El fragatí Francesc Ricart ajuda a entendre una mica més la realitat de la Franja amb 'Escrits contra l'erm'
'La negació de la catalanitat de la Franja és la via lliure cap a la garantia de l'espanyolisme d'aquestes terres', afirma
1
Carregant
El fragatí Francesc Ricart ha publicat el recull d'articles Escrits contra l'erm. Aspiracions des de la Franja (Associació Cultural del Matarranya), en què exposa el seu punt de vista sobre el dia a dia de la Franja de Ponent. Raona que un dels principals problemes que hi té el català és el del prestigi: 'No hi ha consciència que la llengua catalana, que ha estat sempre la nostra, hagi de ser oficial’. ‘Ningú no reconeix la seva llengua i gairebé ningú no vol saber de la llengua que parla', exposava el 1984.
El llibre, en tractar-se d’un recull d’articles dispersos en el temps, permet també veure l’evolució de les seves percepcions respecte la situació de la Franja. Així, el 2005, escrivia un paràgraf força més esperançat: 'En els moments de la instal·lació de la democràcia a l'Estat espanyol, la Franja no hi era, al mapa; amb la Franja, ningú no hi comptava. Avui, després de més de vint-i-cinc anys, el món català i el món anticatalà saben on coi cau això de la Franja, i què s'hi cou'.
En un altre article, ressalta la necessitat que el conjunt del país sigui conscient dels problemes de la Franja: 'El català patirà molt -ja ha patit i pateix molt- per sobreviure perquè els problemes són immensos; però el català, com qualsevol espècie en perill d'extinció, ara que es parla d'ecolingüística, necessita de tot l'organisme sencer per no desaparèixer i el català a la Franja és tan important com en els altres territoris'.
Sobre la relació llengua-identitat, també avisa: 'La negació de la catalanitat de la Franja és la via lliure cap a la garantia de l'espanyolisme d'aquestes terres que, no se'm negarà, històricament han estat sospitoses de pertànyer al maligne català (per exemple, a la vista dels veïns aragonesos som tan 'polacos' com el que més'). La reivindicació del reconeixement i la dignificació del català s'ha de fer a l'Aragó. Al Principat -com a part 'més poderosa' dels PPCC- se n'ha de fer d'altaveu, però no per reivindicar-hi res, sinó per fer-hi veure que el problema de la Franja és el seu problema, és el problema de totes les terres del domini lingüístic de català'.
Respecte a la segregació de les parròquies catalanoparlants del bisbat de Lleida, recull un article de 1995 en què deia: 'Qui vulgui aprendre el Parenostre en català per recitar-lo (o resar-lo) com Ramon Pellicer, ho hauran de fer definitivament fora de la parròquia de Fraga; de fet no ho podran fer en cap parròquia de les comarques del Baix Cinca, la Llitera, l'Alta Ribagorça... Al meu entendre, l'absència de la llengua catalana en l'àmbit eclesial no és una anècdota, sinó un indicador de com han anat les coses fina al dia d'avui quan ja només podrem fer que lamentar la pèrdua d'un llençol més de catalanitat'.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat