'Què defensarà Duran quan l'Estat espanyol negui una vegada més un tracte fiscal just per Catalunya?'
El president del corrent crític d'UDC El Matí, Carles Puigdomènech, retreu a Duran el seu menyspreu envers les reflexions independentistes de Jordi Pujol
El president del corrent crític d'UDC El Matí i l'exdiputat al Parlament, l'advocat Carles Puigdomènech, es mostra del tot contrari a les reflexions exposades avui pel president del seu partit, Josep Antoni Duran i Lleida, desacreditant els arguments de Jordi Pujol a favor de la independència. Segons Puigdomènech, 'algú hauria de respondre aquestes consideracions', perquè 'el que digui i pensi el president Pujol, per trajectòria política, lideratge i autoritat moral tots ho hauríem de tenir molt en compte, inclòs el senyor Duran. I l’actual secretari general de CiU caldria que prengués més en consideració el que diu l’encara president de la federació de partits a la que pertany.'
Duran, desmarcant-se de Pujol, ha afirmat en la seva carta setmanal a la militància que 'no seré jo qui entri a debatre públicament amb el president Pujol les seves noves manifestacions. Només recordaré que des de 1931 Unió aposta per fer de l’Estat un estat confederal. És la nostra utopia. Segurament és tan inviable com la independència, però és la nostra i la que estic defensant des de fa trenta-set anys, i no la penso canviar'. Així mateix, ha assegurat: 'Respecto a tothom i no cal dir el president Pujol, però la meva feina és avui una altra: ajudar a intentar resoldre la situació econòmica, ajudar les pimes, els autònoms i els emprenedors i assegurar que en la propera legislatura –cosa que ara és impossible- puguem establir el pacte fiscal que acabi amb l’actual injusta situació del tractament econòmic de Catalunya.'Davant d'aquestes reflexions, Puigdomènech assegura que 'la confederació hispànica ha quedat certificat que és impossible', perquè 'ha quedat enterrat amb la sentència de l’Estatut', mentre que 'de la independència només sabem que és molt difícil (...). Per tant, podem intuir però no sabem quin seria el resultat. El que sí sabem és que no hi ajuda gens que part dels que hi podrien estar d’acord, remin en sentit contrari i, en base a un pretès realisme, encara ho facin més difícil del que ja ho és.'
Contràriament, assegura que 'el que ha generat i genera frustració, divisió i fractura és la resposta de l'Estat espanyol a les demandes catalanes i la incapacitat de líders com el senyor Duran d'oferir amb credibilitat i garanties de ser acceptat per Espanya un model alternatiu d'Estat espanyol on Catalunya es senti còmode i sigui tractada justament'.
Així mateix, Puigdomènech es pregunta retòricament: 'Què defensarà el senyor Duran quan l'Estat espanyol negui una vegada més un tracte fiscal just per Catalunya? La independència? La conversió a una simple regió més espanyola? Per què els nostres només veuen el risc de fractura i frustració dels altres? Amb aquestes actituds no els cal ni Tribunal Constitucional.'
I conclou: 'A l'any 2011 no es pot fer un discurs polític de defensa de l’empresa catalana i els autònoms, dissociat de la reivindicació nacional. Només tindrem els recursos per fer les infraestructures que necessitem, per ajudar als nostres emprenedors i per mantenir un estat del benestar de qualitat si gaudim d’independència política, econòmica i pròpia interlocució internacional.'