Reportatge cultura Última actualització Dijous, 30 d'abril de 2009 05:00 h

L'extraterrestre Francesc Marcià: 'Ja sóc aquí!'

El cantautor Gonçal presenta el seu últim disc on posa de manifest el conflcite entre el català i l'espanyol

Gonçal és un cantautor de Sants i acaba de presentar un nou disc: ‘Poble no identificat’. Es tracta d’un CD de 23 temes on s’hi explica la història d’un extraterrestre que ve a Catalunya a complir una missió. El protagonista és diu Francesc Marcià i ha estat programat per integrar-se als Països Catalans. Així doncs, en Marcià, només parla català. Segons explica l’autor en una entrevista a directe!cat, qui el va programar es pensava que el seu extraterrestre podria desenvolupar-se i viure només parlant la llengua del país d’acollida però, després de diferents peripècies, es demostra que no és així.

En Marcià no entén com és possible que no pugui viure amb normalitat usant la llengua del país. Una història que amb humor, ironia i molta música de qualitat posa de manifest l’actual conflicte entre el català i el castellà i on critica que, qui té les de perdre, és el català.

Diuen que el segle XXI serà (i de fet ja és) el segle de cites. Estem tan atapeïts de cultura i rebem tanta informació que estem saturats. A més, durant tot el segle XX hem tingut l’oportunitat d’enregistrar ja sigui amb so O amb imatge tot tipus d’obres que ja formen part de les nostres bases culturals.

Tant és així que ser original és cada cop més complicat per no dir impossible. Com que la nostra ment és plena de referències, el segle que ens toca viure és el segle de les cites. De crear mitjançant la cita. I se n’ha de saber molt!


En Marcià és un extraterrestre que arriba a Catalunya per descobrir quin és aquell poble no identificat que apareix al mapa en una ‘taca vermellosa’. Per integrar-se amb facilitat, en Marcià arriba a terres catalanes només sabent parlar el català. Poc a poc, el desencís s’apodera de l’homenet forà que acaba per desesperar-se quan comprova que a Catalunya no pot viure només parlant català.

L’autor, entrevistat per directe!cat, explica que no ha volgut fer pas un disc polític. Diu que simplement ha volgut fer un disc cultural i per fer-ho ha defensat el català. ‘Una llengua és la màxima expressió d’una cultura i per tant jo defenso un idioma que davant del castellà té les de perdre’, assegura. De totes maneres, el disc va carregat d’una forta critica social-politica.

Les aventures que pateix en Francesc Marcià són de tots colors: primer de tot, per error, cau al mig del Paseo de la Castellana a Madrid. Allà els madrilenys l’increparan i l’obligaran a parlar en ‘cristià’. Després, un altre cop la nau fallarà i anirà a petar als Estats Units on els seus habitants el confondran amb un espanyol aflorant els mil i un tòpics. Quan per fi arriba a Catalunya exclama: ‘Ciutadans de Cataluya, ja sóc aquí!’.

Més endavant fa un tomb per Perpinyà on es creuarà amb un personatge que es fa dir Josep Lluís. A Barcelona s’enamorarà i de cop acabarà tancat a una aula d’acollida per a immigrants. També, fins i tot, se n’adonarà que per viure als Països Catalans haurà d’hipotecar-se si vol habitar en un pis. Tot i això, en Marcià quedarà captivat per la nostra terra i li farà molta pena haver de marxar.

El disc és una petita joia que mescla ironia, humor, música de qualitat i grandíssims detalls de producció i teatralitat. Àdhuc, està ple de col·laboracions destacades, com per exemple un recitat de Núria Feliu que es queixa dels preus abusius dels pisos a Sants, el cantant del grup Flanagan, les guitarres de Marc Croses i fins i tot alguna aparició de l’artista Gerard Sesé.

Un disc que requereix ser escoltat amb atenció i amb la predisposició a riure de nosaltres mateixos i del conflicte que vivim entre el català i el castellà.

Les cançons finals són petites perles que l’autor de Sants ens ofereix: versions força atrevides i al pur estil Gonçal de ‘El Rossinyol’, ‘Muntanyes regalades’, ‘La dama d’Aragó’, una ‘Sardana galàctica’ i fins i tot s’atreveix a versionar el nostre himne, ‘Els segadors’.

I com pot ser que a en Gonçal hagi creat un personatge per explicar tot això? ‘Un extraterrestre que no coneix la nostra realitat és un personatge que permet molt de joc ja que és del tot ingenu’, ens comenta. Quan explica l’embrió de tot plegat diu: ‘un dia a Barceona vaig demanar un cafè amb llet i em van dir “cómo?”. Em vaig quedar tan parat que vaig voler fer-ne una cançó. Amb una no en vaig tenir prou i sense voler-ho vaig crear 'Poble no identificat' amb 23 temes!’.