directe ! a La República. N. 4126. Dimecres, 8 de febrer de 2023 06:13 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Reportatge cultura doble fletxa

Per què matar Miquel Badia?

L'assassinat dels germans Badia (I), per David de Montserrat

Comentaris 21  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 10 vots )
carregant Carregant

Els independentistes Miquel i Josep Badia van ser assassinats aquest dijous farà 75 anys per pistolers de la CNT-FAI enmig de les convulsions que vivia el país en els compassos previs de l'inici de la Guerra Civil. Per commemorar-ho i recordar la importància d'aquests dos personatges clau per entendre moltes de les decisions dels presidents Macià i Companys, un col·lectiu d'independentistes ha organitzat un seguit d'actes d'homenatge. directe!cat se suma a l'efemèride amb una sèrie de tres articles del periodista David de Montserrat, que ajudaran a entendre una mica més la importància històrica dels germans Badia.
Germans Badia, Miquel Badia, Josep Badia

Germans Badia, funeral, Estat Català

Germans Badia
Comparteix
   


Etiquetes
Per què matar Miquel Badia?

Molta gent al nostre país desconeix, com tants i tants altres de la nostra història, l'assassinat dels germans Miquel i Josep Badia, nascuts a Torregrossa (Pla d’Urgell) en el si d’una família d’arrel catalanista i treballadora. Si volen saber de la seva biografia, ni que sigui breument abans de llegir aquesta sèrie de tres articles, poden consultar aquest enllaç o per ampliar informació llegir el llibre Miquel Badia: vida i mort d’un líder separatista (Dux) de Fermí Rubiralta, publicat recentment.

En qualsevol cas cal entendre que la Barcelona que va viure un dels assassinats més sonats de la dècada tenia visos de la Chicago d'Al Capone. A un 1/4 i 5 minuts de 4 de la tarda del 28 d'abril de 1936, Miquel i Josep Badia sortien de casa al carrer Muntaner, 52 de Barcelona. Els pistolers anarquistes Justo Bueno, José Martínez Ripoll, Lucio Ruano i Vicente Tomé Martín controlen la sortida de l’habitatge amb la intenció d’assassinar Miquel Badia. Martínez Ripoll, amb un fusell-metralleta a la vorera dels números senars doblega el diari que simula llegir quan surten els Badia carrer avall. La seva missió és cobrir la rereguarda un cop efectuats els trets. Bueno i Ruano segueixen els Badia per darrera a una distància prudencial. Tomé condueix el Ford vermell fosc que circula lentament a la marxa dels vianants. A l’altura del número 38 del mateix carrer Muntaner, els germans Miquel i Josep Badia són abatuts per Bueno i Ruano, respectivament.

Miquel Badia recorda de la seva estada a la presó -per haver intentat assassinar el rei espanyol Alfons XIII en un atemptat al Garraf per la seva connivència contra Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)- la seva opinió sobre els anarquistes. 'Teòricament els més simpàtics eren els anarquistes car la idea llibertària és molt suggestiva i en fa oblidar la part utòpica d’aquesta ideologia, sempre basada en la bondat idealitzada de l’home' fins a caure com la majoria dels mortals en 'la materialitat de la vida social, mare de totes les injustícies (…) Havien passat a ser homes d’acció i molts estaven a la presó acusats de ser vulgars atracadors que embrutien les files dels idealistes autèntics'. I foren aquests els que el varen matar.

Fidel a l'avi Macià i militant d'Estat Català des de primera hora, Miquel Badia anava a la seva. No entenia de tacticisme polític i, per entendre millor el personatge, es podria dir que el mot 'cagadubtes' no era al seu diccionari. Una anècdota que il·lustra perfectament aquesta figura és la frase de Jaume Compte, un altre dels primers militants d'Estat Català, quan a la cerca d'un home per dirigir l'Ordre Públic de la Generalitat comunica al president Macià: 'L'home més valent, el de més collons, ja el teniu a la vostra escorta: Miquel Badia'. I d'aquí neix la llegenda del Capità Collons, sobrenom amb el qual és simpàticament anomenat Miquel Badia per la galàxia catalanista del moment. La denominació èpica, de fet, encaixa perfectament amb les paraules del propi Badia quan en una carta a un amic el febrer del 1935 escriu: 'Sóc, perdoneu la immodèstia, un idealista i estic convençut que els idealistes només poden tenir un moment brillant. Sabeu quin és? Morir en la lluita'. I ho creia seriosament si ens atenem a unes altres paraules del màrtir: 'Jo faig nosa a molta gent i el dia menys pensat una bala al cap acabarà amb la meva vida'. Dit i fet.

Quan fou assassinat, a Miquel Badia ja li havien retirat el permís d’armes, tot i que ja des de feia un parell d'anys se sabia que la CNT i la FAI havien acordat eliminar-lo com denunciava el periodista Josep Maria Planes al diari La Publicitat. Deia Planes l'abril de 1934 que 'en una reunió celebrada fa quatre o cinc dies pels gàngsters més notoris que actuen a Barcelona es va acordar, com a mesura de tàctica més adequada a les circumstàncies, la tornada dels atemptats personals. Les víctimes serien, naturalment, persones de la policia o les que, per la seva especial situació, entrebanquen l’acció de l’anarquisme criminal. En la reunió a què al·ludim fou condemnat a mort Miquel Badia, el qual ha jugat un paper tan important en els darrers esdeveniments. Sembla que la condemna s’havia de complir dintre del termini de vuit dies. La policia no ignora aquest acord dels gàngsters de Barcelona'. I és que en aquella època Miquel Badia era Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat, el que ara equivaldria a director general de la policia. Badia s'havia caracteritzat per reprimir amb duresa els boicots del moviment anarquista i pels mètodes utilitzats amb els detinguts. I quan ho considerava oportú, no dubtava a tirar dels Escamots d'Estat Català per garantir que els transports públics seguissin funcionant, com va passar a la vaga de novembre de 1933 convocada per la CNT. Badia era, doncs, un personatge literalment odiat a mort per part del moviment llibertari.

La mort de Macià i l’ascens de Companys a la presidència de la Generalitat va amenaçar encara més la posició delicada de Badia. És en aquest punt on potser es perfila més clarament el caràcter i les conviccions del personatge. Perquè va ser el mateix president Companys qui forçà la dimissió de Badia el setembre de 1934, després que aquest detingués un fiscal per haver impedit la celebració d’un judici en català -tal com, d’altra banda, preveia el nou Estatut. Tot això, en el marc de l’animadversió personal que el president tenia a Badia per un presumpte afer de faldilles amb la seva segona esposa, Carme Ballester. Badia, mancat de poder institucional, doncs, no va poder afrontar amb tota la contundència habitual en ell l'aixecament dels Fets del Sis d'Octubre d'aquell mateix any. Paradoxalment, el president Lluís Companys va decidir el 1936, pocs mesos després de la mort dels Badia, tot i que pel context polític del moment, fer entrar la CNT-FAI al govern de la Generalitat durant els primers moments de la Guerra Civil amb la voluntat de mitigar la repressió i el caos que imperaven des de les files anarquistes.

Els funerals dels germans Badia varen envair el centre de Barcelona en un dels actes més multitudinaris de la Catalunya republicana. 'Les dones ploraven i els homes, plens d'emoció, estaven atònits. (...) La desfilada ha durat tota la nit i matinada', deia La Veu de Catalunya. També en parlava La Publicitat: 'El riu humà (...) dóna la sensació d'un gran riu que mai no s'estroncarà. (...) I un altre riu d'adhesions, cartes, telegrames, targetes. I això, seguit, seguit (...) sempre. (...) Constituí una imponent manifestació de dol. Tot Barcelona es llançà al carrer, ja per presenciar-lo, ja per assistir-hi (...) Entre la gentada es veien moltes dones que ploraven i homes que s'eixugaven els ulls amb el mocador'. D'altres, com Antoni Rovira i Virgili, deixaven de banda la descripció i lamentaven a La Humanitat la mort dels Badia com la dels patriotes 'empesos per un deure de ciutadania i per un ideal de pàtria, havien lluitat, impàvids, contra les ombres i contra aquells que les mouen i les paguen. Ells volien per al bé de Catalunya, trencar i desfer el mecanisme del crim'.

David de Montserrat

I demà: Plomes vs. pistoles i estranys companys de viatge - L’assassinat dels germans Badia (II).



COMENTARIS fletxa taronja

item
#21
Fèlix fletxa Lavern
27 d'abril de 2011, 20.43 h

#18 Mai no està de més ampliar els punts de referència per evitar el subjectivisme. Jo miro de ser objectiu, però no imparcial (tinc les meves interpretacions, com qualsevol), però els fets són els fets. Sobre el 6 d'octubre tenim unes quantes referències de l'època, com els llibres de L. Aymamí i Baudina, el de J. Costa i Deu i Modest Sabaté o el del propi Josep Dencàs. Es veu que les dinàmiques "asturiana" i "catalana" no eren confluents, per la vocació obrerista, una, i catalani... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#20
OTGER fletxa PAÏSOS CATALANS
27 d'abril de 2011, 19.47 h

#19 Com ho saps,els ho has preguntat?no és que siguis poc Català,és que no ho ets gens.Fas pudor a POUM que tires d'esquena,quintacolumnista.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#19
bacus fletxa barcelona
27 d'abril de 2011, 18.51 h

"sempre m'heu dit que sóc poc català", vinga per vosaltres amb un llacet aturià...... què? la cnt-fai no és mou? kaput!..... millor una altra vegada.... caldria que calibresiu les vostres forces, sobretot que sense els treballadors a catalunya no es mou res.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#18
bacus fletxa barcelona
27 d'abril de 2011, 18.41 h

el 6 d'octubre ve de la revolució llibertaria asturiana dies abans qui hi vulgui veure collonades nacionals millor que es fagi graduar la vista.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#17
OTGER fletxa PAÏSOS CATALANS
27 d'abril de 2011, 15.20 h

#14 Que jo sàpiga van ser els avions de hitler i mussolini els que van bombardejar Catalunya en nom d'espanya.També crec que els principals artífexs de la derrota van ser els anarquistes,puig que ells no creuen en pàtries és dedicaven a fer la seva revol.lucio,a l'igual que els comunistes dirigits pel govern republicà espanyol.Bacus,el teu nom fà referència al deu romà del ví,encara que t'escauria més el de Barney Gumblel dels Simpsons.
http://youtu.be/mxFznD2cSuc


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#16
Fèlix fletxa Lavern
27 d'abril de 2011, 12.13 h

#13 Precisament els experiments amb benzina d'ERC del 6 d'octubre van ser un dels principals propulsors de la reacció del 18 de juliol. El nacionalisme espanyol tenia més por de la separació de Catalunya que d'una hipotètica i gens probable revolució a nivell espanyol ("España antes roja que rota"). Els escamots de Dencàs i Badia ja van donar proves de la seva "eficiència" el 6 d'octubre: armes a la claveguera i Dencàs, el conseller,.... a la Itàlia de Mussolini (digue-me mentider, si... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#15
27 d'abril de 2011, 09.34 h

#14 No, per aliar-se amb el nazisme ja ho van fer els teus, els del nan amb bigotet i eunuc, que per això va haver d'aliar-se amb en Hitler, tota vegada que els dos eren fill de la mateixa truja (amb perdó de les truges), del corral.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#14
bacus fletxa barcelona
27 d'abril de 2011, 03.26 h

ens haurieu de demenar disculpes ja que pels badia i altres nacionalistes 'us' haguessiu aliat amb el nazisme, cosa que gracies a erc i la cnt-fai no va passar.... 80 anys a toro pasado que ha quedat? seig hail? o visca la llibertat?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#13
Pau fletxa Subirats
27 d'abril de 2011, 01.38 h

En Miquel Badia tenia més sentit d'estat, d'estat català, of course, que la immensa majoria dels catalanistes de l'època. I un estat no pot tolerar ni el gangsterisme ni la insurrecció permanent dels anarquistes. Si en Miquel Badia hagués estat el responsable de la seguretat del país el 18 de juliol de 1936 les coses haurien estat radicalment diferents probablement no s'hauiren lliurat armes a la xusma anarcoide i s'haurien salvats milers de vides de catalans honestos i la major part del... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#12
Titani fletxa Catalunya, proper estat europeu.
26 d'abril de 2011, 22.44 h

Aquestes rates criminals de la CNT no van pagar mai prou car aquest miserable atemptat. Grandíssima pèrdua la dels germans Badia per tot el que havien fet i tot el que encara podien fer per Catalunya i pel poble català. Més capitans collons ens fan falta avui en dia!! Glòria als germans Badia, visca el Capità Collons!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
Avui els partits teòricament d’esquerres no volen la independència de Catalunya
Ramon Boixet Ramon Boixet
Carta republicana als Reis d'Orient

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.