliol del 1936 i desembre del mateix any es van produir a la demarcació 1400 víctimes mortals, 336 de les quals van ser religiosos. Així mateix, Tarragona era zona de pas inevitable en la connexió entre Barcelona i València com a capital de la República entre 1936 i el 37 i es trobava en la línia d'abastiment de les tropes del front d'Aragó.

La seva singularitat geoestratègica, es fa més evident encara amb la situació de la rereguarda a les Terres de l'Ebre, primera línia de rereguarda després del front d'Aragó. La Batalla de l'Ebre, sens dubte, és 'la batalla de totes les batalles' de les que es van lliurar en el conflicte espanyol, segons assegura Piqué. Els bombardejos indiscriminats sobre la població durant la Guerra Civil, explica Piqué, es van cobrar a la zona prop de 650 persones mortes i més d'un miler de ferits.




Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
ganxet fletxa reus
26 de febrer de 2009, 16.14 h

I després de tant temps, continua igual, allunyada dels pobres i entroncada amb els rics. Quina pena .


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

#xocdetrens fletxa






giny

giny

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
S’avalua bé? Qui sap avaluar?

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.