Catalunya amb 'ñ' i España amb 'ny'
Avui, dia de Sant Jordi, s'estrena el documental sobre el conflicte entre catalans i espanyols
Avui és el dia de Sant Jordi. El dia de la rosa i del llibre. Però també és un dia especial perquè s’estrena la pel·lícula ‘Cataluña Espanya’, un film documental que pretén posar de manifest que el conflicte entre catalans i espanyols segueix ben viu i candent. directe!cat ha pogut parlar (escolteu-ne l'àudio) amb la directora del documental Isona Passola, que ens explica des de com va sorgir la idea fins a com li ha costat trobar gent que defensi amb raons de pes i ben argumentades una idea d’una Espanya centralista i unida. Un film on hi són entrevistats personatges com Toni Soler, Borja de Riquer, Máximo Sanjuan, Curri Valenzuela, Miguel Herrero y R. de Miñón i molts altres.
Avui dia 23 d’abril coincidint amb la Diada de Sant Jordi s’estrena una pel·lícula que, ja d’entrada, només llegint el seu nom de ben segur que portarà cua: ‘Cataluña Espanya, la pel·lícula’. Com és lògic, l’escriptura intercanviada de la 'ñ' i la 'ny' dels dos països és del tot intencionada. La pel·lícula és un documental. Des d'un principi ha fet una publicitat encamidada a buscar-li similitutds amb ‘La pelota vasca’ dient que n'era com una versió a la catalana. Però no és ben bé així. El format sí que és similar però no es respira tanta tensió. El conflicte entre Catalunya i Espanya no és comparable. De fet, la mateixa Isona Passola (foto), directora del film, explica (escolteu l'entrevista) que la idea va sorgir d’un dinar amb el director del film basc, Julio Medem, quan aquest li explicà que li agradaria poder retornar al passat per decidir no fer la pel•lícula ja que després d'estrenar-la va rebre amenaces per tots costats. Passola, per tant, volia demostrar que aquí a Catalunya això no passaria. Ara caldrà, doncs, esperar.
El film no pretén anar més enllà que mostrar les opinions de filòsofs, pensadors, professors d’universitat, economistes, historiadors, periodistes... contraposar arguments a favor i en contra. Passola admet que no es pot ser mai objectiu del tot, ‘fins i tot quan col·loques la càmera a un lloc i no pas a un altre ja estàs sent subjectiu’, però afirma que ha intentat plasmar opinions de tots colors.
Això sí, la directora ens rebel·la un secret i ens explica que li ha costat molt i molt trobar gent que defensés la idea d’una Espanya unida a través d’un discurs ben argumentat, amb raons de pes i fonamentades. Fins i tot al film veiem professors d’universitats espanyoles que entenen i expliquen com de lògic és que Catalunya vulgui esdevenir un Estat.
El film no es fa pesat i intenta ser àgil. De fet utilitza també imatges emeses a TV3 o a TVE o fins i tot extractes sonors d'emissores com la COPE o la SER per complementar els discursos dels entrevistats. Àdhuc utilitza algun gag del Polònia! Queda clara, doncs, la voluntat de la pel·lícula de fer reflexionar més que aportar novetats. De fet, és un conflicte que ja dura prop de 500 anys i segons explica l’humorista Máximo encara en pot durar 450 més.
El veritable impacte, però, serà quan aquesta pel·lícula es vegi a Espanya i veure què n’opinen allà. Aquí, per dir-ho d’alguna manera, ja tenim una crosta que ens fa més insensibles a aquests temes. De fet, segurament la majoria de públic que es dirigirà a veure aquesta pel·lícula serà el catalanoparlant i amb un sentit de catalanitat força elevat. Es per això que si, com diu la directora, algun dia TVE compra la pel·lícula i es pot veure a Espanya fora bo i interessant observar-ne les reaccions.
Les poques notes negatives de la pel·lícula són tècnics, potser, la poca cura amb què han estat fetes algunes entrevistes. La selecció de l’espai, la llum, la fotografia no acaba de ser rica del tot i fins i tot hi ha moments que el so no és de prou qualitat. Hi ha algun moment, també, que es pot apreciar algun desenfocament de la càmera amb seriosos dubtes de si és intencionat.
Aquí teniu el llistat sencer dels personatges que surten entrevistats per ordre d’aparició. Alberto Oliart, Toni Soler, Borja de Riquer, Xavier Rubert de Ventós, Ignacio Sotelo, Klaus-Jürgen Nagel, Albert Boadella, Toni Mir, Félix Ovejero, Joan López, Lluís Cabrera, Josep Fontana, Elisenda Paulize, Juan Sisnio Pérez Garzón, Eva Serra Jesús Ruiz-Huerta, Xavier Solano, Ángel de La Fuente, Ramon Tremosa, Marta Espasa, Guillem López-Casanova, Agustí Colomines, Alain Berset, Máximo Sanjuan, José Alcalá-Zamora y Queipo de Llano, Josep M. Colomer, Germà Bel.
També apareixen entrevistats: Luis María Ansón, Iñaki Gabilondo, Curri Valenzuela, Miguel Herrero y R. de Miñón, Xavier Sala i Martín, Joan Rosell, Alfons López-Tena.
Direcció: Isona Passola
Realització i Muntatge: Joan Dolç
Guió: Isona Passola i Joan Dolç
Música: Sergi López i Jaume Riera
Producció: Lluís Ferrando
Producció executiva: TVC Jordi Ambròs
Direcció de producció: Aleix Castellón
Fotografia: Carles Mestres
So directe: Albert Royo i Marc Soldevila
Muntatge de so: Paco Casted
MASSA D’OR PRODUCCIONS