Rigol reclama una taula de forces catalanistes que valori la sentència del Constitucional sobre l'Estatut
Creu que s'han d'establir unes línies vermelles i defensar-les amb la unitat dels partits catalans
El president del Parlament de Catalunya de 1999 a 2003, Joan Rigol, se suma al conjunt de personalitats que valoren públicament quina hauria de ser la resposta des de Catalunya a una possible sentència negativa del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut. Rigol considera que 's'ha volgut diluir el rang del bloc constitucional de l'Estatut, traient-li la seva rellevància en els terminis que marca sobre la negociació del finançament' i demana que s'estableixin les línies vermelles que ha de respectar la sentència i que una taula unitària integrada per totes les forces catalanistes sigui l'encarregada d'avaluar si les ultrapassa. Per Rigol, cal una una resposta de 'conseqüències polítiques de fons', unitària i amb continguts assumibles per tots els partits i per això s'ha d'articular en la defensa de l'Estatut.
En un article publicat al diari AVUI assegura que 'només l'amplitud de mires de tots els partits' pot donar la resposta a la dignitat de Catalunya i demana als líders polítics que marquin 'una línia vermella en relació amb l'Estat, de tal manera que si aquest la traspassés comportés el fer-ne una oposició conjunta dels diputats i senadors catalans a les Corts Generals'. Al seu entendre, aquesta línia hauria de contemplar tres punts: 'la defensa del model català de llengua i cultura basat en les competències exclusives de l'Estatut i la pràctica contrastada de 30 anys; suficiència, ordinalitat i solidaritat del finançament del govern català, tal com marca també l'Estatut, tant referit a l'acord que ara es negocia com el seu reflex en els pressupostos anuals de l'Estat, i defensa del nivell d'inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya, mantenint i prolongant així l'acord que sobre aquesta matèria marca l'Estatut. Cal ampliar-ho a la despesa social i a la gestió catalana d'ambdues matèries'. A més, Rigol considera que 'seria bo que les diverses forces catalanistes es posessin d'acord en un arbitratge que, en cas de discrepància, valorés la negativitat o no de la pròpia sentència i garantís la correcta interpretació de les possibles passades estatals de la línia vermella'.
Notícies relacionades
- Paluzie: 'La presència en governs ha de poder-se justificar amb avenços clars en la sobirania nacional' 15.04.2009.
- López Tena creu que l'única resposta catalana viable a una sentència adversa del TC és la independència 07.04.2009.
- Montilla creu que els 25 diputats del PSC a Madrid serveixen 'per moltes coses' 12.03.2009.
- Quintana (BNG): 'Si la sentència del TC és contrària a l'Estatut, ens haurem de qüestionar fins on serveix la Constitució' 19.02.2009.
- La societat civil es prepara per a una sentència adversa de l'Estatut 18.02.2009.







