directe ! a La República. N. 4126. Divendres, 30 d'octubre de 2020 18:02 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

El polítoleg Roger Buch publica un anàlisi dels darrers comicis municipals al Principat

Segons Buch, Esquerra es troba ara mateix al mig del cicle electoral

Comentaris 1  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
carregant Carregant

El conegut politòleg Roger Buch, membre d'Òmnium Cultural i que acaba de publicar el llibre 'L'esquerra independentista avui' (bloc), fa un interessant balanç de les darreres eleccions municipals celebrades el 27 de maig passat. L'estudi permet valorar i entendre la tendència dels votants d'alguns partits i posa de manifest el creixement de l'abstenció.
Esquerra Independentista Roger Buch
L'Esquerra Independentista, avui

Comparteix
   


Etiquetes
Poques sorpreses han aportat aquestes eleccions municipals. Excepte en el cas d’ICV, s’han repetit les tendències de les eleccions de novembre de 2006, ara just fa 7 mesos.

Des de fa uns anys les eleccions municipals, al Parlament i a les Corts Generals, són relativament seguides. Això permet parlar de cicles electorals, entenent la successió de diferents convocatòries. Observem que en els cicles electorals els partits tendeixen en general a créixer, a descendir o a mantenir-se en les diferents eleccions, obtenint uns resultats més o menys alts segons si el tipus de convocatòria els és més favorable.

El cicle anterior, en el camp del nacionalisme, fou un cicle de creixement per a ERC en totes les convocatòries. Les eleccions municipals de 2003 foren una prèvia dels excel·lents resultats de les eleccions al Parlament del mateix any. Uns mesos més tard, al març de 2004, ERC trencà el seu sostre electoral en unes eleccions espanyoles atípiques i sota unes circumstàncies que difícilment es tornaran a repetir. ERC reclutà a part del vot independentista, i a més tot el vot antiPP que, per cert, de tant al·lèrgic que era als populars, no s’atreví a votar No a l’estatut al costat dels conservadors. Aquell cicle fou per a CiU clarament descendent en totes les convocatòries. ERC arribà a superar a CiU a les eleccions legislatives espanyoles en més d’un centenar de municipis catalans i en alguns barris de Barcelona. No ha tornat a passar.

El cicle 2006-2008 s’inicia amb una tendència contrària: ERC davalla molt en vots i més suaument en percentatge mentre que CiU atura la caiguda, augmenta el percentatge tot i que no els vots, degut a l’alta abstenció. La pèrdua de suport d’ERC de les municipals és igual que el de les eleccions al Parlament i és per això que no es pot parlar de sorpresa. Les municipals de 2003 foren la prèvia a les eleccions del Parlament que venien després. Ara, reduïda la legislatura a tres anys i canviat l’ordre de les convocatòries, les municipals han sigut l’eco de les eleccions al Parlament.

Aquest cicle no està tancat i ERC ha d’assumir que perdrà com a mínim 3 diputats a les Corts Generals i ho farà mani qui mani, amb Congrés extraordinari o sense, sigui el partit liderat per Carod, per Puigcercós, per Bertran o per Carretero. En les eleccions generals de 2004, ERC va ser el centre de les acusacions demagògiques del PP durant moltes setmanes i això no tornarà a passar en la mateixa magnitud. Tots aquells que desitgin una debacle d’ERC per canviar-ne la direcció ho tenen molt fàcil perquè ERC segur que baixarà. Al 2004 es va passar d’1 diputat a 8. Es el problema de quan s’obtenen resultats més bons dels esperats.

En tot cas, perquè baixa Esquerra? potser perquè havia pujat massa i una part del seu vot era encara prestat? perquè no marca prou el perfil independentista? o potser perquè governant no ha demostrat pas un estil de gestió millor que el dels altres partits? o potser perquè quan els joves s’abstenen qui més rep és el partit amb més vot juvenil? s’ha convertit en un partit més del sistema i per tant no atrau al vot rebel? o simplement perquè no s’està d’acord amb la política de pactes?

El que és evident és que Esquerra no pot proclamar la independència amb 21 diputats i que en un govern de coalició els partits petits acostumen a tenir les de perdre. Esquerra està buscant la quadratura del cercle: vol ser vist com un partit de govern i seriós que, a més, treballa per acostar-se a la independència. Ningú ha dit que fos fàcil. Ni tampoc impossible.


imatge



   M99  P99  L00  M03  P03  L04  P06  M07
 PSC 1103 948 1150 1103 1031 1586 796 924
 CiU 775 1178 970 791 1024 835 935 722
 ERC 224 271 190 414 544 638 416 334
 PP 318 297 768 360 393 626 316 283
 ICV 287 112 194 335 241 234 282 258

M : Municipals
P : Parlament
L : Legislatives espanyoles
Les xifres són en milers




COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
Xavier Borràs fletxa Barcelona
16 de juny de 2007, 15.26 h

Si us plau, tingueu cura amb les errades. Solament al titular d'aquesta notícia n'heu fet dues de l'alçada d'un campanar: elaborar no va amb ela geminada, i anàlisi és femení i, en aquest cas, singular.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat





logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.