Política Última actualització Dissabte, 5 de març de 2011 12:34 h

El Govern estudia apujar els màsters un 30% per evitar que els alumnes estrangers es formin a costa del contribuent català

'Hem de tenir molt clar que la inversió pública ha de revertir en aquells que fan l'esforç, que són els d'aquí', afirma Antoni Castellà

El Govern ha defensat que apujar les taxes dels màsters permetrà evitar que els estudiants estrangers se'n beneficiïn. En una entrevista amb l'ACN, el secretari d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, ha alertat del 'risc' que en un anys la forta inversió pública creï el sistema públic 'més barat d'Europa' i es formi així capital humà que marxa un cop acaba els estudis. 'Hem de tenir molt clar que la inversió pública ha de revertir en aquells que fan l'esforç, que són els d'aquí', ha declarat. Ha defensat la mobilitat intraeuropea, però ha alertat que existeix aquest risc. El Govern estudia apujar fins a un 30% l'aportació dels alumnes per alguns màsters i fins un 15% per Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS).

La crisi econòmica obligarà durant els dos propers anys a retallades i ajustos en els pressupostos destinats a Universitats. Aquesta retallada, que probablement serà del 10% a l'espera de conèixer els pressupostos finals, va acompanyada però d'una reflexió general per reformar el sistema i aplicar mesures correctores per millorar la seva eficiència en els propers anys.

En aquest sentit, el Govern ha plantejat establir un preu públic que han d'assumir els estudiants en determinats màsters. Segons ha explicat Castellà, no es tracta dels màsters professionalitzadors sinó d'aquells més especialitzats, on pretenen donar 'llibertat' perquè les universitats puguin establir els seus preus.

La proposta és que aquesta acció vagi acompanyada d'una forta política de beques. De fet, el Govern proposa que una part dels diners que es recaptin a través d'aquestes taxes serveixi per invertir en més beques. Castellà ha exposat el criteri de 'solidaritat intergeneracional' que s'explica amb la idea que els que puguin aportar 'una mica més' ho facin per augmentar la qualitat del sistema i que això repercuteixi en generacions futures.

Per a Castellà aquest és un sistema, que junt amb un impuls a la política de crèdits, garanteix 'l'equitat'. Ha reiterat que aquests preus públics s'establirien en màsters especialitzats, com un MBA, el qual considera que serveix per formar-se i després poder accedir a una renda més alta. 'Aquesta capacitat l'ha de poder retornar en un petit percentatge al sistema', ha dit.

Sobre la intenció que els estudiants de CFGS paguin el 15% del cost, Castellà ha afirmat que el que es vol fer és que aquests estudiants i els universitaris 'estiguin en les mateixes condicions'. Fer-ho també envia 'un missatge de prestigi' sobre els Cicles de Grau Superior.

La reducció no serà lineal
El secretari ha incidit que la reducció d'un 10% del pressupost no s'aplicarà linealment a totes les universitats sinó que s'iniciarà un procés 'universitat per universitat' per decidir la seva afectació. El pressupost tindrà una part variable que es decidirà seguint uns 'indicadors', tot i que encara no s'ha decidit quin percentatge del total suposarà.

També s'augmentarà el finançament per objectius, tot i que Castellà ha assegurat que encara 'no hi ha una proposta concreta'. El calendari de la secretaria és que aquesta negociació finalitzi en dos mesos.

Ronda de trobades amb els estudiants
Per tractar tots aquestes temes, Castellà s'ha reunit en un primer moment amb els rectors de les universitats i ara té previst fer-ho amb els president dels consells socials. Després serà el torn dels representants dels estudiants, associacions i sindicats.

Davant la possibilitat que els estudiants rebutgin l'augment del cost per part dels alumnes, el secretari els hi ha recordat que el debat plantejat és 'si realment els preus públics actuals són equitatius i si han de ser exactament iguals per a tothom'. Ha defensat que per ser més equitatius s'han de tenir en compte les capacitats, el rendiment (també s'aposta per augmentar l'aportació dels repetidors) i del moment de la carrera en que es troben.

'Tenim una cosa molt clara i hem de preservar: ningú ha d'estar limitat per la seva capacitat de renda', ha declarat.

Després de la crisi de Bolonya, Castellà creu que ja s'ha superat aquesta fase i, tot i que encara és d'hora per començar a veure resultats, actualment la majoria d'estudiants estan d'acord amb les possibilitats que ofereix el nou Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). 'Jo crec que aquets procés ja ha estat entès i ara serà el debat de en aquest espai europeu com podem excel·lir més en el nostre sistema', ha afirmat.