
El Parlament amb més afany de decidir, tot i el retrocés nacional del PSC
El suport a l'autodeterminació a la cambra creix un 10% en 13 anys · Per primera vegada el PSC passa de l'abstenció al 'No', alineant-se amb el PPC i C's
Aquest dijous el Parlament de Catalunya ha aprovat, per quarta vegada, una resolució proclamant el dret a l'autodeterminació de Catalunya. En aquesta ocasió gairebé dues terceres parts de la cambra (86 diputats) s'hi han pronunciat a favor, la majoria més àmplia que hi ha hagut mai sobre el dret de Catalunya a decidir lliurement el seu futur. El suport a l'autodeterminació entre els parlamentaris ha crescut un 10% des de l'any 1998 -la primera vegada que es va votar al ple- fins ara pel pas d'ICV de l'abstenció al vot favorable aconseguint que hi doni suport un 63,7% de la cambra. Alhora, però, també s'ha engreixat el bloc dels contraris a l'autodeterminació de Catalunya, que també registra el seu màxim històric per la radicalització del PSC que torna a les posicions que sostenia l'any 1989 i deixa d'abstenir-se com ha fet en els darrers anys al ple per passara votar directament en contra de l'autodeterminació disparant la cambra dels 17 als 49 diputats obertament unionistes, un 36%. Per primer cop en una votació d'aquest tipus cap grup ni cap diputat ha optat per refugiar-se en l'abstenció.
Reiterar el dret a l'autodeterminació, sense utilitzar-loAmb la votació d'aquest dijous és la tercera vegada que el ple vota per àmplia majoria el reconeixement del dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya. L'any 1998 el Partit per la Independència (PI) va presentar una proposició que va ser aprovada en la cloenda d'un debat de política general que va ser aprovada amb els vots de CiU, ERC i el PI, (73 diputats) que sumava un 54% de la cambra. Van abstenir-se el PSC i ICV, un 45% dels diputats i només hi va votar en contra el PP que representava el 12,6%.
Amb l'esclat del moviment de les consultes sobre la independència el Parlament va tornar a votar a favor de l'autodeterminació a instàncies d'ERC. En aquest context els diputats favorables al dret a l'autodeterminació es van elevar fins al 60%. En la passada legislatura es va afegir al bloc del Sí ICV-EUiA, que juntament amb CiU i ERC van sumar fins a 80 diputats. El PSC i el PP van mantenir-se en l'abstenció i el vot negatiu, respectivament.
Del 1989 a l'actualitat, el PSC torna 22 anys enrere
El Parlament de Catalunya va pronunciar-se per primera vegada a favor del dret a l'autodeterminació l'any 1989, tot i que llavors ho va fer a la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i el Govern Local, del tal manera que no es va poder veure la imatge del ple de la cambra votant amb el posicionament de tots i cadascun dels diputats. Tot i això, en aquella ocasió hi van votar a favor CiU, CDS, ERC i IC, i només ho va fer en contra el PSC, que llavors tenia 42 diputats.
D'aquesta manera el PSC retrocedeix en les seves posicions sobre el dret a l'autodeterminació tornant-se a situar juntament amb el Partit Popular votant en contra al dret de Catalunya a decidir si se separa de l'Estat espanyol. Tot i que en la votació d'aquest dijous es registra el número màxim fins ara de diputats favorables al dret a decidir, el retorn del PSC a una posició bel·ligerant en contra de la lliure determinació del poble català, també produeix el mateix efecte en el bàndol contrari que per primera vegada es dispara per sobre del 12% de l'hemicicle fins al 36% i radicalitza les posicions entre partidaris i detractors a la cambra.
Del pacte amb ERC al 'Ni independentistes ni de dretes'
Després de dues legislatures governant amb ERC el PSC s'ha vist amb la necessitat de redibuixar les seves fronteres ideològiques. Així mateix ho explicava a directe!cat el director de la campanya del 28-N, Jaume Collboni, i en aquest context s'inscriu el gir espanyolista de la campanya amb lemes com 'Ni independentistes, ni de dretes' que van acabar causant estralls en els resultats electorals tant del PSC com d'ERC per haver-ne estat socis de Govern.
Tot i que aquesta estratègia de campanya ha desembocat en els pitjors resultats de la història del partit, i amb nous moviments com el dels socialistes del Penedès reclamant que el partit aposti per l'Estat propi, la direcció del partit sembla seguir entestada en aquest retorn a les posicions que defensava vint-i-dos anys enrere.