Política Última actualització Dimecres, 3 de juny de 2009 10:58 h

L'avenç del català a Europa frega el ridícul

El 90 % dels acords que Zapatero va signar a Brussel·les el 2005 per permetre l'ús del català a Brussel·les no s'apliquen pels incompliments de Madrid

La guerra pel català a Europa no s'hauria de combatre a Brussel·les sinó a Madrid. L'oficialitat de la llengua catalana a la UE no depèn ni de l'Eurocambra ni de l'eurodiputat del PP Alejo Vidal-Quadras, l'ase dels cops d'aquesta campanya electoral, atacat per la resta de candidats i que, fins i tot, protagonitza els cartells electorals del PSC. És, precisament, el govern espanyol qui ha d'aprovar la reforma del règim lingüístic per afegir el català a les 23 llengües oficials. El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, tem que un país 'històricament europeista' com Catalunya entri 'en una fase d'euroescepticisme i distanciament'.

'Si nosaltres som lleials i confiem en Europa però després ens trobem que una mínima presència de la nostra llengua és pràcticament una heroïcitat vol dir que alguna cosa no funciona i, evidentment, la culpa és del govern espanyol', adverteix l'exeurodiputat republicà, en declaracions a l'ACN. 'L'única forma de ser a Europa és a través d'un estat que ens assumeixi o amb un estat propi, però de moment no tenim ni una cosa ni l'altra', lamenta Joan, que dóna per fet que 'si Andorra fos membre de la UE no tindríem tants entrebancs, com no en té Malta perquè el maltès sigui oficial'.

Si el gaèlic, que té només 70.000 parlants, és oficial i el català no, tot i tenir-ne deu milions, és perquè el govern irlandès vol i l'espanyol no. Dublín ho va demanar el juny del 2005, 32 anys després d'haver-se adherit a al UE, i la resta de socis no van posar cap problema, però el PP i el PSOE no ho han aprovat mai ni tenen cap intenció de fer-ho. Cada cop que la UE s'amplia, com podria passar l'any que ve amb Croàcia, cal reobrir el règim lingüístic per encabir-hi la llengua del nou soci: el 2007 es va haver de fer per afegir el búlgar i el romanès, però Madrid no ha volgut aprofitar cap d'aquestes oportunitats. 'Per a mi és una gran preocupació la desafecció que pot generar no sentir-nos reconeguts per la UE' i aquesta 'timidesa' en les passes que al llengua catalana fa a Brussel·les, alerta Joan.

El PP no amaga que no vol que el castellà i el català tinguin el mateix estatus a la UE i Vidal-Quadras fins i tot en fa bandera. 'Aquesta mania, obsessió i insistència pel català a Europa ens rebaixa una mica, es com si fóssim una mica provincians, hi ha coses més importants, nosaltres hauríem de destacar per altres coses, però aquesta mania casi ridícula ens fa aparèixer com una gent molt miop', critica el vicepresident de l'Eurocambra a l'ACN. El PSOE pensa el mateix, però el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ho intenta dissimular posant pedaços que no només no estan resolent en principal dèficit democràtic de la relació de Catalunya amb la UE sinó que fins i tot són contraproduents i confonen els eurofuncionaris, que no entenen per què els catalans reivindiquen poder parlar en la seva llengua a Estrasburg si a Madrid mateix, al Congrés i al Senat, els ho prohibeixen.

6.000 euros per traduir del català al dialecte valencià

Les passes que el català ha fet a la UE en els últims cinc anys són tan petites que freguen el ridícul. L'últim, la suposada traducció del català al valencià de l'anunci de propaganda electoral de l'Eurocambra que ha costat a Brussel·les 6.000 euros. L'espot català i el valencià són, lògicament, idèntics. També a tocar de les eleccions europees, el secretari d'estat espanyol per a la UE, Diego López Garrido, va anunciar que el català es podria fer servir al Tribunal de Luxemburg, però la lletra petita de l'acord n'exceptua els documents jurídics. Els catalans, a més, no podran dirigir-se en català directament al tribunal, sinó que hauran d'enviar abans el seu text a Madrid perquè el tradueixi. Luxemburg només admetrà el castellà i les altres 22 llengües oficials de la UE en els documents de caràcter jurídic i els textos que sol·licitin subvencions o vulguin optar a un contracte públic o a un lloc de treball.

Un informe del think thank Horitzó Europa i del Cercle d’Estudis Sobiranistes d’Alfons López Tena revela que si la llengua catalana encara no es pot fer servir a les institucions europees és perquè el govern espanyol no ho vol. El 90 % dels acords que José Luis Rodríguez Zapatero va signar a Brussel·les el 2005 i el 2006, i que havien de permetre l’ús del català, del basc i del gallec, tot i que no siguin llengües oficials de la UE, no s’estan aplicant perquè Madrid els incompleix. El govern espanyol havia de decidir qui faria les traduccions i informar-ne Brussel·les, com també fer-se càrrec del milió i mig d’euros anuals de despesa, però Zapatero encara no ha complert aquest 'requisit indispensable' i això 'situa el català en una posició de pràctica inexistència davant les institucions de la UE', denuncia l’estudi.

Brussel·les elogia la immersió lingüística

'El govern espanyol fa coses en la mesura que el pressionem des de Catalunya, però sense convicció', lamenta Joan, que ha vist com el lobby que la Generalitat tenia amb els governs d'Euskadi i Galícia 'ha quedat mig desmantellat després de les eleccions basques i gallegues'. La immersió lingüística de l’ensenyament català i l’evidència que el castellà no està perseguit a Catalunya es qüestiona en molts punts d’Espanya, tant pel PP com per bona part del PSOE. La Comissió Europea, en canvi, no només elogia el model lingüístic català sinó que fins i tot proposa estendre’l a la resta de la UE. 'A Catalunya el multilingüisme, en forma de bilingüisme, és una realitat diària, la gent de vegades no s'adona de quina està parlant, passa del català al castellà sense assabentar-se que està canviant de llengua', reconeix a l'ACN Pietro Petrucci, el portaveu del comissari europeu de Multilingüisme, Leonard Orban. Petrucci, que també ha donat suport a la llei del cinema català, recorda que 'no és la Comissió qui decideix quines llengües són oficials'. Joan celebra que des de Brussel·les 'sovint s'hagin temperat els missatges d'hostilitat que rebem des del centre de la península ibèrica'.

---

Notícies relacionades