Especial Última actualització Dilluns, 6 d'abril de 2009 05:00 h

Per ZP no som ni una caixa d’estalvis

Portem vuit mesos d’incompliment de l’Estatut de Catalunya per part del govern espanyol. Uns dels motius d’aquest incompliment és la manca de diners disponibles per dotar al model de finançament d’un fons suficient. Però durant aquests vuit mesos el mateix govern espanyol s’ha tret de la txistera diners per a tothom, menys per a Catalunya. Primer van ser els 8.000 milions pels ajuntaments, per les 'peonades', després el pagament del deute històric d’Andalusia (com si els Països Catalans no tinguéssim deute) i, en la darrera setmana, 9.000 milions per salvar la Caixa Castilla la Mancha (CCM), una caixa creada sota la presidència de José Bono i presidida per un alt dirigent socialista.

Per l'Estat espanyol, ni tan sols som una caixa d’estalvis. Han actuat amb més decència amb la CCM que amb Catalunya. Ja ens han avançat que sigui quin sigui el resultat final del finançament, aquest serà incòmode, molt incòmode, amb danys col·laterals irreversibles. I ens trobem en plena crisi i sense finançament, per la simple i maleïda decisió d’un govern espanyol sense escrúpols que ens abocarà a una pèrdua important de la nostra capacitat d’afrontar aquest moment. El govern espanyol no compleix la seva pròpia llei i no li passa res, tot el contrari, aprofita els seus incompliments per recuperar terreny, aprofita les situacions crítiques per modificar les normes i convertir els seus incompliment en involució i, sense cap mena d’escrúpol, recupera poder pel govern central.

Diuen que la propera involució té nom de caixes i, coincidint amb la intervenció de la CCM i les possibles que es puguin realitzar, li serviran per fer una modificació de la llei de caixes per tal que el control definitiu i pràctic d'aquestes entitats passi a mans del govern central, atemptant de nou al model autonòmic. I aquesta hipòtesi la podrem veure aviat, i és que probablement ja hi ha data per a les intervencions de les caixes que ho necessitin perquè la setmana santa és un bon moment per a decisions controvertides, recordem que la legalització del Partit Comunista Espanyol també va fer-se en setmana santa.

I mentrestant Catalunya continua patint. Els esforços del nostre Govern es perden davant la manca de mitjans reals per afrontar la crisi, els nervis provoquen desavinences entre els partits, i la manca d’unitat real posa les coses més fàcils al govern espanyol. Ens cal, més que mai, que la classe política mantingui fermesa pel nou model de finançament. Cada dia que passa fa augmentar més les nostres necessitats. Els més de 3.400 milions d’euros deixats d’ingressar porten les finances de la Generalitat a l’abisme i el mateix Govern té dificultats per dur a terme les seves pròpies polítiques socials.

L’actitud del mestre de l’engany Rodríguez Zapatero posa contra les cordes el Govern d’Entesa. Cada dia comença a ser més urgent que el President Montilla i el PSC defineixin què volen fer, o trien PSOE o trien PSC, o trien Espanya o trien Catalunya.