Política Última actualització Dimecres, 16 de març de 2011 05:00 h

Germà Bel alerta que Europa pot no entendre que l'Estat espanyol prioritzi dos corredors alhora i l'empenyi a triar-ne un

Analitza en un article a directe!cat la lògica radial i la base política de les decisions en infraestructures

Fins ara el govern espanyol ha mantingut una actitud ambigua de cara a Catalunya defensant la viabilitat de demanar a la Unió Europea que 'també' inclogui el corredor mediterrani en la xarxa de vies prioritàries sense que això afecti a la travessia central pels Pirineus, considerada prioritària des de 2003. Ara, en un context de crisi econòmica i en ple compte enrere per a la decisió de quines vies prioritzarà o no la UE -i per tant quines rebran subvencions per desenvolupar-se- el catedràtic d'Economia aplicada de la UB, Germà Bel, alerta que l'Estat espanyol podria veure's abocat a pronunciar-se i decantar-se per la connexió aragonesa -que connecta regions que suposen el 20% del Valor Brut Afegit (VAB)- o la catalana -que ho supera en un 10%-. En un article per a directe!cat coincidint amb la presentació de l'estudi tècnic del corredor mediterrani i de la visita de Comissió de Transports de la UE a Catalunya, Bel augura: 'Si alguns socis finançadors, com Alemanya i França, no arriben a entendre que es designin dos corredors prioritaris per a Espanya, mentre ells només designen un el govern espanyol afrontaria una difícil papereta'.

Germà Bel, que darrerament ha publicat el llibre Espanya, capital París en què justament fa un repàs a la lògica radial i la base política de les decisions preses en matèria d'infraestructures de transport a l'Estat espanyol ja des del segle XVIII, lamenta que només s'hagin escapat d'aquesta regla que ha prioritzat la 'convegència a Madrid' les infraestructures que s'han finançat amb el pagament de l'usuari, com és el cas de les autopistes de peatge.

Aquesta és la lògica que hauria portat al govern d'Aznar a demanar a la Unió Europea que inclogués la Travessia Central dels Pirineus com a via prioritària de connexió amb Europa, una 'opció extravagant' segons Germà Bel ja que suposa 'donar la prioritat del ferrocarril de mercaderies a un corredor situat a més de 300 quilòmetres dels principals ports per volum de càrrega'.

Les dues prioritats, una fal·làcia
Des de fa uns mesos el meló de la connexió prioritària de l'Estat espanyol amb Europa s'ha tornat a obrir. En aquests moments la Unió Europea torna a debatre quines han de ser els corredors que es consideren prioritaris, i per tant susceptibles de desenvolupar-se comptant amb el suport econòmica de la UE. Davant d'aquesta situació polítics i empresaris s'han mobilitzat per incloure el corredor mediterrani, que Bel defensa com 'el corredor amb més volum de trànsit de mercaderies a Espanya' i que permetria connectar els ports de Barcelona, València i Algesires que juntament amb Tarragona i Cartagena acabaria constituint 'el segon clúster portuari per volum de mercaderies d'Europa'. 

Malgrat que el govern espanyol accepta proposar 'també' el Corredor Mediterrani, el cert és que encara fins avui no n'ha presentat l'informe tècnic, i manté una posició ambigua defensant que és possible prioritzar les dues infraestructures davant la Unió Europea sense que l'una perjudiqui l'altra. Germà Bel desmunta aquest argument plantejant un escenari ben fàcil d'imaginar: 'Si alguns socis finançadors, com Alemanya i França, no arriben a entendre que es designin dos corredors prioritaris per a Espanya, mentre ells només designen un el govern espanyol afrontaria una difícil papereta', conclou. 

A més, llança un avís sobre la dotació pressupostària que el govern espanyol pugui destinar a desenvolupar el corredor mediterrani. 'Seria bastant irònic (tot i que ben connectat amb la tradició secular) que mentre que la modernització d’altres corredors menys importants s’ha finançat amb recursos del pressupost, la reforma del corredor del mediterrani sigui a càrrec dels usuaris'.