ICV-EUiA es desmarca dels socis de Govern i no donarà suport la Llei d'Educació
El PP estudia si portarà le llei al Consell Consultiu
ICV-EUiA no votarà definitivament la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) que ha tirat endavant a partir de l'acord de CiU amb PSC i ERC. La portaveu parlamentària d'ICV, Dolors Camats, ha explicat que el seu partit 'no pot donar suport a una Llei d'educació de Catalunya que no és de país, ni de consens ni del Pacte Nacional per a l'Educació (PNE)'. De tota manera ha avançat que el seu grup parlamentari 'avalarà allò que és positiu'. Tant PSC com ERC han fet declaracions demanant als ecosocialistes que s'afegíssin al pacte però Iniciativa ha mantingut la condició de retirar els fons públics a les escoles que segreguen nens i nenes. PP i Ciutadans tampoc votaran a favor de la LEC, de fet els populars es plantegen dur el text al Consell Consultiu.
No a la segregació per sexes i retorn al Pacte Nacional per l'Educació'Varem recollir les seves esmenes com a pròpies i volíem ser la veu d'aquells que volien que es retornes la norma al Pacte Nacional per l'Educació', ha dit. Així mateix, ha remarcat que el seu partit ha retirat una desena d'esmenes. Fins i tot, ha destacat que en alguns punts la seva formació política aposta perquè es respecti el text que va sortir del Govern. En aquest punt, ha insistit que la llei no recull l'acord del Pacte Nacional per a l'Educació i ha afegit que s'allunya d'aquest. 'No només pel que s'ha afegit en el tràmit parlamentari, sinó per tot allò que s'ha tret del que deia el projecte de llei', ha dit.
'El nostre model de llei d'educació és que a les aules no se separen per raó de llengua ni de sexe', ha assegurat. En aquest sentit, ha ressaltat que 'el debat sobre la separació de nens i nenes no és un debat de la comunitat educativa ni és un debat pedagògic'. 'No hi ha ningú que ho plantegi ja que no respon a cap necessitat', ha declarat. 'No respon a una demanda educativa ni pedagògica', ha afegit. Camats fins i tot ha destacat que és contradictori que 's'aprovin lleis d'igualtat a l'Estat perquè hi hagi més presència de dones a les llistes, però al Parlament no es pot aprovar que els diners públics no obliguin a que els nens i les nenes estiguin junts a les aules', ha ressaltat.
PP i Ciutadans hi votaran en contra
El parlamentari del PP català Rafael López ha anunciat aquest dimarts que la seva formació política rebutjarà la Llei d'educació de Catalunya perquè 'no té el recolzament del professorat' i perquè no li agrada. De fet, ha destacat que la LEC 'ha trencat el Govern' i ha creat 'el major rebuig social i la major conflictivitat que es recordi' en aquest àmbit. López ha criticat que no hi ha hagut un diàleg previ amb els grups socials i, per això, 'la major part de les entitats socials hi ha votat en contra'. Ciutadans també votarà en contra de la normativa perquè 'no és d'educació, no és de consens i que no acabarà amb el fracàs escolar'.
Segons el parlamentari del PP català, la normativa 'pren la capacitat de la negociació col·lectiva entre el professorat i la Generalitat'. En aquest sentit, ha criticat que es restin drets als professors del país. També ha assegurat que és una llei 'àmpliament nacionalista'. 'Elimina els pocs drets lingüístics de la família d'aquest país', ha dit, al temps que ha ressaltat que 'un dret que era poder escollir la llengua d'escolarització en la primària s'ha quedat en una atenció individualitzada'. 'És una llei que trenca amb la capacitat de fer a Catalunya una escola trilingüe', ha afegit. López també ha manifestat que la normativa no és la que el país necessita per a reduir el fracàs escolar.
Per la seva part, Antonio Robles, de Ciutadans, ha preguntat que si no és una Llei d'educació per a què s'ha fet. 'No solucionarà el fracàs escolar', ha dit. 'Totes les premonicions que varem fer quan va arribar la normativa al Parlament s'han complert i s'han empitjorat algunes', ha indicat. Robles ha manifestat que la seva formació no donarà suport a la LEC perquè 'no és d'educació, no és de consens i que no acabarà amb el fracàs escolar'. Així mateix, ha indicat que les causes reals per a portar a terme la normativa han estat 'fer una privatització encoberta del sistema educatiu català, així com canviar la gestió econòmica i laboral dels centres educatius i del professorat'. També ha criticat que la normativa aposta per 'blindar la immersió i legislar l'exclusió cultural'.