Reportatge cultura Última actualització Divendres, 15 de maig de 2009 05:00 h

Quatre princeses de terres llunyanes

El Museu de Història de Catalunya mostra les relacions matriomnials de l'Edat Mitjana entre Hongria i la Corona d'Aragó

El Museu d'Història de Catalunya acaba de inaugurar una exposició temporal que es basa en els vincles que s’establiren entre la Corona d'Aragó i el regne d'Hongria durant l’Edat Mitjana. Una de les gràcies d'aquesta proposta és que s’organitza com una exposició itinerant a dues seus: del 7 de maig al 2 d’agost es podrà veure al Museu d’Història de Catalunya i del 4 de setembre al 29 de novembre al Museu Nacional d’Hongria de Budapest. L'exposició mescla acuradament tres elements que combinats atorguen una màgia especial a qui ho contempla: història, política i la figura de la dona a l'Edat Mitja.

Aquest cap de setmana és la nit dels Museus. Concretament, la nit del dissabte 27 museus restaran oberts des de les 19:00 a la 01:00 amb entrada gratuïta. A més, molts d’ells tenen preparades activitats especials. Consulteu-ne aquí tota la informació.

Doncs bé, el Museu d’Història de Catalunya és un dels museus que estarà obert. La seva proposta, sota el nom de ‘Quatre princeses de terres llunyanes’, pretén explicar l’experiència matrimonial de quatre princeses catalanes amb membres de la dinastia d’Hongria. Tant Catalunya com Hongria són dues nacions que comencen a formar-se de forma paral·lela i també perden la seva independència en moments similars en l'sdevenir del temps. Les protagonistes són, evidentment, quatre princeses: Constança d’Aragó la Reina Tutora, Violant d’Hongria la Reina Santa, Beatriu d’Aragó la Reina Mecenes i Maria d’Habsburg la Reina Vídua.

L'exposició té una triple intenció molt ben trobada: per una banda el recorregut ens transporta a l'Edat Mitjana, des dels segles XI al XVI, aproximadament, i ens fa fer memòria sobre les dinasties de la Corona d'Aragó i d'Hongria. La segona intenció és mostrar l'estratègia geopolítica que ja hi havia en aquell temps i ensenyar com les aliances entre regnes es consolidaven a través del matrimoni. En aquest cas es centre en quatre princeses catalanes que van casar-se amb membres de la reialesa Hongaresa. Per acabar, l’exposició pretén mostrar la importància del paper femení en les relacions de poder. Quin paper van jugar i quina posició van mantenir als afers polítics del seu moment.

Algú es podria preguntar que, si l'exposició aprofundeix sobre el matrimoni entre les dinasties Hongares i Catalanoaragoneses, s'hauria d'introduir l'element de l'amor, però no és pas així. Com bé s'explica, els matrimonis són un element més de consolidar aliances internacionals en un context de guerres constants i de poblacions que comencen a assentar-se al territori abandonant la pràctica nòmada. Una de les frases de l'exposició així ho resumeix: '...Declarem i tenim per fermament establert que l'amor no pot exercir el seu poder entre persones casades. Doncs els amants s'ho donen tot lliurement sense cap obligació però la gent casada està obligada a sotmetre's als desitjos de l'altre i a no negar-se mútuament...' Andreas Capellanus, De amore.

També descobrim les dificultats de la dona a l'Edat Mitjana i com les princeses catalanes, gràcies a una estricta i culta educació com la que va rebre Constança d'Aragó al monestir de Sixena, van poder fer-se un lloc al poder sense claudicar als seus marits. Això sí, algunes Princeses amb més sort que d'altres. Una altra cita mostra el grau del mèrit d'aquestes donzelles: 'Promoure una dona a l'exercici del poder, la superioritat, o l'imperi contra qualsevol reialme, nació o ciutat no només és repugnant a la natura, insultant per Déu o contra la seva voluntat revelada i aprovada ordenança, sinó una subversió del bon orde i de tota equitat i justícia...'. John Knox, El primer esclat de la trompeta contra el mostruós govern de les dones, 1558.

Tot i així, el segle XVI les dinasties s'omplen de reines i de dones al poder i una de les nostres princeses hi acudeix amb èxit: aquest és el cas de Beatriu d'Aragó que va fer del seu palau i del seu reialme una segona Itàlia convertint-se així en una figura semblant als mecenes de les ciutats Estat d’Itàlia.

L’exposició també es reserva algunes perles que pel visitant poden ser agradables sorpreses. Perquè continuïn essent incògnites no les desvetllarem! Només us avancem que podreu descobrir quin lligam té Joanot Martorell amb Hongria i la seva inspiració a l’hora d’escriure el Tirant lo Blanc, obra de referència de la cultura catalana. També tindreu l’ocasió de veure l'únic retrat coetani del rei Jaume I, datat a l'any 1261 i exposat per primera vegada a Catalunya.

Però això no és pas tot! A part de trobar testaments escrits de l’època i peces de les joieries de les dinasties del moment, també es poden observar els emblemes de la monarquia catalanoaragonesa. Explica que els primers indicis de l’ús d’un emblema amb franges vermelles i grogues per part dels comtes de Barcelona remunten al segle XI. Ramón Berenguer IV fou el primer a adaptar aquest senyal al disseny heràldic. El 1344 Pere III el Cerimoniós fixà l’escut i senyal reial en quatre pals de gules sobre camper d’or.

Si voleu saber més sobre aquesta interessant exposició teniu dues coses a fer, la primera és anar-hi i la segona és llegir tota la informació que ofereix el web del Museu d’Història de Catalunya.