Política Última actualització Diumenge, 20 de març de 2011 05:00 h

La Catalunya Nord afronta les seves darreres eleccions cantonals

Una discutida reforma suprimeix l'elecció directe dels membres del consell dels Pirineus Orientals

La Catalunya Nord viu aquest diumenge les darreres eleccions cantonals de la seva història. Una reforma territorial, que s'aplicarà el 2014, elimina l'elecció directa dels representants de cada cantó que s'asseuen al consell general dels departaments francesos, una divisió administrativa similar a la província espanyola. Els catalanistes veuen la reforma com un primer pas per a la desaparició del departament dels Pirineus Orientals, l'única administració que coincideix amb el territori de la Catalunya Nord. En canvi, des de la UMP, el partit de Nicolas Sarkozy, consideren que la reforma, que dóna més poders a Montpeller com a capital de regió, serà positiva per a la gestió del territori.

Les eleccions cantonals, que es celebren a dues voltes el 20 i el 27 de març, serviran per renovar la meitat dels representants dels cantons repartits per tot França. Tots els ciutadans francesos, a excepció dels que estan empadronats a París -que disposa d'un règim especial-, estan cridats a les urnes.

A la Catalunya del Nord es renoven 16 dels 31 cantons, la majoria dels quals es troben dins del districte de Perpinyà: Canet, Perpinyà I, Perpinyà II, Perpinyà II, Perpinyà VII, Perpinyà IX, Ribesaltes, Sant Llorenç de la Salanca, Sant Pau de Fenollet i Tuïr. Els altres 6 depenen del districte de Ceret (Argelers, Costa Vermella, Prats de Molló) i de Prada (Prada, Montlluís, Sornià). En total, estan cridades a urnes 174.699 persones.

L'únic partit catalanista que presenta candidats és Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). El president de la formació a la Catalunya del Nord, Jordi Vera, explica a l'ACN que esperen fer uns bons resultats amb els 24 candidats que presenten. 'Volem fer conèixer noves persones del partit i esperem fer bon resultat a almenys dos cantons per demostrar que el discurs catalanista és capaç de calar també a la Catalunya del Nord', afirma Vera.

El president de la federació nord-catalana de CDC lamenta la reforma territorial aprovada pel govern de Nicolas Sarkozy que farà que a partir del 2014 els consellers dels departaments siguin escollits pel govern de la regió, en aquest cas la del Llenguadoc-Rosselló, amb seu a Montpeller. Aqyuest canvi fa desaparèixer les eleccions cantonals, ja que tot es decidirà als comicis regionals. 'És el principi de la desaparició de l'única institució territorial de la Catalunya del Nord i perdrà poder en benefici de Montpeller', ha explicat Vera.

CDC s'ha marcat l'objectiu de convèncer als nord-catalans de la necessitat de tenir una col·lectivitat territorial pròpia, una fórmula que inclou la constitució francesa i que permet a un territori determinat gaudir d'una certa autonomia administrativa. És un règim que té Còrsega i que vol instaurar a l'Alsàcia i a Savoia.

En canvi, el partit presidencialista considera positiva la reforma territorial. El president de la UMP a la Catalunya Nord, François Calvet, afirma en declaracions a l'ACN que la reforma 'es va quedar curta' i veu amb bons ulls que sigui una sola institució, en aquest cas el consell regional del Llenguadoc-Rosselló, la que distribueixi les cadires dels consells dels cinc departaments de la regió (Aude, Gard, Erau, Losera i Pirineus Orientals).

El consell del departament dels Pirineus Orientals està dominat per les esquerres i presidit per la socialista Hermeline Malherbe-Laurent, seguidora del difunt George Frêche i de l'actual president del Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin. Calvet, que és alcalde del Soler, espera que la balança de forces pugui canviar si la UMP aconsegueix guanyar tres cantons.

L'opinió pública estarà molt pendent el diumenge dels resultats de l'ultradretà Front Nacional, que és present a la Catalunya Nord però que, segons Calvet, no disposa de prou arrelament al territori com per entrar en el duel entre la UMP i el front d'esquerres, format per socialistes i ecosocialistes.