El català centra el primer debat entre els candidats a les eleccions europees
Els cinc caps de llista s'intercanvien retrets mutus
0
Carregant
La presència del català a Europa ha estat aquest dilluns el motiu que ha encès el debat dels cinc candidats catalans a les pròximes eleccions europees. De fet, el debat ha estat serè i tranquil durant gairebé dues hores fins que s'ha plantejat sobre la taula el tema de la presència del català al Parlament Europeu, on hi ha hagut retrets mutus entre els candidats del PSC i de CiU, i amb les crítiques a la posició del PP català i d'Aleix Vidal-Quadras. Així mateix, els candidats catalans han coincidit en apostar per apropar Europa als ciutadans i en la necessitat d'explicar sobre la importància dels comicis del 7 de juny.
Aquest ha estat el primer debat públic dels candidats catalans a les europees, tot i que no ha comptat amb la presència d'Aleix Vidal-Quadras. Per part dels populars catalans ha participat a l'acte Santiago Fisas. Els cinc candidats europeus han participat en el debat que, sota el títol 'Les eleccions al Parlament Europeu 2009: Què hi ha en joc?' L'acte ha estat organitzat pel Consell Català del Moviment Europeu i s'ha dut a terme al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Badia ha recordat que en l'últim mandat s'ha avançat amb el català, però ha destacat que falta que els diputats catalans puguin parlar en català. No obstant això, ha ressaltat que això no ha estat un problema dels socialistes, sinó del Grup Liberal, que inclou CiU, i del Grup Popular. 'Aquest tema ha de ser aprovat per la Mesa del Parlament, el president i els vicepresidents i l'última vegada que va anar això va ser tombat per un vot del Grup Liberal i dels vicepresidents del Grup Popular.
El candidat de CiU, Ramon Tremosa, ha replicat Badia que el vicepresident polonès del Grup Liberal va votar en contra del reconeixement del català a Europa en primera volta 'per manca d'informació' però, segons ha dit, va votar-hi a favor en la segona votació. Així, segons Tremosa, el fracàs de la votació va ser culpa del candidat popular i vicepresident del Parlament Europeu, Aleix Vidal-Quadras, que va 'bloquejar' el reconeixement del català. En aquest sentit, ha destacat que el Partit Liberal ha fet sempre del respecte per les llengües minoritàries una qüestió de principis.
El cap de llista de CiU ha denunciat l'actitud de PP i PSOE, que segons ha criticat, sempre han tractat 'd'amagar sota la catifa' les altres llengües de l'estat espanyol, conduint a l'actual situació en la qual 'després de tants anys de la mort de Franco, internacionalment parlant només es pot sortir en castellà fora de l'estat espanyol'. En concret, Tremosa ha lamentat la manca d'implicació del president espanyol en aquesta qüestió, a qui ha instat a 'liderar' la lluita per tal que el català sigui llengua oficial a la UE.
En resposta a Tremosa, Fisas ha recordat que les normes europees estableixen el límit d'una única llengua oficial per país, i en, aquest sentit, ha considerat 'absolutament normal' que si l'estat espanyol ha de triar-ne una, aquesta sigui el castellà. 'Aquestes són les normes que hi ha, tenim l'Europa que tenim', ha insistit Fisas, que malgrat tot sí ha apostat per potenciar l'ús de la llengua catalana en les institucions europees 'dins la normativa' establerta. En clau catalana Fisas també ha apostat per una major representació de les regions europees, una reivindicació que, segons el candidat popular, cal coordinar amb la resta de comunitats autònomes.
Per altra banda, el candidat d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat que el català és la novena llengua de la Unió Europea i està 'minoritzat per un estat que la menysprea i no ens estima'. Mentre, Raül Romeva, d'ICV, ha destacat que 'per demanda social i eficàcia és bo que hi hagi una presència directa i una veu pròpia amb el propi idioma'. 'Això no es resoldrà a Brussel·les, qui ho ha de fer és el govern espanyol', ha indicat.
Tot i haver coincidit en la majoria dels punts tractats durant els debats, els candidats a les europees a més del tema de la llengua han discrepat en diferents graus del Tractat de Lisboa. De fet, des d'ERC s'ha reconegut que hi ha 'deficiències'.
Tremosa creu que en moments de crisi es va més a votar
Sobre la participació ciutadana a les eleccions, Tremosa ha manifestat que 'en èpoques de crisi hi ha una mobilització més gran del que es pensa'. 'Potser ara que la crisi és molt greu i hi ha molts aturats els ciutadans votaran més del que pensem', ha dit. Per això, ha indicat que 's'ha de ser positius i explicar els èxits d'Europa'. Fisas ha dit que 's'ha de fer una Europa dels ciutadans per sobre dels estats' i s'ha de parlar sobre els seus problemes reals.
Junqueras ha atribuït la desafecció ciutadana vers les institucions europees al sentiment d'exclusió de la població tant de la construcció europea com de la seva presa de decisions, que veuen, segons ha dit, més com una 'amenaça' que no pas com una 'oportunitat'. I també explicar als ciutadans que en el cas de Catalunya, que no té un Estat propi, el Parlament Europeu suposa, a més a més, la única oportunitat dels catalans de tenir representació en àmbit europeu.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat