Política Última actualització Dimarts, 12 de maig de 2009 12:32 h

El govern espanyol exclou Catalunya de les ajudes de la PAC als cerealistes

Correspondrien més de set dels 144 milions d'euros però el resultat final és zero perquè el càlcul es fa per províncies

La Política Agrària Comuna (PAC) contempla destinar a programes de desenvolupament rural (PDR) part de les ajudes directes als productors. L'any 2008 a l'Estat espanyol li corresponen 144 milions d'euros en aquest concepte, que el govern espanyol ha decidit que es destinin a un programa de suport als cerealistes que obtinguin menys de dues tones de cereal per hectàrea. Tot i que a Catalunya, li correspondrien més de set dels 144 milions d'euros, el resultat final és zero. La causa és que en comptes de fer un càlcul per explotació s'ha fet un càlcul per demarcació.

La Política Agrària Comuna (PAC) estableix que fins a un 14% de les ajudes provinents de la Unió Europea per ajudar directament als productors agrícoles es destinin a programes de desenvolupament rural (PDR). Els 144 milions d'euros que l'any 2008 toca repartir en ajudes al PDR a tot l'Estat, el govern espanyol ha decidit que es destinin a un programa de suport als cerealistes de baix rendiment, és a dir, a aquells que obtinguin menys de dues tones de cereal per hectàrea.

El procediment per calcular a quines explotacions li correspon doncs aquesta ajuda s'ha decidit fer mitjançant la mitjana provincial. D'aquesta manera les ajudes es concentraran a Castella la Manxa, Andalusia i Extremadura, mentre que Catalunya quedarà exclosa, tot i que li correspondria rebre un 5,31% d'aquestes ajudes, és a dir, més de set milions d'euros. La mitja lleidatana dóna per tant 3,1 tones per hectàrea, tot i que hi ha més de 88.000 hectàrees de cereal a Lleida que en donen menys de dues.

Els pagesos denuncien aquest sistema de repartiment, ja que si les ajudes, expliquen, es calculessin tenint en compte els rendiments propis de cada explotació, els cerealistes de secà que queden exclosos del canal Segarra-Garrigues i que es concentren a les comarques del Segrià, les Garrigues, l'Urgell i la Noguera haurien rebut les ajudes que els pertoquen. El Segrià per exemple té 10.386 hectàrees que generen menys de dues tones de cereal per hectàrea, les Garrigues 3.073, la Noguera 34.256, el Pla d'Urgell 366, l'Urgell 19.478 i la Segarra, entre un 10% i un 20% de les 139.759, és a dir unes 21.000 hectàrees.

Lleida però compta amb moltes hectàrees de cereal de regadiu que superen àmpliament el mínim establert per les ajudes i que situa la mitjana lleidatana i catalana, fins a les 3,1 tones de cereal per hectàrea i impedeix que les més de 88.000 hectàrees de la demarcació de Lleida que no arriben a produir dues tones per hectàrea, es quedin sense les ajudes que els hi correspondria.

Per altra banda, mentre que els pagesos estan d'acord en destinar part dels diners en ajudes que rebien directament de la UE a projectes de desenvolupament rural, exigeixen que aquests diners s'utilitzin correctament. Els agricultors denuncien que s'utilitzin moltes vegades en 'fer cases de turisme rural o arreglar camins o poliesportius'. Les ajudes de la UE cal destinar-les, demanen, a 'fer polítiques de bona gestió de l'aigua, de la millora en la comercialització dels productes o en programes que garanteixin el relleu generacional'.