Poc més de la meitat dels webs dels ajuntaments valencians parlen en català
Un estudi revela que gairebé el 54% dels consistoris que tenen presència a Internet disposen de versió en llengua catalana
La Universitat d'Alacant ha dut a terme un estudi que ha analitzat les pàgines web dels 510 municipis valencians que tenen presència a Internet. El 53,9% tenen versió catalana, percentatge que passa al 69,6% quan es parla d'ajuntaments de municipis de domini lingüístic català. En canvi, els mateixos percentatges parlant del castellà són de 90,4% i 86,9%, fet que posa de manifest que s'afavoreix amb claredat aquesta llengua. La conclusió de l'estudi, elaborat pel professor de Sociologia Lluís Català Oltra, és que s'avança amb la presència del català a la xarxa però de manera precària, lenta i amb imperfeccions, 'llastrat per la consciència comuna que la llengua és una qüestió secundària'.
De les 542 localitats valencianes, 510 tenen presència a Internet, un total de 94,1%. D'aquests, 375 són municipis de domini lingüístic català.Sobre el total de municipis amb web, un 46,1% disposa de versió única en espanyol, un 44,3% té web bilingüe i només un 9,6% té versió única en català. Si mirem només els municipis de domini lingüístic català, els percentatges són del 30,4% amb versió única en espanyol, un 56,5% bilingüe i un 13,1% amb versió única en català. A més, hi ha un 61,8% de casos de webs amb versió en català en els quals es detecta la falta d'alguns continguts.
Si analitzem l'idioma inicial de la web en portals bilingües dels municipis de domini lingüístic català, es veu que en un 46,7% és el català, en un 33,5% en espanyol i en un 19,7% té altres casuístiques, amb un 13,2% que deixa elegir l'idioma. Aquests percentatges en el cas dels municipis balears, són d'un 78,8% en català i només un 12,1% en espanyol.
Una altra dada interessant és analitzar la presència del català en funció de la província, en el cas de municipis de domini lingüístic català. A Alacant és del 49,5% (50 sobre 101 municipis), a Castelló del 89,3% (67 sobre 75) i a València del 72,4% (144 sobre 199).
A l'estudi hi ha informació molt més detallada, que considerem molt interessant consultar i analitzar com, per exemple, l'anàlisi de les dades per comarques, en funció de quin partit polític ostenta l'alcaldia o de la grandària poblacional del municipi. Així mateix, recomanem especialment la lectura del balanç final de l'estudi, del qual, pel seu interès, a continuació en reproduïm un paràgraf.
La conclusió final és que 's'avança en la presència del català en les webs, però és un avanç precari, lent i amb imperfeccions, llastrat per la consciència comuna que la llengua és una qüestió secundària, quan es tracta del substrat bàsic de la comunicació entre l'administració i el ciutadà. Ja amb una extensió completa de pàgines web municipals en aquesta dècada serà interessant seguir l'evolució de l'estatus lingüístic d'aquests portals i comprovar si es mantenen les tendències al bilingüisme i a l'absència de determinats continguts en la versió catalana'.