Especial Última actualització Dissabte, 25 d'abril de 2009 06:00 h

Montilla com Maragall, liquidats per Zapatero

Ni Zapatero, ni Salgado mouen fitxa en el finançament. Per a ells el model és tancat, com és tancat el model autonòmic. El desembarcament del PSOE més polític al Govern espanyol té un clar objectiu, o Montilla abaixa el cap, o el liquiden com ja van fer amb el President Maragall.

En aquest sentit, s'entenen les dures paraules de la ministra Salgado (persona de confiança de Rubalcaba) dient que no cal posar més diners al model, és a dir, hi ha diners per a tothom, menys per a Catalunya, País Valencià i Illes. Una manera de mantenir de l'espoli fiscal que patim els ciutadans dels Països Catalans.

Fins i tot tenen diners per a la mala gestió (donant 9.000 milions a Caja Castilla la Mancha i per la resta d'entitats financeres) pels Ajuntaments (comprats amb 8.000 milions en peonades, escandalosament publicitats amb els cartells Ñ) i sobretot diners per qui menys esforç fiscal fa.

En aquests moments la xifra real ni tan sols arriba als 1.000 milions, i ve embolcallada d'obsequis enverinats, unes Rodalies infernals que cauen a trossos i que ens les volen donar amb molts menys diners dels necessaris i unes inversions pendents dels darrers deu anys que mai s'acaben executant. És a dir, a Espanya el patir de Catalunya i de la seva gent se'l passen pel folro.

El president Montilla i el PSC tenen dues sortides, la de la submissió o la de l'audàcia. La de fer seguiment del PSOE o la de mostrar el perfil propi com a PSC. D'aquí els nervis dins les files socialistes, o convencen a ERC ( i ho tenen complicat, fins i tot CiU ha reconegut la fermesa republicana) o ells decideixen què volen ser quan siguin grans, obtenir la majoria d'edat o seguir sota les urpes del PSOE. O Montilla el breu, o Montilla l'audaç.