Cultura Última actualització Diumenge, 27 de març de 2011 05:00 h

Ballarín: 'La Patum no la podia inventar cap bisbe; la Patum surt del poble'

El capellà i escriptor recorda amb nostàlgia moments de la festa com els compartits amb Mn. Armengou

El capellà i escriptor Josep M. Ballarín creu que 'la Patum no la podia inventar cap liturgista, no la podia inventar cap bisbe; la Patum surt del poble i aquestes coses genials surten del poble'. En una entrevista a l'ACN, Ballarín ha repassat moments de la festa entre els quals els compartits amb el berguedà Mn. Armengou, i com és la seva vida a Gósol. També s'ha referit als seus orígens familiars, destacant que el seu besavi, jutge de professió, no deixava que es parlés de política a casa en contrast, diu, amb magistrats com Garzón. En clau vital, assegura que 'hi ha una cosa que no té preu; a pesar de les penes i això, hi ha l'alegria de ser viu'.

En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, Mn. Josep Maria Ballarín ha repassat els records que té de la Patum, les seves experiències a Gósol, els seus orígens familiars i, en resum, la seva actitud vital. Amb referències, fins i tot, a personatges com el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón.

Mn. Ballarín va néixer a Barcelona però de ben jove va veure que el seu destí l'esperava en llocs més tranquils, com ara Berga i Gósol (Berguedà). Dels seus anys a la capital de la comarca i el seu Santuari de Queralt, el mossèn en destaca diversos moments, entre els quals la Patum.

'Els plens, si no els vius des de dintre, són una altra cosa', indica Ballarín tot afegint que aquesta festa és una bona definició del caràcter berguedà. 'Intenta-ho explicar a un de fora, que no ho entendrà', afegeix el capellà i escriptor amb to irònic. En aquesta línia, alerta que una 'genialitat' com la Patum no podia sortir més que del poble.

'Hi ha un moment que s'ha perdut; és la plaça, deserta, quan la gent se'n va al Vall, i la plaça fa una olor d'herba trepitjada i pólvora que és una delícia; i penses: fins l'any que ve'. Amb aquesta poesia, Ballarín recorda moments viscuts durant la Patum, al costat de persones com el berguedà Mn. Josep Armengou.

De les estones viscudes amb Armengou, Ballarín en destaca el dia de Patum que, estant asseguts, contemplaven com, després del sarau, havia quedat una sabata 'de senyora, amb un taló d'agulla', al mig de la Plaça de Sant Pere. 'Era tota una definició', exclama divertit.

Missa de rector
Mn. Ballarín va encaminar els seus passos cap a Gósol en marxar del Santuari de Queralt, i això li va permetre escriure el seu llibre més famós, 'Mossèn Tronxo', ja que està inspirat en el rector d'aquest poble berguedà. De la seva aclimatació a Gósol, el capellà i escriptor en destaca una anècdota amb una veïna.

Segons explica Ballarín, la dona li va confessar que li tenia 'antipatia' des de la seva arribada perquè pensava que desplaçaria el rector a Gósol. El capellà explica que es va guanyar la seva confiança el dia que, sent festa major al poble, el rector no arribava i li van demanar que digués la missa. 'Vaig dir que no, que això és una missa de rector, i si no ve el rector us quedeu sense missa', descriu.

De Gósol, i del caràcter de pagès, Ballarín en destaca moltes coses. Ho resumeix assenyalant que 'als pobles, les picabaralles poden durar segles' i afegint que, d'altra banda, quan hi ha un enterrament acudeixen tots. És el 'silenci corprenedor' dels cementiris, i la companyonia que observa al poble, dues de les coses que valora de Gósol.

Besnét de jutge
Durant l'entrevista, també hi ha moments per repassar els orígens del mossèn. Originaris de Benasc (Aragó), entre els Ballarín hi va haver un rector de la Universitat de Saragossa, l'ajudant del ministre que va idear l'organització provincial, tres generals, un magistrat del Suprem i un besavi jutge.

Del besavi, el mossèn destaca que 'a casa no es parlava de política perquè el meu besavi tenia prohibit que es parlés de política, perquè ell era jutge'. En aquesta línia, afegeix que 'quan et trobes el pobre Garzón, que és un 'juez estrella'... ja no és jutge'.

Nat a Barcelona, Ballarín explica que se li il·luminen els ulls quan arriba al Passeig de Sant Joan, especialment a l'alçada de 'mossèn Cinto'. No obstant això, després de passar una malaltia, traslladant-se a Matadepera, el capellà i escriptor explica que va decidir no viure a Barcelona. 'I al final he arribat on havia d'arribar, que és a Gósol', sentencia.

Davant de Déu
Tot plegat, Ballarín ho descriu amb una il·lusió vital que es resumeix en aquesta sentència: 'hi ha una cosa que no té preu; a pesar de les penes i això, hi ha l'alegria de ser viu'. L'explicació d'aquesta manera d'afrontar les coses rau en què, segons indica, 'he patit molt i aprens a aguantar'.

De totes maneres, Ballarín destaca que també ha tingut 'hores molt bones'. 'Jo, quan em trobi davant de Déu, li diré que les he passat bastant putes, i em contestarà: no t'has avorrit', expressa divertit el mossèn.

En un to més seriós, però, lamenta que 'els capellans han desaparegut i han arribat els psiquiatres'. Una mala solució perquè, des del seu punt de vista, 'els psiquiatres busquen el que hi ha de dolent, i els capellans la bondat de Déu'.