Romeva és el segon eurodiputat més actiu dels 920 que han passat per l'Eurocambra aquesta legislatura
El socialista Grau és el menys actiu dels catalans
L'ecosocialista Raül Romeva ha estat el segon eurodiputat més actiu dels 920 que aquesta legislatura han passat pel Parlament Europeu, només superat per la popular grega Marie Panayotopoulos-Cassiotou. En cinc anys, Romeva ha intervingut 164 vegades en sessió plenària i ha signat 407 preguntes parlamentaries, 227 propostes de resolució, 6 declaracions per escrit, 5 informes i 2 opinions. Així ho confirmen el registre de l'Eurocambra i la web parlorama.eu, que fa una classificació dels eurodiputats segons la seva assistència i activitat i els posa nota de l'1 al 5: Romeva i Ignasi Guardans, de CiU, són els únics de l'estat espanyol puntuats amb un 5.
El responsable de parlorama.eu, Flavien Deltort, ha hagut de tancar la pàgina web després que alguns dels eurodiputats que surten més malparats de la seva classificació d'assiduïtat l'hagin amenaçat amb denunciar-lo judicialment. Però totes les dades d'activitat parlamentaria encara es poden consultar en el portal oficial de l'Eurocambra, www.europarl.eu. Guardans era el sisè eurodiputat més actiu en el rànquing de l'estat espanyol abans d'acceptar l'oferta de la ministra espanyola de Cultura i renunciar al seu escó per dirigir l'Institut de Cinematografia i Arts Audiovisuals: l'exeurodiputat de CiU va fer 128 preguntes parlamentaries a la Comissió o al Consell.'Malauradament, molts partits i països segueixen percebent l'Eurocambra com un espai on pagar alguns deutes personals, si ets ministre i et fan fora fer-te eurodiputat és una manera de compensar-te', denuncia Romeva, en declaracions a l'ACN. Tant el PP com el PSOE tenen com a caps de llista l'exministre espanyol d'Interior, Jaime Mayor Oreja, i els exministres de Justícia i de Foment, Juan Fernando López Aguilar i Magdalena Álvarez. L'eurodiputat d'ICV adverteix que 'això no genera confiança entre la ciutadania ni ajuda a crear la imatge que al Parlament Europeu decidim el 70 o el 80% de les normes que s'apliquen en els estats de la UE'. Romeva assegura que l'activitat parlamentaria d'un eurodiputat 'depèn totalment de si t'ho creus i de si fas una feina que t'apassiona, com és el meu cas'.
El socialista Grau, el menys actiu dels catalans
El registre de l'Eurocambra confirma que el socialista Martí Grau, que va ocupar el seu escó després de les eleccions estatals d'abril del 2008, és l'eurodiputat català menys actiu i un dels últims en la classificació de l'estat espanyol. En un any a Brussel·les i Estrasburg, Grau només ha intervingut en sessió plenària set vegades i ha escrit una sola opinió. Les dades que apareixen en la base de dades oficial, però, no recullen les hores de feina de les reunions, els viatges de les delegacions parlamentaries –Grau n'ha fet a Bulgària, Ucraïna, el Japó o Canadà– i les ponències en l'ombra d'alguns informes.
L'eurodiputat d'Eusko Alkartasuna, Mikel Irujo, tampoc no va arribar a l'Eurocambra el juny del 2004 sinó que es va incorporar el juliol del 2007, en substitució del republicà Bernat Joan, ara secretari de Política Lingüística de la Generalitat. Tot i això, Irujo supera en activitat molts eurodiputats que porten cinc anys a Estrasburg: en menys de dos anys ha parlat 44 vegades en el ple i ha fet 59 preguntes parlamentaries, 17 propostes de resolució i 4 declaracions per escrit.
La cap de llista del PSC, Maria Badia, situada en quarta posició a la llista del PSOE, per darrere de Magdalena Álvarez, ha intervingut en 40 ocasions en la sessió plenària i ha signat 74 preguntes parlamentaries, 7 propostes de resolució, 6 opinions, 2 informes i una declaració per escrit. El també socialista català Raimon Obiols, que presideix la delegació de Relacions amb Amèrica Central, ha parlat en el ple 13 vegades en cinc anys i ha signat 6 preguntes parlamentaries, 23 propostes de resolució i 2 informes. El popular Alejo Vidal-Quadras és el vicepresident del Parlament Europeu i el socialista José Borrell en va ser president durant la primera meitat de la legislatura. Això multiplica les seves intervencions en sessió plenària: 549 i 864, respectivament.
Es doblen el sou
'Com a eurodiputat d'un grup petit és evident que has de seguir molts més temes i et toca estar amb les antenes posades a tot arreu, però formar part d'un grup gran no és cap limitació, pots fer moltes coses', apunta Romeva. El candidat d'Iniciativa celebra que 'la mitjana d'edat dels eurodiputats està baixant molt'. 'Durant algun temps hi havia la tendència a enviar-hi gent més gran o amb la vida política acabada, però això està canviant amb eurodiputats més joves, que en alguns casos comencen i en d'altres estan en la seva plena efervescència política', explica. 'En política, és bo combinar l'experiència amb el cert descarament que aportem els més joves, especialment quan el Parlament Europeu ha tingut una percepció massa tecnocràtica, falta gosadia', defensa Romeva.
Si els eurodiputats ja estan considerats l'elit econòmica de la classe política, els elegits aquest 7 de juny encara ho seran més, perquè la propera legislatura els europarlamentaris de l'estat espanyol es doblaran el sou: el nou estatut de l'eurodiputat fixa el seu sou base en 7.665,31 euros bruts mensuals, molt més del doble dels 3.125 que cobren actualment els europarlamentaris espanyols. I a aquesta retribució base encara cal afegir-li els 287 euros en dietes que rebran per cada dia que passin a Brussel·les, uns dotze al mes, a Estrasburg, uns quatre, 4.592 euros més.







