directe ! a La República. N. 4126. Dissabte, 27 d'abril de 2024 07:23 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

El canvi climàtic podria fer perillar el delta de l'Ebre, segons un informe de la Generalitat

L'augment del nivell del mar podria inundar gran part de la zona

Comentaris 0  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
carregant Carregant

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha presentat avui un informe que posa de manifest que el delta de l'Ebre és 'una de les àrees més vulnerables del nostre país als efectes de l'escalfament global'. En el document, es proposen solucions per evitar que el delta desaparegui. Es treballa amb la hipòtesi que l'any 2050 el nivell del mar hagi pujat 15 centímetres i entre 40 centímetres i un metre al 2100. És per això que es proposa la construcció de dics o regular els moviments de la sorra i els llims per evitar una major inundació. Aquest informe és el primer d'una sèrie de treballs per definir el futur Pla català d'adaptació al canvi climàtic.
delta ebre riu terres
Comparteix
   

L’estudi recomana adoptar una estratègia proactiva, d’anticipació als canvis ambientals, sempre que sigui possible, i una estratègia reactiva només quan sigui l’única opció.

L’estudi fa una caracterització del territori; considera la vulnerabilitat del delta al canvi climàtic pel que fa al medi físic, natural i humà; analitza el risc, i proposa les mesures d’adaptació i prevenció al canvi climàtic. Ho fa treballant amb el pronòstic de retrocés de la línia de costa exterior, d’inundació de terrenys adjacents a la costa de les badies del Fangar i els Alfacs i d’augment de la presència i permanència de la falca salina; pren en consideració tres escenaris diferents: a horitzó temporal 2050, amb un ascens del nivell mitjà del mar de 15 centímetres; a horitzó temporal 2100, amb un augment del nivell del mar de 40 centímetres; i a horitzó 2100, l’escenari pessimista, amb un augment d’1 metre.

La vulnerabilitat del sistema físic està marcada per l’enfonsament de la plana del delta, l’evolució de la línia de costa, els episodis de tempestes, la presència i permanència de la falca salina, la variació de la climatologia, la reducció dels cabals de l’Ebre i les inundacions fluvials.

Terrenys naturals en risc

Els sistemes naturals, situats majoritàriament a la franja costanera, tenen un clar perill d’afectació, sobretot en el cas de les llacunes litorals, ja que les platges, els sistemes dunars i les maresmes presenten certa capacitat de retrocés. El risc més alt és per a les llacunes de les Olles, el Canal Vell, lo Garxal, el Calaix de Buda, l’Alfacada, la Platjola, la Tancada i l’Encanyissada, les zones humides de l’illa de Sant Antoni, l’illa de Buda, el riu Migjorn, i, en definitiva, tots els sistemes situats sobre el lòbul deltaic i les puntes del Fangar i la Banya. En risc mitjà i baix es troben els marges de l’Ebre al tram més baix, els ullals, i superfície d’arrossars.

Terrenys habitats en risc


Quant als sistemes humans, es preveuen algunes pèrdues de patrimoni per l’augment del nivell del mar. Particularment afectats, en major o menor grau, estarien els nuclis urbanitzats de la urbanització Ampollamar, el càmping Ampolla-Platja, les edificacions de la platja de la Marquesa, la urbanització Riumar, el càmping l’Aube, la urbanització i el càmping Els Eucaliptus i els nuclis dels Muntells i Poblenou del Delta. També ho estarien les infraestructures viàries, hidràuliques o de sanejament situades a primera línia de la costa, i, parcialment, l’actual funcionalitat dels ports de l’Ampolla, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita. Pel que fa a les activitats econòmiques, es preveuen algunes pèrdues de superfície de conreu de l’arròs, afectacions a les instal·lacions d’aqüicultura i a les salines de la Trinitat, i les corresponents repercussions en els recursos turístics.

S'està treballant en un estudi dels recursos hídrics


L’altre estudi que està actualment en elaboració se centra en els recursos hídrics de Catalunya. Els propers anys està previst aprofundir en les evidències científiques i dissenyar els escenaris climàtics regionalitzats per a Catalunya a través del Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3).





Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

#xocdetrens fletxa






giny

giny

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
On abunda més el seny, a Euskadi o al Principat?

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.