Daniel Gómez: 'El subministrament energètic s'està convertint en el principal problema de la humanitat'
Reflexiona sobre la crisi nuclear al Japó i alerta que 'ja hem fet tard' i som davant una 'situació insostenible'
La incertesa per les conseqüències de l'accident nuclear al Japó després del terratrèmol i el posterior tsunami ha reobert el debat sobre els riscos de l'energia nuclear. En aquest context l'activista i president de l'Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN), Daniel Gómez, reflexiona sobre la qüestió en un article per a directe!cat en què alerta que 'el subministrament energètic' juntament amb el canvi climàtic s'està convertint en 'el principal problema de la humanitat'. Gómez considera que s'hauria de reflexionar sobre els riscos que s'assumeixen per sostenir el consum energètic actual i lamenta que el mercat i la tecnologia ja han fet tard per garantir en el futur un consum similar a l'europeu a nivell planetari.
Gómez explica que les revoltes populars al nord d'Àfrica i a l'Orient Mitjà i la crisi nuclear després del terratrèmol al Japó 'posen en relleu la importància de l'energia en les societats industrialitzades'. En el cas del món àrab perquè les accions polítiques i militars estan relacionades amb les reserves de petroli i gas; en el cas del Japó perquè 'la voluntat d'aconseguir certa independència energètica els ha dut a sembrar les seves illes de centrals nuclears malgrat l'evident risc d'accident'.Partint de la base que el consum d'energia actual és insostenible a llarg termini, la tesi de Gómez és que els 'desequilibris en el consum energètic mundial són tan greus que és impensable que amb les tecnologies que coneixem avui puguem assegurar un consum equivalent a l'europeu per a tota la població mundial'. 'Els mercats i la tecnologia han fet tard', conclou i alerta que la situació 'ja és insostenible'.
Com a solució, demana reflexionar sobre què significa 'realment el progrés, i sobretot, quin tipus de progrés ens podem permetre' tenint en compte que 'la major part de la humanitat encara no gaudeix d'un benestar material suficient' i que 'els països rics estem començant a pagar el preu d'un desenvolupament excessiu'. Al seu parer, el camí passa per 'la redefinició del que significa el benestar'.