Especial Última actualització Dilluns, 30 de març de 2009 05:00 h

El pacte del tres

Aquest hauria de ser el pacte de les forces polítiques catalanes per acceptar el nou finançament, posar un tres al davant pel primer any. Aquesta xifra té el consens d’una àmplia majoria dels partits polítics i dels sectors econòmics del País. CiU, ERC, la Cambra de Comerç, el mateix PP a Catalunya i el més important, el propi conseller Castells hi està d’acord i ho diu en petit comitè. Aquesta és una xifra mínima per afrontar els reptes de l’economia catalana.
Castells, a diferència d’anteriors consellers, és un expert en finançament, i per tant no se’l pot enganyar, com a molt pot autoenganyar-se per posar-se al servei del seu partit i del PSOE.

I l’Estat espanyol, té diners suficients per destinar al sistema? Sí, sense cap dubte, només amb els diners que s’estalviaria aprimant l’estructura de l’Estat podria tenir un acord de consens per seguir avançant. El president del Foment del Treball Nacional ho va dir en una reunió d’empresaris, ‘a l’administració central sobren 150.000 funcionaris’ que no tenen tasques a desenvolupar. L’any 2008, la Generalitat de Catalunya ha deixat d’ingressar quasi 3.000 milions d’euros per la davallada econòmica, unes dades preocupants que agreugen la crítica situació financera del nostre Govern. Necessitem un bon model de finançament, cal ser exigents, no podem permetre seguir incrementant el nostre dèficit fiscal.

Aquest cap de setmana el Govern espanyol ha pres amb urgència la decisió d’intervenir la Caixa de Castella i la Manxa, amb un forat de 3.000 milions d’euros. Esperem que això no es converteixi en una nova excusa per endarrerir i rebaixar el finançament. Catalunya, amb tots els respectes, val més que una caixa d’estalvis. També aquest cap de setmana El Periódico publicava un reportatge on s’explicava l’augment del consum que han motivat a Euskadi i Navarra les ajudes establertes pels seus respectius governs. Un cop més veiem la diferència entre tenir o no tenir concert econòmic.

A casa nostra, ara és l’hora de la unitat, ara és l’hora de donar suport al conseller Castells. Ara no és hora de tacticismes partidistes, és l’hora de donar respostes ja que ningú entendria que, un cop més, PSC i CiU posessin el partit per davant del País.

Junts podem, sense cap mena de dubte.